Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Funcions del llenguatge»

De Wikisofia

m (bot: - per cridar l'atenció + per a cridar l'atenció)
 
(7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
  
  
1a) Funció '''apelativa '''o de trucada; actua sobre el destinatari per a atreure la seva atenció i apareix també en els animals i en les primeres etapes del llenguatge infantil. En el llenguatge ja desenvolupat de l'home, es caracteritza per l'ús freqüent del vocatiu i de l'imperatiu.
+
'''1ª)''' Funció '''apel·lativa '''o de trucada; actua sobre el destinatari per a atreure la seva atenció i apareix també en els animals i en les primeres etapes del llenguatge infantil. En el llenguatge ja desenvolupat de l'home, es caracteritza per l'ús freqüent del vocatiu i de l'imperatiu.
  
2a) Funció '''emotiva''' o expressiva. Caracteritza l'actitud de l'emissor, que mitjançant ella manifesta el seu estat psíquic. Pot trobar-se així mateix en els animals i, com la funció anterior, apareix amb especial claredat en el llenguatge dels nens. Es caracteritza per l'abundant utilització d'exclamacions.
+
'''2ª)''' Funció '''emotiva''' o expressiva. Caracteritza l'actitud de l'emissor, que mitjançant ella manifesta el seu estat psíquic. Pot trobar-se així mateix en els animals i, com la funció anterior, apareix amb especial claredat en el llenguatge dels nens. Es caracteritza per l'abundant utilització d'exclamacions.
  
3a) Funció '''referencial''' o representativa. És exclusiva de l'home, que mitjançant el llenguatge pot transmetre un contingut, i és predominant en ell. Per a això es requereix un sistema de signes representatius de coses o idees.
+
'''3ª)''' Funció '''referencial''' o representativa. És exclusiva de l'home, que mitjançant el llenguatge pot transmetre un contingut, i és predominant en ell. Per a això es requereix un sistema de signes representatius de coses o idees.
  
Bühler afirma que el punt de partida d'aquestes funcions és social, ja que la [[semàntica|semàntica]] pressuposa [[sociabilitat|sociabilitat]], i afegeix que aquestes funcions no es donen independentment, sinó que són les tres dimensions de tot acte verbal: la funció apel·lativa en quant [[senyal|senyal]], l'emotiva en quant símptoma o indici i la referencial en quant [[símbol|símbol]].
+
Bühler afirma que el punt de partida d'aquestes funcions és social, ja que la [[semàntica|semàntica]] pressuposa [[sociabilitat|sociabilitat]], i afegeix que aquestes funcions no es donen independentment, sinó que són les tres dimensions de tot acte verbal: la funció apel·lativa en tant que [[senyal|senyal]], l'emotiva en tant que símptoma o indici i la referencial en tant que [[símbol|símbol]].
  
  
Línia 17: Línia 17:
 
[[Autor:Jakobson,_Roman|Roman Jakobson]], per part seva, proposa altres tres funcions que completen les de Bühler. Aquestes tres funcions són:
 
[[Autor:Jakobson,_Roman|Roman Jakobson]], per part seva, proposa altres tres funcions que completen les de Bühler. Aquestes tres funcions són:
  
1a) Funció '''poètica''', orientada cap al missatge mateix, al missatge pel missatge. El parlant selecciona les paraules sobre la base de l'equivalència, la semblança o dissemblança, la [[sinonímia|sinonímia]] i l'antonimia, i després les combina per construir una seqüència, basada en la contigüitat. «La funció poètica projecta el principi de l'equivalència de l'eix de selecció a l'eix de combinació» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 360. ).
+
'''1ª)''' Funció '''poètica''', orientada cap al missatge mateix, al missatge pel missatge. El parlant selecciona les paraules sobre la base de l'equivalència, la semblança o dissemblança, la [[sinonímia|sinonímia]] i l'antonimia, i després les combina per a construir una seqüència, basada en la contigüitat. «La funció poètica projecta el principi de l'equivalència de l'eix de selecció a l'eix de combinació» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 360. ).
  
2a) Funció '''fàtica''' o de contacte. «Serveix per establir, perllongar o interrompre la comunicació, per a cerciorar-se que el canal de comunicació funciona (“Sent, m'escoltes?”), per a cridar l'atenció de l'interlocutor o confirmar si la seva atenció es manté» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 356.). Està vinculada al canal de [[comunicació|comunicació]].
+
'''2ª)''' Funció '''fàtica''' o de contacte. «Serveix per a establir, perllongar o interrompre la comunicació, per a cerciorar-se que el canal de comunicació funciona (“Em sents?, m'escoltes?”), per a cridar l'atenció de l'interlocutor o confirmar si la seva atenció es manté» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 356.). Està vinculada al canal de [[comunicació|comunicació]].
  
