Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Paglia, Camille»

De Wikisofia

 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 7: Línia 7:
 
<small>(Endicott, Nova York, 1947)</small>,  
 
<small>(Endicott, Nova York, 1947)</small>,  
  
[[Feminisme|Feminista]] i crítica social americana i professora d'humanitats i d'estudis sobre mitjans de comunicació en la Universitat de les Arts de Filadelfia.  Sovint és considerada com una feminista antifeminista a causa dels seus atacs contra la majoria de les tendències feministes contemporànies. Encara que ella, atea, lesbiana i llibertària, es declara "progressista" i anticonservadora generalment el seu discurs, anti-Estat, antiimpostos, favorable al capitalisme, és adoptat pel pensament de dretes més radical i fa pensar en certs corrents de l'anomenat anarquisme de dretes tan típicament propi de certs sectors dels EUA. Tot i això és molt crítica amb els moviments d'extrema dreta com els d'Hongria amb Orban, els del neonazisme a Alemanya o Bolsonaro al Brasil, per exemple.  Es declara admiradora de [[Autor:Beauvoir, Simone de|Simone de Beauvoir]] i declara que la lectura de ''El segon sexe'' la va impactar, però s'oposa a la majoria de les tesis feministes contemporànies. De fet qüestiona el mateix concepte de [[gènere]], nega l'existència del [[patriarcat]] a partir de posicions biologistes. Es declara [[Feminisme|feminista]] però diu que no pot entendre com es poden negar les diferències biològiques entre homes i dones. En especial és molt acusat el seu rebuig a posicions com las de Judith Butler i al [[Constructivisme#La_noci.C3.B3_de_g.C3.A8nere_i_el_constructivisme_de_g.C3.A8nere|constructivisme]]. Segons Paglia «la igualtat política de les dones, totalment desitjable i necessària, no posarà remei a la separació radical entre els sexes, que comença i acaba en el cos». A més, considera que el feminisme actual no representa un amplíssim sector de les dones i solament s'ha centrat en la ideologia i en la retòrica antimasculina en lloc de fer-ho en l'anàlisi objectiva de les dades, de la psicologia humana i el significat de la vida. <ref>Martha Nussbaum va escriure l'assaig "The Professor of Parody" (1999)  en el qual criticava a Judith Butler per dedicar-se a la teoria abstracta desconnectada dels problemes del món real. Paglia va caracteritzar la crítica com "l'atac d'una diva contra una altra", i tot i que va considerar que part de la crítica de Nussbaum tenía valor la va criticar per no haver formulat les seves crítiques abans i l'acusava d'haver manllevat les seves idees (de Paglia) sense cap reconeixement, però, així i tot, va afirmar que "Nussbaum és una erudita que opera a un nivell intel·lectual molt superior a Butler". </ref>
+
[[Feminisme|Feminista]] i crítica social americana i professora d'humanitats i d'estudis sobre mitjans de comunicació en la Universitat de les Arts de Filadelfia.  Sovint és considerada com una feminista antifeminista a causa dels seus atacs contra la majoria de les tendències feministes contemporànies. Encara que ella, atea, lesbiana i llibertària, es declara "progressista" i anticonservadora generalment el seu discurs, anti-Estat, antiimpostos, favorable al capitalisme, és adoptat pel pensament de dretes més radical i fa pensar en certs corrents de l'anomenat anarquisme de dretes tan típicament propi de certs sectors dels EUA. Tot i això és molt crítica amb els moviments d'extrema dreta com els d'Hongria amb Orban, els del neonazisme a Alemanya o Bolsonaro al Brasil, per exemple.  Es declara admiradora de [[Autor:Beauvoir, Simone de|Simone de Beauvoir]] i declara que la lectura de ''El segon sexe'' la va impactar, però s'oposa a la majoria de les tesis feministes contemporànies. De fet qüestiona el mateix concepte de [[gènere]], nega l'existència del [[patriarcat]] a partir de posicions biologistes. Es declara [[Feminisme|feminista]] però diu que no pot entendre com es poden negar les diferències biològiques entre homes i dones. En especial és molt acusat el seu rebuig a posicions com las de Judith Butler i al [[Constructivisme#La_noci.C3.B3_de_g.C3.A8nere_i_el_constructivisme_de_g.C3.A8nere|constructivisme]]. Segons Paglia «la igualtat política de les dones, totalment desitjable i necessària, no posarà remei a la separació radical entre els sexes, que comença i acaba en el cos». A més, considera que el feminisme actual no representa un amplíssim sector de les dones i solament s'ha centrat en la ideologia i en la retòrica antimasculina en lloc de fer-ho en l'anàlisi objectiva de les dades, de la psicologia humana i el significat de la vida. <ref>Martha Nussbaum va escriure l'assaig "The Professor of Parody" (1999)  en el qual criticava a Judith Butler fonamentalment per dues raons: la consideració de Butler segons la qual no solament el "gènere", sinó també el "sexe" són construccions socials, fruit d'una [[Performatiu|performativitat]], i en segon lloc per dedicar-se a la teoria abstracta desconnectada dels problemes del món real.  «Les pensadores feministes del nou tipus simbòlic (on Nussbaum inclou a Butler) sembla que creguin que la forma de fer política feminista és emprar paraules de manera subversiva, en publicacions acadèmiques d’alta obscuritat i d’abstracció menyspreativa». Paglia va caracteritzar la crítica com "l'atac d'una diva contra una altra", però, així i tot, va afirmar que "Nussbaum és una erudita que opera a un nivell intel·lectual molt superior a Butler". </ref>
  
