Llenguatge, jocs del

Expressió amb què Wittgenstein designa una de les tesis fonamentals d'Investigacions filosòfiques: la pluralitat d'usos i funcions del llenguatge. Tal com es presenta en la forma natural del discurs ordinari, el llenguatge s'assembla a una caixa d'eines amb molt diverses aplicacions; les paraules, com les eines, serveixen per a moltes funcions. El llenguatge pot descriure's també com un joc lingüístic; en ell succeeix el mateix que amb els jocs: tots diferents, però tots amb la característica comuna d'estar sotmesos a regles; regles que, de vegades, es construeixen o modifiquen a mesura que es juga. Tal vaguetat necessària li és essencial al llenguatge, si ha de ser entès com una «activitat» o una «forma de vida». Per això afirma Wittgenstein que «el significat d'una paraula és el seu ús en el llenguatge» (veg. text de Wittgenstein).