Accions

Autor

Roland Barthes

De Wikisofia

Barthes.jpg

Escriptor, crític i filòsof francès, natural de Cherbourg. Després d'ensenyar a Bucarest i Alexandria, va ser professor de l'École d'Hautes Études i del Collège de France, a París. És conegut, sobretot, per aplicar l'estructuralisme a la semiòtica. Recolzant-se en la teoria dels signes de F. de Saussure, intenta una interpretació crítica de la societat moderna. El seu mètode d'investigació pot considerar-se interdisciplinari, ja que recorre tant a l'antropologia i a la psicoanàlisi, com a la lingüística i a la sociologia, per a estudiar tot signe que apareix en la societat. Part del supòsit que tots els productes que aquesta ofereix –rituals, convencions, gestos, imatges, música, fotografia, cinema, moda, etc.– poden considerar-se com a «signes», lingüístics o translingüístics, que estableixen relacions d'estructura entre si i que obeeixen a codis ocults de diversos sistemes de discurs amb què s'expressa l'inconscient humà que, juntament amb el discurs pròpiament lingüístic, constitueixen un sistema de llenguatge únic. El que importa, per a comprendre la societat, no són les coses que aquesta fa o diu, sinó les relacions que les coses ocultament estableixen entre si.

En la seva labor com a crític literari desenvolupa els mateixos principis: la literatura té la mateixa problemàtica que el llenguatge. El crític, i d'alguna forma el lector, desvetlla en un llenguatge de la seva època, que obeeix a un sistema amb codis propis, el sistema i el codi a què pertanyen l'autor i la seva obra.

Es va interessar per tots els mitjans de comunicació de masses, aplicant a articles periodístics, fotos de revistes, pel·lícules, música, etc., els mateixos criteris d'interpretació; és en la comunicació on es veu amb major claredat que els sistemes de signes obeeixen a estructures i que els codis són anteriors al missatge, independents d'ell i de l'emissor. En Sistema de la moda (1967) estudia el vestit com a mitjà de comunicació, analitzant les fotografies de dues revistes publicades durant un any.

En la seva última fase posestructuralista, que inicia a partir de L'imperi dels signes (1970), S/z (1970), Roland Barthes per Roland Barthes (1975) i Fragments del discurs d'un amant (1977), Barthes redefineix la semiòtica com una labor de «desconstrucció» del llenguatge, en tant que aquest expressa l'estructura del poder, en posicions properes a Derrida i Foucault.