 
S'oposa a les polítiques de quotes i es declara feminista equitativa i per la igualtat de tracte davant la llei. No hi ha d'haver grups als quals la llei doni privilegis especials, i s'oposa a tota protecció especial per a les dones. Segons Paglia aquestes actuacions aconsegueixen el contrari del que pretenen i fan que els moviments que s'autoconceben com a "progressistes" acabin fomentant un desplaçament cap a la dreta. Destaca també que el feminisme actual és, segons ella, molt elitista. Així, diu «que en els anys 60 del segle XX el feminisme d'esquerres tractava d'atreure les dones treballadores i adoptava les maneres i el llenguatge de la classe treballadora. En els 70 es va començar a imposar un corrent que se centrava en les burgeses de professions liberals, principalment professors, periodistes ... Aquest tipus de feminista que creu saber què és el millor per a les dones. Però la veritat és que només estan centrades a fer carrera i no s'adonen del que diferents que són les seves vides de les dones de classes treballadores que pretenen representar. Hi ha una actitud molt elitista en el feminisme». <ref>https://www.elmundo.es/papel/lideres/2018/04/09/5ac7599d22601dd71d8b45d5.html</ref>
 
S'oposa a les polítiques de quotes i es declara feminista equitativa i per la igualtat de tracte davant la llei. No hi ha d'haver grups als quals la llei doni privilegis especials, i s'oposa a tota protecció especial per a les dones. Segons Paglia aquestes actuacions aconsegueixen el contrari del que pretenen i fan que els moviments que s'autoconceben com a "progressistes" acabin fomentant un desplaçament cap a la dreta. Destaca també que el feminisme actual és, segons ella, molt elitista. Així, diu «que en els anys 60 del segle XX el feminisme d'esquerres tractava d'atreure les dones treballadores i adoptava les maneres i el llenguatge de la classe treballadora. En els 70 es va començar a imposar un corrent que se centrava en les burgeses de professions liberals, principalment professors, periodistes ... Aquest tipus de feminista que creu saber què és el millor per a les dones. Però la veritat és que només estan centrades a fer carrera i no s'adonen del que diferents que són les seves vides de les dones de classes treballadores que pretenen representar. Hi ha una actitud molt elitista en el feminisme». <ref>https://www.elmundo.es/papel/lideres/2018/04/09/5ac7599d22601dd71d8b45d5.html</ref>
  
És absolutament enemiga del ''French thought'' (pensament francès) representat sobretot per autors com [[Autor:Foucault, Michel Paul|Foucault]], [[Autor:Baudrillard|Baudrillard]], [[Autor:Lacan, Jacques|Lacan]], [[Autor:Derrida, Jacques|Derrida]], etc. que tant ha influenciat en les facultats d'humanitats americanes.  No obstant això, com ja hem dit, considera  una obra importantíssima ''El segon sexe'' de [[Autor:Beauvoir, Simone de|Simone de Beauvoir]] (1949) i ha defensat la validesa literària i el pensament de [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Jean-Paul Sartre]]. Paglia també ha elogiat ''Les mitologies'' de [[Autor:Barthes, Roland|Roland Barthes]] (1957) i l'estudi de [[Autor:Deleuze, Gilles|Gilles Deleuze]] ''Présentation de Sacher-Masoch. Le froid et le cruel'' (1967). També defensa [[Autor:Bachelard, Gaston|Gaston Bachelard]], que va influir en Paglia, i del qual va dir que era "l'últim escriptor francès modern que m'he pres seriosament".  
+
És absolutament enemiga del ''French thought'' (pensament francès) representat sobretot per autors com [[Autor:Foucault, Michel Paul|Foucault]], [[Autor:Baudrillard,_Jean|Baudrillard]], [[Autor:Lacan, Jacques|Lacan]], [[Autor:Derrida, Jacques|Derrida]], etc. que tant ha influenciat en les facultats d'humanitats americanes.  No obstant això, com ja hem dit, considera  una obra importantíssima ''El segon sexe'' de [[Autor:Beauvoir, Simone de|Simone de Beauvoir]] (1949) i ha defensat la validesa literària i el pensament de [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Jean-Paul Sartre]]. Paglia també ha elogiat ''Les mitologies'' de [[Autor:Barthes, Roland|Roland Barthes]] (1957) i l'estudi de [[Autor:Deleuze, Gilles|Gilles Deleuze]] ''Présentation de Sacher-Masoch. Le froid et le cruel'' (1967). També defensa [[Autor:Bachelard, Gaston|Gaston Bachelard]], que va influir en Paglia, i del qual va dir que era "l'últim escriptor francès modern que m'he pres seriosament".  
  
