Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Existència»

De Wikisofia

m (bot: -vegeu el text +veg. text)
m (bot: - l' home. + l'home.)
Línia 7: Línia 7:
 
La filosofia moderna accepta el caràcter correlatiu d'essència i existència, distingint tots dos aspectes sense aprofundir en la problemàtica escolàstica, però discuteix sobre el valor de l'[[argument ontològic|argument ontològic]], basat en la noció d'una existència exigida, com una propietat o una característica, per  l'[[essència|essència]]. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] posa l'accent que l'existència no és un [[predicat|predicat]] de l'essència, i l'entén com la «posició absoluta» d'una cosa ([[Recurs:Kant: ser no és un predicat real|veg. text]]).
 
La filosofia moderna accepta el caràcter correlatiu d'essència i existència, distingint tots dos aspectes sense aprofundir en la problemàtica escolàstica, però discuteix sobre el valor de l'[[argument ontològic|argument ontològic]], basat en la noció d'una existència exigida, com una propietat o una característica, per  l'[[essència|essència]]. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] posa l'accent que l'existència no és un [[predicat|predicat]] de l'essència, i l'entén com la «posició absoluta» d'una cosa ([[Recurs:Kant: ser no és un predicat real|veg. text]]).
  
El [[existencialisme|existencialisme]] replanteja el sentit del terme, sobretot en relació amb l' [[home|home]].
+
El [[existencialisme|existencialisme]] replanteja el sentit del terme, sobretot en relació amb l'[[home|home]].
  
 
Tant [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] com [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]] posen en relleu que només a partir de la seva existència comprèn l'home la seva essència. A l'existència de l'home, a la seva manera d'estar al món, que no és el mer «estar davant els ulls» d'una cosa, anomena Heidegger [[Dasein|''Dóna-Sein'']], «ser aquí» ([[Recurs:cita Heidegger 7|vegeu la citació]]).
 
Tant [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] com [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]] posen en relleu que només a partir de la seva existència comprèn l'home la seva essència. A l'existència de l'home, a la seva manera d'estar al món, que no és el mer «estar davant els ulls» d'una cosa, anomena Heidegger [[Dasein|''Dóna-Sein'']], «ser aquí» ([[Recurs:cita Heidegger 7|vegeu la citació]]).

Revisió del 18:50, 10 ago 2017

(del llatí existere o exsistere, sortir de, elevar-se de, mostrar-se, que no és el sentit en què s'utilitza en filosofia)

L'altre element conceptual amb què, a més de l'essència es determina a tot ens; significa que alguna cosa és, en oposició a l'essència, que significa allò que una cosa és. S'oposa igualment a la possibilitat, pròpia de l'essència, i indica «actualitat», presència d'alguna cosa en la realitat. La filosofia escolàstica caracteritza amb aquest terme en ser que rep el seu ser d'un altre i al que defineix com aquell que existència, però que no és l'existència. No és existència aquell ésser en el qual l'existència és diferent de l'essència: s'afegeix a l'essència d'un ésser finit perquè aquest existeixi (vegeu la citació). Segons Tomàs d'Aquino, tot ens és una essència actualitzada pel ser . No tota l'Escolàstica veu l'existència amb la mateixa perspectiva; no és estranya entre els escolàstics, per exemple, en l'escotisme, l'afirmació que l'existència és una manera de ser i fins a la que no forma part de la mateixa noció de ser (essencialisme).

Jean Paul Sartre

La filosofia moderna accepta el caràcter correlatiu d'essència i existència, distingint tots dos aspectes sense aprofundir en la problemàtica escolàstica, però discuteix sobre el valor de l'argument ontològic, basat en la noció d'una existència exigida, com una propietat o una característica, per l'essència. Kant posa l'accent que l'existència no és un predicat de l'essència, i l'entén com la «posició absoluta» d'una cosa (veg. text).

El existencialisme replanteja el sentit del terme, sobretot en relació amb l'home.

Tant Heidegger com Sartre posen en relleu que només a partir de la seva existència comprèn l'home la seva essència. A l'existència de l'home, a la seva manera d'estar al món, que no és el mer «estar davant els ulls» d'una cosa, anomena Heidegger Dóna-Sein, «ser aquí» (vegeu la citació).

Sartre anomena a la realitat humana -que defineix com a mer existir- subjectivitat (veg. text) o també consciència.