Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Lògica simbòlica, lògica matemàtica»

De Wikisofia

m (bot: -veure exemple +veg. exemple)
m (bot: -per vegada primera +per primera vegada)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Nom que es dóna a la lògica moderna, basada en el desenvolupament de llenguatges simbòlics i [[llenguatge formal|llenguatges formals]] i un grau elevat de matematització. Els seus orígens es remunten a [[Autor:Leibniz, Gottfried Wilhelm|G.W. Leibniz]], a qui s'atribueix haver usat per vegada primera l'expressió de «lògica matemàtica», però la seva formulació pròpiament matemàtica inicial es deu a [[Autor:Boole, Georg|G. Boole]] i [[Autor:Frege, Gottlob|G. Frege]]; ha mantingut un desenvolupament incessant durant els segles XIX i XX, sobretot per obres d'autors com [[Autor:Cantor, Georg|G. Cantor]], [[Autor:Peano, Giuseppe|G. Peano]], [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]], [[Autor:Zermelo, Ernst|I. Zermelo]], [[Autor:Church, Alonzo|A. Church]], [[Autor:Carnap, Rudolf|R. Carnap]] i [[Autor:Tarski, Alfred|A. Tarski]].
+
Nom que es dóna a la lògica moderna, basada en el desenvolupament de llenguatges simbòlics i [[llenguatge formal|llenguatges formals]] i un grau elevat de matematització. Els seus orígens es remunten a [[Autor:Leibniz, Gottfried Wilhelm|G.W. Leibniz]], a qui s'atribueix haver usat per primera vegada l'expressió de «lògica matemàtica», però la seva formulació pròpiament matemàtica inicial es deu a [[Autor:Boole, Georg|G. Boole]] i [[Autor:Frege, Gottlob|G. Frege]]; ha mantingut un desenvolupament incessant durant els segles XIX i XX, sobretot per obres d'autors com [[Autor:Cantor, Georg|G. Cantor]], [[Autor:Peano, Giuseppe|G. Peano]], [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]], [[Autor:Zermelo, Ernst|I. Zermelo]], [[Autor:Church, Alonzo|A. Church]], [[Autor:Carnap, Rudolf|R. Carnap]] i [[Autor:Tarski, Alfred|A. Tarski]].
  
 
La lògica elemental, o de primer ordre, es divideix en [[lògica|lògica d'enunciats]] i [[lògica|lògica de predicats]], o lògica cuantificacional, en la qual només es quantifiquen els [[predicat|predicats]] referits a [[variable|variables]] d'individu o objecte. Per sobre d'ella hi ha la lògica d'ordre superior o de predicats de segon ordre, que es caracteritzen per introduir en l'argumentació predicats de predicats i per quantificar també les variables de predicat.
 
La lògica elemental, o de primer ordre, es divideix en [[lògica|lògica d'enunciats]] i [[lògica|lògica de predicats]], o lògica cuantificacional, en la qual només es quantifiquen els [[predicat|predicats]] referits a [[variable|variables]] d'individu o objecte. Per sobre d'ella hi ha la lògica d'ordre superior o de predicats de segon ordre, que es caracteritzen per introduir en l'argumentació predicats de predicats i per quantificar també les variables de predicat.

Revisió del 09:14, 17 set 2017

Nom que es dóna a la lògica moderna, basada en el desenvolupament de llenguatges simbòlics i llenguatges formals i un grau elevat de matematització. Els seus orígens es remunten a G.W. Leibniz, a qui s'atribueix haver usat per primera vegada l'expressió de «lògica matemàtica», però la seva formulació pròpiament matemàtica inicial es deu a G. Boole i G. Frege; ha mantingut un desenvolupament incessant durant els segles XIX i XX, sobretot per obres d'autors com G. Cantor, G. Peano, B. Russell, I. Zermelo, A. Church, R. Carnap i A. Tarski.

La lògica elemental, o de primer ordre, es divideix en lògica d'enunciats i lògica de predicats, o lògica cuantificacional, en la qual només es quantifiquen els predicats referits a variables d'individu o objecte. Per sobre d'ella hi ha la lògica d'ordre superior o de predicats de segon ordre, que es caracteritzen per introduir en l'argumentació predicats de predicats i per quantificar també les variables de predicat.

veg. exemple ↓

En el següent raonament

El Mediterrani és blau
el blau és un color
________________________
El Mediterrani té color

el terme «blau» és predicat en la primera premissa i predicat de predicat en la segona.

___________________________

Cf. B. Ruyer, Logique, Presses Universitaires de France, París 1994, p. 191.

La lògica de classes (predicats monàdics) i la lògica de relacions (predicats poliàdics) són parts de la lògica de predicats.

Veure història de la lògica.