Per altra part defensa la pornografia, accepta la llibertat de relacions sexuals amb nens majors de 14 anys, ataca els gays ja que no deixen de ser homes i es declara lesbiana anti-gay. Declara que el sexe dèbil és el dels homes i cal ajudar-los a descobrir la seva inferioritat, no obstant això, en el seu text fonamental ''Sexual Personae'' (1990), diu que si la civilització hagués quedat en mans de les dones "seguiríem vivint a la cova", i que "la rentadora, inventada per homes, ha fet més per l'alliberament de la dona que qualsevol discurs universalista". <ref>https://www.elconfidencial.com/cultura/2020-02-04/camille-paglia-entrevista-sexual-personae_2434175/</ref>  i que "la rentadora, inventada per homes, ha fet més per l'alliberament de la dona que qualsevol discurs universalista". <ref>https://www.elconfidencial.com/cultura/2020-02-04/camille-paglia-entrevista-sexual-personae_2434175/</ref> Defensa que són els homes els que proporcionen "el confort necessari, la conveniència i el temps" perquè les dones puguin escriure llibres o tinguin feina. Amb això, diu, «el que jo volia dir és que les grans estructures van ser producte dels homes. I després hi va haver dones que van crear a partir d'aquestes estructures. I les van millorar».<ref>https://www.elmundo.es/papel/lideres/2018/04/09/5ac7599d22601dd71d8b45d5.html</ref>   
+
Per altra part defensa la pornografia, accepta la llibertat de relacions sexuals amb nens majors de 14 anys, empatitza amb els gays, però assenyala que no deixen de ser homes i es declara lesbiana anti-gay. Declara que el sexe dèbil és el dels homes i cal ajudar-los a descobrir la seva inferioritat, no obstant això, en el seu text fonamental ''Sexual Personae'' (1990), diu que si la civilització hagués quedat en mans de les dones "seguiríem vivint a la cova", i que "la rentadora, inventada per homes, ha fet més per l'alliberament de la dona que qualsevol discurs universalista". <ref>https://www.elconfidencial.com/cultura/2020-02-04/camille-paglia-entrevista-sexual-personae_2434175/</ref>  Defensa que són els homes els que proporcionen "el confort necessari, la conveniència i el temps" perquè les dones puguin escriure llibres o tinguin feina. Amb això, diu, «el que jo volia dir és que les grans estructures van ser producte dels homes. I després hi va haver dones que van crear a partir d'aquestes estructures. I les van millorar».<ref>https://www.elmundo.es/papel/lideres/2018/04/09/5ac7599d22601dd71d8b45d5.html</ref>   
  
 
'''Obres traduïdes al castellà''':
 
'''Obres traduïdes al castellà''':

Revisió de 16:55, 17 març 2020

Paglia-camille.jpg

Avís: El títol a mostrar «Camille Paglia» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Paglia, Camille».

(Endicott, Nova York, 1947),

Feminista i crítica social americana i professora d'humanitats i d'estudis sobre mitjans de comunicació en la Universitat de les Arts de Filadelfia. Sovint és considerada com una feminista antifeminista a causa dels seus atacs contra la majoria de les tendències feministes contemporànies. Encara que ella, atea, lesbiana i llibertària, es declara "progressista" i anticonservadora generalment el seu discurs, anti-Estat, antiimpostos, favorable al capitalisme, és adoptat pel pensament de dretes més radical i fa pensar en certs corrents de l'anomenat anarquisme de dretes tan típicament propi de certs sectors dels EUA. Tot i això és molt crítica amb els moviments d'extrema dreta com els d'Hongria amb Orban, els del neonazisme a Alemanya o Bolsonaro al Brasil, per exemple. Es declara admiradora de Simone de Beauvoir i declara que la lectura de El segon sexe la va impactar, però s'oposa a la majoria de les tesis feministes contemporànies. De fet qüestiona el mateix concepte de gènere, nega l'existència del patriarcat a partir de posicions biologistes. Es declara feminista però diu que no pot entendre com es poden negar les diferències biològiques entre homes i dones. En especial és molt acusat el seu rebuig a posicions com las de Judith Butler i al constructivisme. Segons Paglia «la igualtat política de les dones, totalment desitjable i necessària, no posarà remei a la separació radical entre els sexes, que comença i acaba en el cos». A més, considera que el feminisme actual no representa un amplíssim sector de les dones i solament s'ha centrat en la ideologia i en la retòrica antimasculina en lloc de fer-ho en l'anàlisi objectiva de les dades, de la psicologia humana i el significat de la vida. [1]

