Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Racionalisme crític»

De Wikisofia

m (bot: - les pròpies teories, + les teories pròpies,)
m (bot: - dels propis errors. + dels errors propis.)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:popper2.gif|thumb|Popper]]
 
[[File:popper2.gif|thumb|Popper]]
Nom amb què [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]] defineix la seva pròpia actitud intel·lectual ([[Recurs:cita Popper 13|vegeu la citació]]) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la [[raó|raó]] o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als [[argument |arguments]], a la [[crítica|crítica]], a l'[[experiència|experiència]] i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] com a les [[ciències humanes |ciències socials]], que es basa en l'exigència de buscar l'error en les [[teoria|teories]] pròpies, sotmetent-les a una [[contrastació|contrastació]] empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és [[saber|saber]], sinó [[conjectura|conjectura]] i que és possible aprendre dels propis errors. El més racional és l'actitud de criticar les pròpies teories (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la [[ciència|ciència]] com al [[coneixement|coneixement]] racional en general ([[Recurs:Cita de Popper 1|vegeu la citació]]).
+
Nom amb què [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]] defineix la seva pròpia actitud intel·lectual ([[Recurs:cita Popper 13|vegeu la citació]]) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la [[raó|raó]] o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als [[argument |arguments]], a la [[crítica|crítica]], a l'[[experiència|experiència]] i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] com a les [[ciències humanes |ciències socials]], que es basa en l'exigència de buscar l'error en les [[teoria|teories]] pròpies, sotmetent-les a una [[contrastació|contrastació]] empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és [[saber|saber]], sinó [[conjectura|conjectura]] i que és possible aprendre dels errors propis. El més racional és l'actitud de criticar les pròpies teories (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la [[ciència|ciència]] com al [[coneixement|coneixement]] racional en general ([[Recurs:Cita de Popper 1|vegeu la citació]]).
  
  

Revisió del 22:23, 15 set 2017

Popper

Nom amb què K.R. Popper defineix la seva pròpia actitud intel·lectual (vegeu la citació) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la raó o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als arguments, a la crítica, a l'experiència i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les ciències de la naturalesa com a les ciències socials, que es basa en l'exigència de buscar l'error en les teories pròpies, sotmetent-les a una contrastació empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és saber, sinó conjectura i que és possible aprendre dels errors propis. El més racional és l'actitud de criticar les pròpies teories (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la ciència com al coneixement racional en general (vegeu la citació).