Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Coneixement»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''cognoscere'', arribar a conèixer, saber, que al seu torn remet al grec ''gignoskein'', saber, reconèixer)</small>...».)
 
 
(14 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
En [[psicologia|psicologia]], terme final del procés psicològic pel qual la [[ment|ment]] humana capta un objecte. En aquest sentit, és una representació que suposa un procés de coneixement.
 
En [[psicologia|psicologia]], terme final del procés psicològic pel qual la [[ment|ment]] humana capta un objecte. En aquest sentit, és una representació que suposa un procés de coneixement.
  
En [[epistemologia|epistemologia]], relació que s'estableix entre un [[subjecte |subjecte]] i un objecte, mitjançant la qual el subjecte capta mentalment ([[aprehensió|aprehensió]]) la realitat de l'objecte. El procés del coneixement, així entès, constitueix l'objecte d'estudi de la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]]. En la filosofia actual, es prefereix definir el coneixement com «saber proposicional» o un «saber que», analitzant l'ús de les paraules «conèixer» o «saber» (que en anglès s'identifiquen, ''to know''; [[Recurs:cita S. Toulmin|veure cita]]). Conèixer, en aquest cas, consisteix a saber que un enunciat és veritable (o fals).
+
En [[epistemologia|epistemologia]], relació que s'estableix entre un [[subjecte |subjecte]] i un objecte, mitjançant la qual el subjecte capta mentalment ([[aprehensió|aprehensió]]) la realitat de l'objecte. El procés del coneixement, així entès, constitueix l'objecte d'estudi de la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]]. En la filosofia actual, es prefereix definir el coneixement com «saber proposicional» o un «saber que», analitzant l'ús de les paraules «conèixer» o «saber» (que en anglès s'identifiquen, ''to know''; [[Recurs:cita S. Toulmin|veg. citació]]). Conèixer, en aquest cas, consisteix a saber que un enunciat és veritable (o fals).
  
Perquè existeixi coneixement, és necessari que es compleixin les tres condicions següents [''S'' és el subjecte, i ''p'' qualsevol enunciat que el subjecte diu saber] :
+
Perquè existeixi coneixement, és necessari que es compleixin les tres condicions següents [''S'' és el subjecte, i ''p'' qualsevol enunciat que el subjecte diu saber]:
 +
 
 +
 
 +
:::1) Condició de «veritat»: «Si S sap que ''p'', llavors ''p'' és vertader»
 +
 
 +
:::2) Condició de «creença»: «Si S sap que ''p'', llavors S creu que  ''p''»
 +
 
 +
:::3) Condició de «justificació»: «Si S sap que ''p'', llavors S té raons per creure que  ''p''»
  
<center>[[File:753.png|400px]]</center>
 
  
 
Dit d'una altra manera, «''S'' sap que ''p ''si i només si és veritat que ''p'', '' S ''creu que ''p ''i, a més, ''S ''està justificat a creure que ''p''».
 
Dit d'una altra manera, «''S'' sap que ''p ''si i només si és veritat que ''p'', '' S ''creu que ''p ''i, a més, ''S ''està justificat a creure que ''p''».
  
En un llenguatge corrent, per saber alguna cosa, és necessari que això sigui veritat, que ho vam crear i que tinguem raons per creure-ho (i que cap d'aquestes raons sigui falsa). De forma breu, «coneixement» és una [[creença|''creença'']] ''veritable justificada. ''El [[coneixement científic|coneixement científic]] pot definir-se com una creença racional justificada ([[Recurs:Cita de J. Mosterín|veure cita]]).
+
En un llenguatge corrent, per a saber alguna cosa, és necessari que això sigui veritat, que ho vam crear i que tinguem raons per a creure-ho (i que cap d'aquestes raons sigui falsa). De forma breu, «coneixement» és una [[creença|''creença'']] ''veritable justificada. ''El [[coneixement científic|coneixement científic]] pot definir-se com una creença racional justificada ([[Recurs:Cita de J. Mosterín|veg. citació]]).
  
