Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Funcionalisme psicològic»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +vegeu el text)
m (bot: - ''programari'' pel que fa a + ''programari'' respecte a)
 
(Hi ha 6 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
En el context de la filosofia que examina les [[paral·lelisme psicofísic|relacions psicofísiques]], és a dir, les [[ment - cos, relació|relacions entre ment i cervell]], i especialment en el si del corrent anomenat ''teoria de la identitat com a instància ''(Teoria que admet el caràcter irreductible del mental i proposa una forma feble de materialisme no reduccionista, denominat de vegades ''token-token materialism'' o ''materialisme ocasional'', i que sosté que cada estat mental es correspon a un estat neural i és idèntic a un estat cerebral, però un mateix estat mental pot procedir de diferents estats cerebrals) ha sorgit l'anomenat funcionalisme psicològic, que sosté que els esdeveniments mentals han d'entendre's funcionalment. Aquest ''funcionalisme psicològic ''(que no ha de confondre's amb la [[psicologia funcionalista|psicologia funcionalista]] de finalitats del segle XIX i començaments del XX desenvolupat per [[Autor:Dewey, John|Dewey]], [[Autor:James,_William|W. James]] i Angell), es vincula amb els desenvolupaments de la [[intel·ligència artificial|intel·ligència artificial]], i és defensat, entre d'altres, per [[Autor:Smart, John Jamieson C.|Smart]], [[Autor:Armstrong, David M.|Armstrong]], [[Autor:Lewis, David|D.K. Lewis]], P. m. Churchland, Jerry Fodor i [[Autor:Davidson, Donald|D. Davidson]].
+
En el context de la filosofia que examina les [[paral·lelisme psicofísic|relacions psicofísiques]], és a dir, les [[ment - cos, relació|relacions entre ment i cervell]], i especialment en el si del corrent anomenat ''teoria de la identitat com a instància ''(Teoria que admet el caràcter irreductible del mental i proposa una forma feble de materialisme no reduccionista, denominat de vegades ''token-token materialism'' o ''materialisme ocasional'', i que sosté que cada estat mental es correspon a un estat neural i és idèntic a un estat cerebral, però un mateix estat mental pot procedir de diferents estats cerebrals) ha sorgit l'anomenat funcionalisme psicològic, que sosté que els esdeveniments mentals han d'entendre's funcionalment. Aquest ''funcionalisme psicològic ''(que no ha de confondre's amb la [[psicologia funcionalista|psicologia funcionalista]] de finals del segle XIX i començaments del XX desenvolupat per [[Autor:Dewey, John|Dewey]], [[Autor:James,_William|W. James]] i Angell), es vincula amb els desenvolupaments de la [[intel·ligència artificial|intel·ligència artificial]], i és defensat, entre d'altres, per [[Autor:Smart, John Jamieson C.|Smart]], [[Autor:Armstrong, David M.|Armstrong]], [[Autor:Lewis, David|D.K. Lewis]], P. m. Churchland, Jerry Fodor i [[Autor:Davidson, Donald|D. Davidson]].
  
De manera semblant a altres formes de [[funcionalisme|funcionalisme]] (al [[funcionalisme|funcionalisme cultural]], per exemple), el funcionalisme psicològic defensa que els esdeveniments mentals han de ser entesos en termes dels seus rols o de la seva funció en el marc d'un cert sistema. El funcionalisme psicològic va sorgir com a reacció contra el [[conductisme|conductisme]] (que nega l'especificitat del mental) i contra el fisicalisme que identifica els estats mentals amb estats cerebrals descriptibles físicament. Però la pràctica clínica mostra que, en certs casos, encara que es danyi alguna part del cervell i, consegüentment, apareguin dificultats mentals, al cap d'un cert temps el mateix cervell utilitza altres xarxes neurològiques diferents per realitzar aquelles funcions. D'aquí es deduiria que no hi ha una identitat entre [[ment|ment]] i [[cervell, el|cervell]], sinó entre ment i ''estats funcionals'' del cervell. Aquests estats poden ser descrits formalment i, per tant, apareixen com a independents de la base material en els quals es realitzen, de la mateixa manera que el disseny de cert ''programari'' pot ser independent del ''maquinari'' en el qual s'executi.
+
De manera semblant a altres formes de [[funcionalisme|funcionalisme]] (al [[funcionalisme|funcionalisme cultural]], per exemple), el funcionalisme psicològic defensa que els esdeveniments mentals han de ser entesos en termes dels seus rols o de la seva funció en el marc d'un cert sistema. El funcionalisme psicològic va sorgir com a reacció contra el [[conductisme|conductisme]] (que nega l'especificitat del mental) i contra el fisicalisme que identifica els estats mentals amb estats cerebrals descriptibles físicament. Però la pràctica clínica mostra que, en certs casos, encara que es danyi alguna part del cervell i, consegüentment, apareguin dificultats mentals, al cap d'un cert temps el mateix cervell utilitza altres xarxes neurològiques diferents per a realitzar aquelles funcions. D'aquí es deduiria que no hi ha una identitat entre [[ment|ment]] i [[cervell, el|cervell]], sinó entre ment i ''estats funcionals'' del cervell. Aquests estats poden ser descrits formalment i, per tant, apareixen com a independents de la base material en els quals es realitzen, de la mateixa manera que el disseny de cert ''programari'' pot ser independent del ''maquinari'' en el qual s'executi.
  
