Accions

Autor

Ernst Mach

De Wikisofia

Mach3.gif

Filòsof i físic austríac, nascut a Turas, Moravia, professor de matemàtiques en Graz, de física a Praga i d'història i teoria de la ciència a Viena. Enemic de la divisió del coneixement en especialitats separades –el seu ideal era el que després es va anomenar l'«ideal de la ciència unificada»–, va conrear molt diversos camps del coneixement, però especialment la història de la ciència. Influït molt directament pel fenomenisme de Berkeley i per Hume, va desenvolupar una filosofia positivista, empirista i antimetafísica, que rep el nom de «sensacionalisme», perquè anomena a les unitats últimes del coneixement «sensacions» o «elements», equivalents a les «idees» i «impressions» dels empiristes clàssics; tot el que percebem del món són sensacions: «el món està format per les nostres sensacions», postura reductible al[epis5orz.htm empiriocriticisme] d'Avenarius. Des d'aquest punt de vista, les ciències s'unifiquen, perquè totes tenen per objecte les mateixes sensacions; només canvia l'orientació de l'estudi. També les lleis científiques tenen per objecte les sensacions; una llei determina justament relacions entre sensacions. El valor de les hipòtesis i teories està en el fet que són descripcions de fenòmens i, en la mesura del possible, a ser-ho d'una manera quantitativa; manquen de sentit explicatiu, però posseeixen sentit predictiu: no donen compte d'una realitat, prediuen un fenomen. Desapareixen així de la ciència conceptes com causa o substància; no corresponen, efectivament, a cap sensació. La ciència té en general la missió d'economitzar experiències, reproduint-les i anticipant-les en el pensament: economia del pensament.

Tal absència d'objectivitat en el coneixement científic va ser l'ocasió de la crítica de Lenin a la seva filosofia, amb l'obra Materialisme i empiriocriticisme (1909).

És considerat un antecessor de les teories del Cercle de Viena.