Hilary Putnam

Filòsof americà, nascut a 1926, a Chicago. Va estudiar a la universitat de Califòrnia, Los Angeles, i va ensenyar en Northwestern (Princeton) fins a 1960, a Massachusetts fins a 1965 i, a partir d'aquesta data, ha estat professor de matemàtiques i lògica matemàtica a Harvard. Alumne de Reichenbach i de Carnap i molt influït per les teories de W.V.O. Quine, es mostra crític respecte de la filosofia positivista i la filosofia del llenguatge. Són importants les seves contribucions en el camp de la lògica i la filosofia de la ciència, però també en el de la metafísica, la filosofia del llenguatge i teoria de la ment. Defensor primer del realisme metafísic (hi ha un món d'objectes independents de la ment), canvia, sobretot després de publicar Raó, veritat i història (1981), influït per Michael Dummett, a postures més moderades, que defineix com a «realisme intern»: existeix un món extern, que a manera de «material en brut» constitueix el referent del nostre llenguatge, però la descripció d'aquest món pertany al mateix llenguatge i, en conseqüència, al nostre món interior, que només encerta a descriure-ho des d'una teoria determinada, però no única.

Ha estat un dels primers filòsofs a explicar els estats mentals segons el model del computador, i és un dels iniciadores del funcionalisme. En Representació i realitat (1988) s'aparta d'aquestes investigacions inicials de ciència cognitiva (veure psicologia cognitiva) i es decanta per la influència de l'ambient i la societat per a l'explicació de determinats fenòmens mentals, especialment les creences.

Veure mental, relació ment-cos

• Bibliografia:Obres d'Hilary Putnam