Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Significat, criteri empirista del»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "[[hipòtesis" a "[[hipòtesi")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
És el mateix [[criteri de verificabilitat|principi de verificabilitat]], proposat pel [[neopositivisme|neopositivisme]] no només com a criteri del caràcter científic d'un [[enunciat|enunciat]], sinó també com [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre enunciats amb [[significat|significat]] i enunciats sense significat, i, en general, entre el que és ciència i el que no ho és. Els únics enunciats científics i significatius són o [[enunciat analític, o proposició analítica|enunciats analítics]], propis de les [[ciències formals|ciències formals]], com la matemàtica i la lògica, o els enunciats [[analític |sintètics]], o empírics, propis de les [[ciències empíriques|ciències fàctiques]]. Només aquests últims es refereixen a l' [[experiència|experiència]] i poden comparar-se amb els [[fet|fets]], sent els únics susceptibles de [[contrastació|contrastació]]. L'experiència (el [[experimentació|experimento]] o  l'[[observació|observació]]) els confirma o desconfirma.
+
És el mateix [[criteri de verificabilitat|principi de verificabilitat]], proposat pel [[neopositivisme|neopositivisme]] no només com a criteri del caràcter científic d'un [[enunciat|enunciat]], sinó també com [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre enunciats amb [[significat|significat]] i enunciats sense significat, i, en general, entre el que és ciència i el que no ho és. Els únics enunciats científics i significatius són o [[enunciat analític, o proposició analítica|enunciats analítics]], propis de les [[ciències formals|ciències formals]], com la matemàtica i la lògica, o els enunciats [[analític |sintètics]], o empírics, propis de les [[ciències empíriques|ciències fàctiques]]. Només aquests últims es refereixen a l' [[experiència|experiència]] i poden comparar-se amb els [[fet|fets]], sent els únics susceptibles de [[contrastació|contrastació]]. L'experiència (l' [[experimentació|experiment]] o  l'[[observació|observació]]) els confirma o desconfirma.
  
 
Aquest criteri, igual que el seu homònim, el principi de verificabilitat, ha anat variant la seva formulació amb el temps. Autors que sostenien la necessitat d'un criteri estricte o d'una verificació completa han passat -per la impossibilitat de sostenir la verificació estricta d'enunciats universals, com són les [[hipòtesi|hipòtesis]] i les [[teoria|teories]] científiques- a defensar, no la verificació, sinó només la confirmació de les hipòtesis científiques mitjançant la comprovació de [[predicció|prediccions]] que es compleixen.
 
Aquest criteri, igual que el seu homònim, el principi de verificabilitat, ha anat variant la seva formulació amb el temps. Autors que sostenien la necessitat d'un criteri estricte o d'una verificació completa han passat -per la impossibilitat de sostenir la verificació estricta d'enunciats universals, com són les [[hipòtesi|hipòtesis]] i les [[teoria|teories]] científiques- a defensar, no la verificació, sinó només la confirmació de les hipòtesis científiques mitjançant la comprovació de [[predicció|prediccions]] que es compleixen.

Revisió del 19:09, 28 març 2015


És el mateix principi de verificabilitat, proposat pel neopositivisme no només com a criteri del caràcter científic d'un enunciat, sinó també com criteri de demarcació entre enunciats amb significat i enunciats sense significat, i, en general, entre el que és ciència i el que no ho és. Els únics enunciats científics i significatius són o enunciats analítics, propis de les ciències formals, com la matemàtica i la lògica, o els enunciats sintètics, o empírics, propis de les ciències fàctiques. Només aquests últims es refereixen a l' experiència i poden comparar-se amb els fets, sent els únics susceptibles de contrastació. L'experiència (l' experiment o l'observació) els confirma o desconfirma.

Aquest criteri, igual que el seu homònim, el principi de verificabilitat, ha anat variant la seva formulació amb el temps. Autors que sostenien la necessitat d'un criteri estricte o d'una verificació completa han passat -per la impossibilitat de sostenir la verificació estricta d'enunciats universals, com són les hipòtesis i les teories científiques- a defensar, no la verificació, sinó només la confirmació de les hipòtesis científiques mitjançant la comprovació de prediccions que es compleixen.

Una teoria científica, o un enunciat amb sentit, segons aquest últim criteri empirista, no pot estrictament verificar-se, però sí ser d'alguna manera confirmada per l'experiència.