Accions

Autor

Roman Jakobson

De Wikisofia

Jakobso1.gif

Filòleg nord-americà, nascut a Moscou, considerat el fundador de la lingüística i de la fonologia –estudi dels fonemes– estructurals. Després d'estudiar a la universitat de Moscou, marxa a Txecoslovàquia, on és professor a Praga i Brno fins a 1939, havent col·laborat en 1926, juntament amb N. Troubetskoy i S. Karcevsky, en la fundació del Cercle Lingüístic de Praga i, en 1928, en ocasió del Primer Congrés de Lingüística General, de la Haia, en la redacció, juntament amb els altres membres del Cercle, de les Tesis per al Congrés de filòlegs eslaus (1929), en les quals s'afirma la idea d'una lingüística estructural. Després de la invasió nazi, marxa a Noruega i a Suècia, i emigra finalment en 1941 als EE. UU., on ensenya a Nova York, Harvard i Massachusetts. Jakobson ha desenvolupat la seva activitat en camps molt diversos: la fonologia, els problemes d'adquisició i trastorns del llenguatge i la poètica. En fonologia s'oposa a la prioritat concedida per Saussure a l'estudi sincrònic i entén que la llengua constitueix un sistema dinàmic, els canvis del qual cal explicar atenent a la seva finalitat, que és, generalment, una major estabilitat del mateix sistema. És partidari del binarisme, o reducció del sistema de trets pertinents a oposicions binàries, de les quals arriba a establir fins a dotze.

Jakobso2.gif

En els seus estudis sobre l'adquisició del llenguatge, estableix una comparació entre els processos d'adquisició i els fenòmens de destrucció o deterioració (afàsies), afirmant que, en certa manera, aquests no són sinó la reproducció «a l'inrevés» d'aquells: són les oposicions adquirides en començar l'aprenentatge i que s'esborraran més tard.

Fundador del Cercle Lingüístic de Moscou i una de les principals figures del formalisme rus, els seus estudis sobre crítica literària parteixen de la concepció que la poètica és part integrant de la lingüística. Entén el procés literari com un sistema en el qual cada component té una certa «funció constructiva» que realitzar. Es tracta d'un concepte proper al d'estructura estètica, que serà decisiu en la versió txeca de la doctrina formalista: l'obra literària és una estructura complexa, integrada per la unitat de l'objectiu estètic.