3a) Funció '''metalingüística'''. Pren el llenguatge com a objecte. S'utilitza quan el parlant i l'oïdor volen confirmar que estan utilitzant el mateix [[codi|codi]], i llavors el discurs se centra en el codi. Segons Jakobson, tots els processos d'aprenentatge d'una llengua, i especialment el procés d'adquisició de la llengua materna per part del nen, recorren a aquestes operacions metalingüístiques. Fins i tot  l'[[afàsia|afàsia]] pot considerar-se com una pèrdua d'aquesta capacitat d'efectuar operacions metalingüístiques.
+
'''3ª)''' Funció '''metalingüística'''. Pren el llenguatge com a objecte. S'utilitza quan el parlant i l'oïdor volen confirmar que estan utilitzant el mateix [[codi|codi]], i llavors el discurs se centra en el codi. Segons Jakobson, tots els processos d'aprenentatge d'una llengua, i especialment el procés d'adquisició de la llengua materna per part del nen, recorren a aquestes operacions metalingüístiques. Fins i tot  l'[[afàsia|afàsia]] pot considerar-se com una pèrdua d'aquesta capacitat d'efectuar operacions metalingüístiques.
  
 
El següent esquema reprodueix la relació entre les sis funcions del llenguatge i els elements d'un sistema de comunicació:
 
El següent esquema reprodueix la relació entre les sis funcions del llenguatge i els elements d'un sistema de comunicació:
  
<center>[[File:2254.png|400px]]</center>
+
<center>[[File:2254.PNG|400px]]</center>
 +
 
 +
----
 +
Veg. [[Llenguatge,_jocs_del|jocs de llenguatge]].
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta
 
|Etiqueta=Filosofia del llenguatge
 
|Etiqueta=Filosofia del llenguatge
 
}}
 
}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 16:00, 5 oct 2018

El sentit biològic de la paraula funció, com a activitat d'un òrgan determinat amb una idea de causalitat final, s'aplica a l'activitat psíquica de l'home i a la seva facultat de parlar. Així es distingeixen diferents funcions en el llenguatge humà. El filòsof alemany Karl Bühler va ser el primer a formular les tres funcions bàsiques del llenguatge:


1ª) Funció apel·lativa o de trucada; actua sobre el destinatari per a atreure la seva atenció i apareix també en els animals i en les primeres etapes del llenguatge infantil. En el llenguatge ja desenvolupat de l'home, es caracteritza per l'ús freqüent del vocatiu i de l'imperatiu.

2ª) Funció emotiva o expressiva. Caracteritza l'actitud de l'emissor, que mitjançant ella manifesta el seu estat psíquic. Pot trobar-se així mateix en els animals i, com la funció anterior, apareix amb especial claredat en el llenguatge dels nens. Es caracteritza per l'abundant utilització d'exclamacions.

3ª) Funció referencial o representativa. És exclusiva de l'home, que mitjançant el llenguatge pot transmetre un contingut, i és predominant en ell. Per a això es requereix un sistema de signes representatius de coses o idees.

Bühler afirma que el punt de partida d'aquestes funcions és social, ja que la semàntica pressuposa sociabilitat, i afegeix que aquestes funcions no es donen independentment, sinó que són les tres dimensions de tot acte verbal: la funció apel·lativa en tant que senyal, l'emotiva en tant que símptoma o indici i la referencial en tant que símbol.


El triangle lingüístic de Bühler


Roman Jakobson, per part seva, proposa altres tres funcions que completen les de Bühler. Aquestes tres funcions són:

1ª) Funció poètica, orientada cap al missatge mateix, al missatge pel missatge. El parlant selecciona les paraules sobre la base de l'equivalència, la semblança o dissemblança, la sinonímia i l'antonimia, i després les combina per a construir una seqüència, basada en la contigüitat. «La funció poètica projecta el principi de l'equivalència de l'eix de selecció a l'eix de combinació» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 360. ).

2ª) Funció fàtica o de contacte. «Serveix per a establir, perllongar o interrompre la comunicació, per a cerciorar-se que el canal de comunicació funciona (“Em sents?, m'escoltes?”), per a cridar l'atenció de l'interlocutor o confirmar si la seva atenció es manté» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 356.). Està vinculada al canal de comunicació.

3ª) Funció metalingüística. Pren el llenguatge com a objecte. S'utilitza quan el parlant i l'oïdor volen confirmar que estan utilitzant el mateix codi, i llavors el discurs se centra en el codi. Segons Jakobson, tots els processos d'aprenentatge d'una llengua, i especialment el procés d'adquisició de la llengua materna per part del nen, recorren a aquestes operacions metalingüístiques. Fins i tot l'afàsia pot considerar-se com una pèrdua d'aquesta capacitat d'efectuar operacions metalingüístiques.

El següent esquema reprodueix la relació entre les sis funcions del llenguatge i els elements d'un sistema de comunicació:

2254.PNG

Veg. jocs de llenguatge.