Diferència entre revisions de la pàgina «Lògica simbòlica, lògica matemàtica»
De Wikisofia
m (bot: - per quantificar també + per a quantificar també) |
m (bot: - predicats. Veure [[lògica, + predicats. Vegeu [[lògica,) |
||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
La [[lògica|lògica de classes]] (predicats monàdics) i la [[lògica|lògica de relacions]] (predicats poliàdics) són parts de la lògica de predicats. | La [[lògica|lògica de classes]] (predicats monàdics) i la [[lògica|lògica de relacions]] (predicats poliàdics) són parts de la lògica de predicats. | ||
| − | + | Vegeu [[lògica, història de la|història de la lògica]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 22:47, 17 maig 2018
Nom que es dóna a la lògica moderna, basada en el desenvolupament de llenguatges simbòlics i llenguatges formals i un grau elevat de matematització. Els seus orígens es remunten a G.W. Leibniz, a qui s'atribueix haver usat per primera vegada l'expressió de «lògica matemàtica», però la seva formulació pròpiament matemàtica inicial es deu a G. Boole i G. Frege; ha mantingut un desenvolupament incessant durant els segles XIX i XX, sobretot per obres d'autors com G. Cantor, G. Peano, B. Russell, I. Zermelo, A. Church, R. Carnap i A. Tarski.
La lògica elemental, o de primer ordre, es divideix en lògica d'enunciats i lògica de predicats, o lògica cuantificacional, en la qual només es quantifiquen els predicats referits a variables d'individu o objecte. Per sobre d'ella hi ha la lògica d'ordre superior o de predicats de segon ordre, que es caracteritzen per introduir en l'argumentació predicats de predicats i per a quantificar també les variables de predicat.
En el següent raonament
- El Mediterrani és blau
- el blau és un color
- ________________________
- El Mediterrani té color
el terme «blau» és predicat en la primera premissa i predicat de predicat en la segona.
___________________________
Cf. B. Ruyer, Logique, Presses Universitaires de France, París 1994, p. 191.
La lògica de classes (predicats monàdics) i la lògica de relacions (predicats poliàdics) són parts de la lògica de predicats.
Vegeu història de la lògica.