Extensió / Intensió

Propietats fonamentals que constitueixen el significat d'un terme o predicat.

Extensió és el nombre d'objectes, individus o coses, a què s'aplica un terme o un predicat, i

intensió, també anomenada comprensió, és el conjunt de les seves característiques o trets definitoris.

Denotació / connotació és expressió sinònima i paral·lela, igual com referència i sentit (en Frege).

Normalment s'entén que les classes es defineixen per la seva extensió, mentre que les propietats representen la intensió.

L'extensió es refereix al nombre d'objectes a què s'aplica un terme, mentre que la intensió són les característiques o propietats que alguna cosa ha de posseir perquè se li apliqui el terme, o la condició necessària d'aquesta aplicació, o el criteri amb què es fa l'aplicació. Segons el plantejament de Frege, podem dir que dues expressions functorials diferents, com «és animal racional» i « _______ és animal dotat de llenguatge», que s'expressen mitjançant dos intensions diferents, tenen el mateix valor de veritat, o tenen la mateixa extensió: l'home, raó per la qual es diuen coextensives

Una frase constitueix un context extensional si permet que els termes coextensius puguin substituir-se entre si, sense que variï el valor de veritat de la frase (salva veritate). Per això mateix, la lògica clàssica veritativo-funcional es diu també extensional.

Vegeu principi d'extensionalitat.