Accions

E

De Wikisofia

Símbol tradicional que s'aplica als enunciats que corresponen a les denominades proposicions categòriques universals negatives de la lògica clàssica. Són enunciats del tipus «Cap S és P», en els quals S és el terme subjecte i P el terme predicat, amb la quantitat universal i la qualitat negativa. Moltes són les maneres de formular aquesta classe d'enunciats:

Res que sigui S és

P :

Res que sigui P és S
El que és S no és

P :

El que és P no és S
Les coses S no són coses P
Si alguna cosa és S llavors no és

P :

Allò que és un S és un no P
Si alguna cosa és S, no és

P :

Si P, no és S
Res és S tret que no sigui

P :

No s'és S tret que no se sigui

P :

Només si és no P és S
Res és P si és S


Els enunciats tipus I juntament amb els del tipus O (particulars negatius) formen el grup dels enunciats negatius (del llatí nego provenen precisament els símbols I i O corresponents). Els enunciats tipus I es dibuixen de la següent manera, amb els diagrames de Venn:


3682-7.png


On la regió SP està buida, ja que s'afirma que cap S és alhora P.

En la lògica clàssica se suposa que les zones [math]S\overline{P} i \overline{S}P[/math] no poden estar buides, perquè els termes corresponents han de tenir denotació. Mentre que en la lògica actual, segons la interpretació booleana, les proposicions universals manquen de càrrega existencial, raó per la qual tot enunciat de Tipus I s'interpreta com «Si una cosa és S, llavors no és P», sense suposar que existeixin elements que siguin S o P.