Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Psique»

De Wikisofia

m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats)
m (bot: - (veure ''pneuma''). + (veg. pneuma).)
Línia 3: Línia 3:
 
<small>(del grec [[Grec::ψυχή]], ''psykhé, ''que generalment es tradueix per ànima, encara que, com el terme [[Pneuma|''pneuma'']]'','' es relaciona amb l'aire, el buf o l'alè)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::ψυχή]], ''psykhé, ''que generalment es tradueix per ànima, encara que, com el terme [[Pneuma|''pneuma'']]'','' es relaciona amb l'aire, el buf o l'alè)</small>
  
Per a [[Autor:Homer|Homer]] la psique s'identificava amb l'últim alè que assenyala el trànsit a la [[Mort|mort]]. En general, aquesta noció estava íntimament unida a la de vida, doncs la psique és pròpia solament dels éssers [[Vida|vius]] (o animats), encara que, quan principi vital, no ha de confondre's amb el que és mental. Aquesta identificació entre psique, ànima, ment i consciència, va començar a donar-se, especialment, a partir de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], ja que la dita pensadora considerava, com ja abans ho havien fet els [[Pitagorisme|pitagòrics]], la possibilitat de la separació entre la ''psykhé ''i el ''soma'' o cos. Aquest dualisme es va reforçar amb [[Autor:Plató|Plató]], encara que va ser rebutjat per [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], per a qui la psique no pot existir sense el cos, de la mateixa manera que no pot existir una forma que no sigui forma d'una [[Matèria|matèria]]. Tant els [[Atomisme|atomistes]] com els [[Estoïcisme|estoics]], sobre la base de la seva concepció [[Pansomatisme|pansomàtica]], sustentaven que la psique és de naturalesa corporal, encara que no material, i la consideraven com un [[Cos|cos]] extremadament subtil que, a més, segons els estoics, es barreja íntimament amb la matèria vivificant-la (veure [[Pneuma|''pneuma'']]). El [[Cristianisme|cristianisme]] va destacar l'aspecte [[Esperit|espiritual]] de la psique'','' entesa ja plenament com a ànima, i el [[Dualisme|dualisme]] esbossat pels pitagòrics i prosseguit per Sòcrates i Plató es va reafirmar amb la filosofia de [[Autor:Descartes,_René(Cartesius)|Descartes]]. Per a més informació veure [[Ànima|ànima]].
+
Per a [[Autor:Homer|Homer]] la psique s'identificava amb l'últim alè que assenyala el trànsit a la [[Mort|mort]]. En general, aquesta noció estava íntimament unida a la de vida, doncs la psique és pròpia solament dels éssers [[Vida|vius]] (o animats), encara que, quan principi vital, no ha de confondre's amb el que és mental. Aquesta identificació entre psique, ànima, ment i consciència, va començar a donar-se, especialment, a partir de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], ja que la dita pensadora considerava, com ja abans ho havien fet els [[Pitagorisme|pitagòrics]], la possibilitat de la separació entre la ''psykhé ''i el ''soma'' o cos. Aquest dualisme es va reforçar amb [[Autor:Plató|Plató]], encara que va ser rebutjat per [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], per a qui la psique no pot existir sense el cos, de la mateixa manera que no pot existir una forma que no sigui forma d'una [[Matèria|matèria]]. Tant els [[Atomisme|atomistes]] com els [[Estoïcisme|estoics]], sobre la base de la seva concepció [[Pansomatisme|pansomàtica]], sustentaven que la psique és de naturalesa corporal, encara que no material, i la consideraven com un [[Cos|cos]] extremadament subtil que, a més, segons els estoics, es barreja íntimament amb la matèria vivificant-la (veg. [[Pneuma|pneuma]]). El [[Cristianisme|cristianisme]] va destacar l'aspecte [[Esperit|espiritual]] de la psique'','' entesa ja plenament com a ànima, i el [[Dualisme|dualisme]] esbossat pels pitagòrics i prosseguit per Sòcrates i Plató es va reafirmar amb la filosofia de [[Autor:Descartes,_René(Cartesius)|Descartes]]. Per a més informació veure [[Ànima|ànima]].
  
 
ja que el terme [[Psicologia|psicologia]] deriva de psique'','' etimològicament, aquesta ciència seria l'estudi de l'ànima, però entesa no en el sentit originari de principi vital (o fins i tot [[Hilozoisme|hilozoísta]], com defensaven els [[Milet,_escola_de|milesis]]), sinó, des de la perspectiva que identifica el psíquic amb el [[Mental|mental]]. Des d'aquest punt de vista, l'estudi de la psique involucra el problema de les relacions entre [[Ment_-_cos,_relació|ment i cos]].
 
ja que el terme [[Psicologia|psicologia]] deriva de psique'','' etimològicament, aquesta ciència seria l'estudi de l'ànima, però entesa no en el sentit originari de principi vital (o fins i tot [[Hilozoisme|hilozoísta]], com defensaven els [[Milet,_escola_de|milesis]]), sinó, des de la perspectiva que identifica el psíquic amb el [[Mental|mental]]. Des d'aquest punt de vista, l'estudi de la psique involucra el problema de les relacions entre [[Ment_-_cos,_relació|ment i cos]].

Revisió del 07:50, 18 set 2017


(del grec ψυχή, psykhé, que generalment es tradueix per ànima, encara que, com el terme pneuma, es relaciona amb l'aire, el buf o l'alè)

Per a Homer la psique s'identificava amb l'últim alè que assenyala el trànsit a la mort. En general, aquesta noció estava íntimament unida a la de vida, doncs la psique és pròpia solament dels éssers vius (o animats), encara que, quan principi vital, no ha de confondre's amb el que és mental. Aquesta identificació entre psique, ànima, ment i consciència, va començar a donar-se, especialment, a partir de Sòcrates, ja que la dita pensadora considerava, com ja abans ho havien fet els pitagòrics, la possibilitat de la separació entre la psykhé i el soma o cos. Aquest dualisme es va reforçar amb Plató, encara que va ser rebutjat per Aristòtil, per a qui la psique no pot existir sense el cos, de la mateixa manera que no pot existir una forma que no sigui forma d'una matèria. Tant els atomistes com els estoics, sobre la base de la seva concepció pansomàtica, sustentaven que la psique és de naturalesa corporal, encara que no material, i la consideraven com un cos extremadament subtil que, a més, segons els estoics, es barreja íntimament amb la matèria vivificant-la (veg. pneuma). El cristianisme va destacar l'aspecte espiritual de la psique, entesa ja plenament com a ànima, i el dualisme esbossat pels pitagòrics i prosseguit per Sòcrates i Plató es va reafirmar amb la filosofia de Descartes. Per a més informació veure ànima.

ja que el terme psicologia deriva de psique, etimològicament, aquesta ciència seria l'estudi de l'ànima, però entesa no en el sentit originari de principi vital (o fins i tot hilozoísta, com defensaven els milesis), sinó, des de la perspectiva que identifica el psíquic amb el mental. Des d'aquest punt de vista, l'estudi de la psique involucra el problema de les relacions entre ment i cos.

Psique1.gif

Eros i Psique


Vegeu termes relacionats

Plantilla:Proc