'''«Conèixer»''' pot distingir-se de '''«saber»''' i, en sentit estricte ha de fer-se. En aquest supòsit, «conèixer» indica un contacte conscient amb l'objecte conegut a través de l' [[experiència|experiència]] i, en concret, de la [[percepció|percepció]], en oposició a «saber» que és un coneixement per conceptes i idees. Saber és, així, exclusiu i propi de l'home, mentre que tant els homes com els animals coneixen. Es coneixen coses; se sap veritats o proposicions veritables. Per aquesta raó, les frases en què s'utilitza amb propietat el verb «conèixer» es construeixen amb un sintagma nominal, mentre que aquelles en què s'utilitza «saber» es construeixen amb una oració substantiva com a complement. «Conèixer» és, a més, un procés perceptiu directe i immediat, que es justifica per si mateix; «saber», en canvi, és un procés indirecte, mediato i inferencial, això és, recolzat en raons ([[Recurs:Mosterín|veure cita]]). La distinció de [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] ([[Recurs:Russell: coneixement directe i coneixement proposicional|veure text]] ) entre coneixement'' directe'' (''knowledge by acquaintance''), o coneixement de «coses», i coneixement ''proposicional ''(''knowledge by description''), o coneixement de «veritats», ajuda a precisar què és el que realment coneixem en un i un altre cas.
+
'''«Conèixer»''' pot distingir-se de '''«saber»''' i, en sentit estricte ha de fer-se. En aquest supòsit, «conèixer» indica un contacte conscient amb l'objecte conegut a través de l'[[experiència|experiència]] i, en concret, de la [[percepció|percepció]], en oposició a «saber» que és un coneixement per conceptes i idees. Saber és, així, exclusiu i propi de l'home, mentre que tant els homes com els animals coneixen. Es coneixen coses; se sap veritats o proposicions veritables. Per aquesta raó, les frases en què s'utilitza amb propietat el verb «conèixer» es construeixen amb un sintagma nominal, mentre que aquelles en què s'utilitza «saber» es construeixen amb una oració substantiva com a complement. «Conèixer» és, a més, un procés perceptiu directe i immediat, que es justifica per si mateix; «saber», en canvi, és un procés indirecte, mediat i inferencial, és a dir, recolzat en raons ([[Recurs:Mosterín|veg. citació]]). La distinció de [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] ([[Recurs:Russell: coneixement directe i coneixement proposicional|veg. text]]) entre coneixement'' directe'' (''knowledge by acquaintance''), o coneixement de «coses», i coneixement ''proposicional ''(''knowledge by description''), o coneixement de «veritats», ajuda a precisar què és el que realment coneixem en un i un altre cas.
  
  
Veure [[creure i saber|creure/saber]].
+
Vegeu [[creure i saber|creure/saber]], [[Coneixement,_fonts_del|fonts del coneixement]], [[Coneixement_discursiu|coneixement discursiu]].
  
  

Revisió de 22:52, 27 set 2018

(del llatí cognoscere, arribar a conèixer, saber, que al seu torn remet al grec gignoskein, saber, reconèixer)

En psicologia, terme final del procés psicològic pel qual la ment humana capta un objecte. En aquest sentit, és una representació que suposa un procés de coneixement.

En epistemologia, relació que s'estableix entre un subjecte i un objecte, mitjançant la qual el subjecte capta mentalment (aprehensió) la realitat de l'objecte. El procés del coneixement, així entès, constitueix l'objecte d'estudi de la teoria del coneixement. En la filosofia actual, es prefereix definir el coneixement com «saber proposicional» o un «saber que», analitzant l'ús de les paraules «conèixer» o «saber» (que en anglès s'identifiquen, to know; veg. citació). Conèixer, en aquest cas, consisteix a saber que un enunciat és veritable (o fals).

Perquè existeixi coneixement, és necessari que es compleixin les tres condicions següents [S és el subjecte, i p qualsevol enunciat que el subjecte diu saber]:


1) Condició de «veritat»: «Si S sap que p, llavors p és vertader»
2) Condició de «creença»: «Si S sap que p, llavors S creu que p»
3) Condició de «justificació»: «Si S sap que p, llavors S té raons per creure que p»


Dit d'una altra manera, «S sap que p si i només si és veritat que p, S creu que p i, a més, S està justificat a creure que p».

En un llenguatge corrent, per a saber alguna cosa, és necessari que això sigui veritat, que ho vam crear i que tinguem raons per a creure-ho (i que cap d'aquestes raons sigui falsa). De forma breu, «coneixement» és una creença veritable justificada. El coneixement científic pot definir-se com una creença racional justificada (veg. citació).

«Conèixer» pot distingir-se de «saber» i, en sentit estricte ha de fer-se. En aquest supòsit, «conèixer» indica un contacte conscient amb l'objecte conegut a través de l'experiència i, en concret, de la percepció, en oposició a «saber» que és un coneixement per conceptes i idees. Saber és, així, exclusiu i propi de l'home, mentre que tant els homes com els animals coneixen. Es coneixen coses; se sap veritats o proposicions veritables. Per aquesta raó, les frases en què s'utilitza amb propietat el verb «conèixer» es construeixen amb un sintagma nominal, mentre que aquelles en què s'utilitza «saber» es construeixen amb una oració substantiva com a complement. «Conèixer» és, a més, un procés perceptiu directe i immediat, que es justifica per si mateix; «saber», en canvi, és un procés indirecte, mediat i inferencial, és a dir, recolzat en raons (veg. citació). La distinció de Russell (veg. text) entre coneixement directe (knowledge by acquaintance), o coneixement de «coses», i coneixement proposicional (knowledge by description), o coneixement de «veritats», ajuda a precisar què és el que realment coneixem en un i un altre cas.


Vegeu creure/saber, fonts del coneixement, coneixement discursiu.