S'oposa a les polítiques de quotes i es declara feminista equitativa i per la igualtat de tracte davant la llei. No hi ha d'haver grups als quals la llei doni privilegis especials, i s'oposa a tota protecció especial per a les dones. Segons Paglia aquestes actuacions aconsegueixen el contrari del que pretenen i fan que els moviments que s'autoconceben com a "progressistes" acabin fomentant un desplaçament cap a la dreta. Destaca també que el feminisme actual és, segons ella, molt elitista. Així, diu «que en els anys 60 del segle XX el feminisme d'esquerres tractava d'atreure les dones treballadores i adoptava les maneres i el llenguatge de la classe treballadora. En els 70 es va començar a imposar un corrent que se centrava en les burgeses de professions liberals, principalment professors, periodistes ... Aquest tipus de feminista que creu saber què és el millor per a les dones. Però la veritat és que només estan centrades a fer carrera i no s'adonen del que diferents que són les seves vides de les dones de classes treballadores que pretenen representar. Hi ha una actitud molt elitista en el feminisme». [2]

És absolutament enemiga del French thought (pensament francès) representat sobretot per autors com Foucault, Baudrillard, Lacan, Derrida, etc. que tant ha influenciat en les facultats d'humanitats americanes. No obstant això, com ja hem dit, considera una obra importantíssima El segon sexe de Simone de Beauvoir (1949) i ha defensat la validesa literària i el pensament de Jean-Paul Sartre. Paglia també ha elogiat Les mitologies de Roland Barthes (1957) i l'estudi de Gilles Deleuze Présentation de Sacher-Masoch. Le froid et le cruel (1967). També defensa Gaston Bachelard, que va influir en Paglia, i del qual va dir que era "l'últim escriptor francès modern que m'he pres seriosament".

Per altra part defensa la pornografia, accepta la llibertat de relacions sexuals amb nens majors de 14 anys, empatitza amb els gays, però assenyala que no deixen de ser homes i es declara lesbiana anti-gay. Declara que el sexe dèbil és el dels homes i cal ajudar-los a descobrir la seva inferioritat, no obstant això, en el seu text fonamental Sexual Personae (1990), diu que si la civilització hagués quedat en mans de les dones "seguiríem vivint a la cova", i que "la rentadora, inventada per homes, ha fet més per l'alliberament de la dona que qualsevol discurs universalista". [3] Defensa que són els homes els que proporcionen "el confort necessari, la conveniència i el temps" perquè les dones puguin escriure llibres o tinguin feina. Amb això, diu, «el que jo volia dir és que les grans estructures van ser producte dels homes. I després hi va haver dones que van crear a partir d'aquestes estructures. I les van millorar».[4]

Obres traduïdes al castellà:

  • Vamps & Tramps. Más allá del feminismo, (Valdemar, 2001).
  • Los pájaros, (Gedisa, 2006)
  • Sexual Personae. Arte y decadencia desde Nefertiti a Emily Dickinson',' (Valdemar, 2006)
  • Feminismo pasado y presente, (Turner, 2018).


  1. Martha Nussbaum va escriure l'assaig "The Professor of Parody" (1999) en el qual criticava a Judith Butler fonamentalment per dues raons: la consideració de Butler segons la qual no solament el "gènere", sinó també el "sexe" són construccions socials, fruit d'una performativitat, i en segon lloc per dedicar-se a la teoria abstracta desconnectada dels problemes del món real. «Les pensadores feministes del nou tipus simbòlic (on Nussbaum inclou a Butler) sembla que creguin que la forma de fer política feminista és emprar paraules de manera subversiva, en publicacions acadèmiques d’alta obscuritat i d’abstracció menyspreativa». Paglia va caracteritzar la crítica com "l'atac d'una diva contra una altra", però, així i tot, va afirmar que "Nussbaum és una erudita que opera a un nivell intel·lectual molt superior a Butler".
  2. https://www.elmundo.es/papel/lideres/2018/04/09/5ac7599d22601dd71d8b45d5.html
  3. https://www.elconfidencial.com/cultura/2020-02-04/camille-paglia-entrevista-sexual-personae_2434175/
  4. https://www.elmundo.es/papel/lideres/2018/04/09/5ac7599d22601dd71d8b45d5.html