La noció de [[funció|funció]] adoptada per aquesta corrent part de dues metàfores:
+
La noció de [[funció|funció]] adoptada per aquest corrent parteix de dues metàfores:
  
 
'''a)''' la de la funció en sentit [[teleologia|teleològic]] i [[biologia, filosofia de la|biològic]], i
 
'''a)''' la de la funció en sentit [[teleologia|teleològic]] i [[biologia, filosofia de la|biològic]], i
Línia 12: Línia 12:
 
[[File:turing2.gif|thumb|A. Turing]]
 
[[File:turing2.gif|thumb|A. Turing]]
 
[[File:putnam4.gif|thumb|Hilary Putnam]]
 
[[File:putnam4.gif|thumb|Hilary Putnam]]
Segons el primer cas, la funció apareix com una activitat teleològica. Per exemple, la ''funció'' d'un termòstat és la de regular la temperatura d'una habitació, per exemple, o la ''funció'' del cor és la de bombar la sang d'un animal. En el segon cas, la ''funció'' és entesa com el procés calculable per una [[màquina de Turing|màquina de Turing]]. Tenint en compte que [[Autor:Turing, Alan Mathison|Turing]] va descobrir que qualsevol màquina per la qual el ''maquinari'' hagi aconseguit un cert grau de complicació i flexibilitat és equivalent a qualsevol altra màquina semblant, [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]] va recollir aquelles dues analogies i a partir d'elles va establir una comparació entre la ment i un programa d'ordinador (''programari''). Però, ja que, com hem dit, el funcionalisme psicològic assenyala la independència d'aquest ''programari'' pel que fa a la base material (''maquinari'') en què es realitzen les seves funcions, es podria pensar en un autòmat ''espiritual ''que podria tenir estats mentals sense necessitat d'un cervell, alhora que, inversament, es pot pensar en màquines pensants. En aquesta concepció s'han assenyalat influències [[Autor:Aristòtil|aristotèliques]], ja que es concep la ment com una [[forma|''forma'']] del cos, encara que definida en termes funcionals.
+
Segons el primer cas, la funció apareix com una activitat teleològica. Per exemple, la ''funció'' d'un termòstat és la de regular la temperatura d'una habitació, per exemple, o la ''funció'' del cor és la de bombar la sang d'un animal. En el segon cas, la ''funció'' és entesa com el procés calculable per una [[màquina de Turing|màquina de Turing]]. Tenint en compte que [[Autor:Turing, Alan Mathison|Turing]] va descobrir que qualsevol màquina per la qual el ''maquinari'' hagi aconseguit un cert grau de complicació i flexibilitat és equivalent a qualsevol altra màquina semblant, [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]] va recollir aquelles dues analogies i a partir d'elles va establir una comparació entre la ment i un programa d'ordinador (''programari''). Però, ja que, com hem dit, el funcionalisme psicològic assenyala la independència d'aquest ''programari'' respecte a la base material (''maquinari'') en què es realitzen les seves funcions, es podria pensar en un autòmat ''espiritual ''que podria tenir estats mentals sense necessitat d'un cervell, alhora que, inversament, es pot pensar en màquines pensants. En aquesta concepció s'han assenyalat influències [[Autor:Aristòtil|aristotèliques]], ja que es concep la ment com una [[forma|''forma'']] del cos, encara que definida en termes funcionals.
  
[[Autor:Searle, John|John Searle]] s'ha mostrat contrari a aquesta teoria ja que, segons ell, els estats funcionals, que són expressables de manera formal, posseeixen les característiques dels sistemes formals i, per tant, són merament sintàctics. Però una estructura sintàctica no pot ser capaç ni de comprensió semàntica ni de consciència, ni d'[[intencionalitat|intencionalitat]]. Això ho va exemplificar amb un famós [[experiment mental |experiment mental]] conegut com l'experiència de l{{'}}''habitació xinesa'', en la qual assenyala la possibilitat d'una màquina que simuli el comportament humà manipulant símbols, però no sigui conscient dels significats d'aquests ([[Recurs:Searle: l'habitació xinesa|vegeu el text]]), i s'ha oposat també a la tesi sostinguda per Turing ([[Recurs:Turing: Pot pensar una màquina?|vegeu el text]]) sobre la possibilitat de pensar per part de les màquines.
+
[[Autor:Searle, John|John Searle]] s'ha mostrat contrari a aquesta teoria, ja que, segons ell, els estats funcionals, que són expressables de manera formal, posseeixen les característiques dels sistemes formals i, per tant, són merament sintàctics. Però una estructura sintàctica no pot ser capaç ni de comprensió semàntica ni de consciència, ni d'[[intencionalitat|intencionalitat]]. Això ho va exemplificar amb un famós [[experiment mental |experiment mental]] conegut com l'experiència de l{{'}}''habitació xinesa'', en la qual assenyala la possibilitat d'una màquina que simuli el comportament humà manipulant símbols, però no sigui conscient dels significats d'aquests ([[Recurs:Searle: l'habitació xinesa|veg. text]]), i s'ha oposat també a la tesi sostinguda per Turing ([[Recurs:Turing: Pot pensar una màquina?|veg. text]]) sobre la possibilitat de pensar per part de les màquines.
  
