Diferència entre revisions de la pàgina «Moral»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "consciencia" a "consciència") |
m (Text de reemplaçament - "metaética" a "metaètica") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''moralis'', relatiu als costums, [[habitis|''habitis'']])</small> | <small>(del llatí ''moralis'', relatiu als costums, [[habitis|''habitis'']])</small> | ||
| − | El conjunt de [[norma|normes]], [[usos|usos]] i lleis que l'home percep com a obligatòries en [[consciència|consciència]]. El seu estudi és objecte de l'[[ètica|ètica]]. El [[llenguatge moral|llenguatge moral]] recorre a la [[funcions del llenguatge|funció del llenguatge]] coneguda com «apelativa», prescriptiva o imperativa, i així es diu que el discurs moral o el llenguatge moral és un discurs prescriptiu. Les principals manifestacions d'aquest tipus de discurs són els [[imperatiu|imperatius]], les normes i les valoracions, o [[judici de valor|judicis de valor]]. L'estudi de les característiques del discurs moral és una qüestió de [[ | + | El conjunt de [[norma|normes]], [[usos|usos]] i lleis que l'home percep com a obligatòries en [[consciència|consciència]]. El seu estudi és objecte de l'[[ètica|ètica]]. El [[llenguatge moral|llenguatge moral]] recorre a la [[funcions del llenguatge|funció del llenguatge]] coneguda com «apelativa», prescriptiva o imperativa, i així es diu que el discurs moral o el llenguatge moral és un discurs prescriptiu. Les principals manifestacions d'aquest tipus de discurs són els [[imperatiu|imperatius]], les normes i les valoracions, o [[judici de valor|judicis de valor]]. L'estudi de les característiques del discurs moral és una qüestió de [[metaètica|metaètica]], entesa com [[metallenguatge|metallenguatge]] que tracta dels requisits que ha de complir un [[llenguatge|llenguatge]] moral. |
Veure [[ètica|ètica]], [[enunciat deòntic|enunciat deòntic]] i [[judici moral|judici moral]]. | Veure [[ètica|ètica]], [[enunciat deòntic|enunciat deòntic]] i [[judici moral|judici moral]]. | ||
Revisió del 12:30, 12 abr 2015
(del llatí moralis, relatiu als costums, habitis)
El conjunt de normes, usos i lleis que l'home percep com a obligatòries en consciència. El seu estudi és objecte de l'ètica. El llenguatge moral recorre a la funció del llenguatge coneguda com «apelativa», prescriptiva o imperativa, i així es diu que el discurs moral o el llenguatge moral és un discurs prescriptiu. Les principals manifestacions d'aquest tipus de discurs són els imperatius, les normes i les valoracions, o judicis de valor. L'estudi de les característiques del discurs moral és una qüestió de metaètica, entesa com metallenguatge que tracta dels requisits que ha de complir un llenguatge moral.
Veure ètica, enunciat deòntic i judici moral.