Accions

Autor

Marsili Ficino

De Wikisofia

(S'ha redirigit des de: Autor:Marsilio Ficino)
Ficino.gif

Filòsof platònic i humanista italià, nascut a Figline Valdarno, prop de Florència.

Després d'estudiar a Pisa i Florència filosofia aristotèlica i medicina, entra en contacte en 1462 amb Cosme de Mèdici, que li dóna una vila a Carreggi perquè pugui dedicar-se a l'estudi del platonisme. Aquesta data marca el començament de la denominada Acadèmia Florentina, promoguda per Cosme de Mèdici i impulsada per Ficino. D'aquesta Acadèmia van sorgir les traduccions i les obres filosòfiques de Ficino. D'entre les primeres, destaquen les del Corpus Hermeticum, els Comentaris a Zaratustra, els Diàlegs de Plató (de 1463 a 1477), les Ennèades de Plotí i els escrits del Pseudo-Dionís. D'entre les segones, De la religió cristiana (1476) i Teologia platònica sobre la immortalitat de les ànimes (1482) –la seva obra principal– i el seu Comentari al Banquet, en les quals exposa el seu neoplatonisme i les seves doctrines sobre una «piula filosofia» o una «docta religió», que és la fusió de platonisme i cristianisme; els seus arguments sobre la immortalitat de l'ànima –que anomena «còpula del món», o punt d'unió entre el diví i l'humà–, que són un al·legat a favor de la immortalitat individual enfront de la postura averroista de l'enteniment col·lectiu, doctrina que, d'altra banda, poc després l'Església catòlica va declarar dogma de fe en el concili de Letrán IV, de 1512; i la seva teoria de l'«amor platònic», o «amor socràtic», termes que ell encunya per a expressar l'ascensió de l'ànima des de la bellesa terrena fins a l'amor a Déu, identificant Eros platònic amb amor cristià.

A aquesta activitat intel·lectual han d'afegir-se les seves doctrines màgiques i astrològiques: ell mateix es va declarar mag, convençut de la unitat de totes les coses de la naturalesa i de la simpatia entre totes elles a causa de la presència en tot d'una substància pneumàtica, l'esperit. Exposa aquestes idees en la seva De vita (1489).

La seva influència en tota Europa va ser potser la més notable dels humanistes renaixentistes.