=== Veure termes relacionats. ===
+
=== Vegeu termes relacionats. ===
  
 
<div class='mw-collapsible'>
 
<div class='mw-collapsible'>

Revisió de 07:57, 7 feb 2018

En el context de la filosofia que examina les relacions psicofísiques, és a dir, les relacions entre ment i cervell, i especialment en el si del corrent anomenat teoria de la identitat com a instància (Teoria que admet el caràcter irreductible del mental i proposa una forma feble de materialisme no reduccionista, denominat de vegades token-token materialism o materialisme ocasional, i que sosté que cada estat mental es correspon a un estat neural i és idèntic a un estat cerebral, però un mateix estat mental pot procedir de diferents estats cerebrals) ha sorgit l'anomenat funcionalisme psicològic, que sosté que els esdeveniments mentals han d'entendre's funcionalment. Aquest funcionalisme psicològic (que no ha de confondre's amb la psicologia funcionalista de finals del segle XIX i començaments del XX desenvolupat per Dewey, W. James i Angell), es vincula amb els desenvolupaments de la intel·ligència artificial, i és defensat, entre d'altres, per Smart, Armstrong, D.K. Lewis, P. m. Churchland, Jerry Fodor i D. Davidson.

De manera semblant a altres formes de funcionalisme (al funcionalisme cultural, per exemple), el funcionalisme psicològic defensa que els esdeveniments mentals han de ser entesos en termes dels seus rols o de la seva funció en el marc d'un cert sistema. El funcionalisme psicològic va sorgir com a reacció contra el conductisme (que nega l'especificitat del mental) i contra el fisicalisme que identifica els estats mentals amb estats cerebrals descriptibles físicament. Però la pràctica clínica mostra que, en certs casos, encara que es danyi alguna part del cervell i, consegüentment, apareguin dificultats mentals, al cap d'un cert temps el mateix cervell utilitza altres xarxes neurològiques diferents per a realitzar aquelles funcions. D'aquí es deduiria que no hi ha una identitat entre ment i cervell, sinó entre ment i estats funcionals del cervell. Aquests estats poden ser descrits formalment i, per tant, apareixen com a independents de la base material en els quals es realitzen, de la mateixa manera que el disseny de cert programari pot ser independent del maquinari en el qual s'executi.

La noció de funció adoptada per aquest corrent parteix de dues metàfores:

a) la de la funció en sentit teleològic i biològic, i

b) la de la funció en sentit lògic i matemàtic.

A. Turing
Hilary Putnam

Segons el primer cas, la funció apareix com una activitat teleològica. Per exemple, la funció d'un termòstat és la de regular la temperatura d'una habitació, per exemple, o la funció del cor és la de bombar la sang d'un animal. En el segon cas, la funció és entesa com el procés calculable per una màquina de Turing. Tenint en compte que Turing va descobrir que qualsevol màquina per la qual el maquinari hagi aconseguit un cert grau de complicació i flexibilitat és equivalent a qualsevol altra màquina semblant, Hilary Putnam va recollir aquelles dues analogies i a partir d'elles va establir una comparació entre la ment i un programa d'ordinador (programari). Però, ja que, com hem dit, el funcionalisme psicològic assenyala la independència d'aquest programari respecte a la base material (maquinari) en què es realitzen les seves funcions, es podria pensar en un autòmat espiritual que podria tenir estats mentals sense necessitat d'un cervell, alhora que, inversament, es pot pensar en màquines pensants. En aquesta concepció s'han assenyalat influències aristotèliques, ja que es concep la ment com una forma del cos, encara que definida en termes funcionals.

John Searle s'ha mostrat contrari a aquesta teoria, ja que, segons ell, els estats funcionals, que són expressables de manera formal, posseeixen les característiques dels sistemes formals i, per tant, són merament sintàctics. Però una estructura sintàctica no pot ser capaç ni de comprensió semàntica ni de consciència, ni d'intencionalitat. Això ho va exemplificar amb un famós experiment mental conegut com l'experiència de l'habitació xinesa, en la qual assenyala la possibilitat d'una màquina que simuli el comportament humà manipulant símbols, però no sigui conscient dels significats d'aquests (veg. text), i s'ha oposat també a la tesi sostinguda per Turing (veg. text) sobre la possibilitat de pensar per part de les màquines.

Vegeu termes relacionats.

Plantilla:Proc


Book3.gif Bibliografia