Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat com a adequació»

De Wikisofia

m (bot: - manera de nomenar la + manera d'anomenar la)
m (bot: - fet al fet que es + fet a què es)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
Teoria clàssica de la [[veritat|veritat]], segons la qual un [[enunciat|enunciat]] és veritable si hi ha adequació, això és, certa forma d'igualtat o correspondència, entre el que afirma l'enunciat i el [[fet|fet]] al fet que es refereix. L'expressió procedeix de la definició medieval de veritat entesa com a ''adaequatio rei et intellectus ''[adequació, o coerespondencia, entre l'objecte i el pensament]'','' i és una altra manera d'anomenar la [[veritat, teoria de la correspondència|teoria de la correspondència]].
+
Teoria clàssica de la [[veritat|veritat]], segons la qual un [[enunciat|enunciat]] és veritable si hi ha adequació, això és, certa forma d'igualtat o correspondència, entre el que afirma l'enunciat i el [[fet|fet]] a què es refereix. L'expressió procedeix de la definició medieval de veritat entesa com a ''adaequatio rei et intellectus ''[adequació, o coerespondencia, entre l'objecte i el pensament]'','' i és una altra manera d'anomenar la [[veritat, teoria de la correspondència|teoria de la correspondència]].
  
  

Revisió del 23:31, 30 gen 2018


Teoria clàssica de la veritat, segons la qual un enunciat és veritable si hi ha adequació, això és, certa forma d'igualtat o correspondència, entre el que afirma l'enunciat i el fet a què es refereix. L'expressió procedeix de la definició medieval de veritat entesa com a adaequatio rei et intellectus [adequació, o coerespondencia, entre l'objecte i el pensament], i és una altra manera d'anomenar la teoria de la correspondència.


Vegeu termes relacionats.

Plantilla:Proc