Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Verificació»

De Wikisofia

m (bot: - veritat de la mateixa. + veritat d'aquesta.)
m (bot: - ampli -i molt usualment- es + ampli –i molt usualment– es)
Línia 4: Línia 4:
 
És la comprovació de la veritat d'una hipòtesi científica empírica. En un sentit ampli, consisteix en el procés de buscar proves en què recolzar la [[veritat|veritat]] d'una hipòtesi. En el [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]], i en sentit més restringit, és el procés de [[confirmació|confirmació]] d'una hipòtesi o d'una conseqüència lògica deduïda d'ella, amb la intenció de determinar la veritat d'aquesta.
 
És la comprovació de la veritat d'una hipòtesi científica empírica. En un sentit ampli, consisteix en el procés de buscar proves en què recolzar la [[veritat|veritat]] d'una hipòtesi. En el [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]], i en sentit més restringit, és el procés de [[confirmació|confirmació]] d'una hipòtesi o d'una conseqüència lògica deduïda d'ella, amb la intenció de determinar la veritat d'aquesta.
  
Només recorrent a l'[[experiència|experiència]] és possible verificar hipòtesis empíriques. Ha de diferenciar-se de la [[contrastació|contrastació]], que és el procés hipoteticodeductiu que acaba en [[confirmació|confirmació]] (verificació) o [[refutació|refutació]]. La verificació és a la confirmació com la [[falsació|falsació]] és a la refutació; a [[verificabilitat|verificabilitat]] s'oposa [[refutabilitat|refutabilitat]]. En sentit ampli -i molt usualment- es diu que «verifiquem» una hipòtesi quan busquem proves empíriques de la seva veritat o falsedat.
+
Només recorrent a l'[[experiència|experiència]] és possible verificar hipòtesis empíriques. Ha de diferenciar-se de la [[contrastació|contrastació]], que és el procés hipoteticodeductiu que acaba en [[confirmació|confirmació]] (verificació) o [[refutació|refutació]]. La verificació és a la confirmació com la [[falsació|falsació]] és a la refutació; a [[verificabilitat|verificabilitat]] s'oposa [[refutabilitat|refutabilitat]]. En sentit ampli –i molt usualment– es diu que «verifiquem» una hipòtesi quan busquem proves empíriques de la seva veritat o falsedat.
  
 
En les [[ciències formals|ciències formals]], la matemàtica i la lògica, no hi ha verificació, sinó [[demostració|demostració]], ja que els seus enunciats no són sintètics, sinó [[enunciat analític, o proposició analítica|analítics]] (veure [[Recurs:Bunge: la verificació|text]] 1 i [[Recurs:Bunge: verificabilitat|text]] 2 ).
 
En les [[ciències formals|ciències formals]], la matemàtica i la lògica, no hi ha verificació, sinó [[demostració|demostració]], ja que els seus enunciats no són sintètics, sinó [[enunciat analític, o proposició analítica|analítics]] (veure [[Recurs:Bunge: la verificació|text]] 1 i [[Recurs:Bunge: verificabilitat|text]] 2 ).

Revisió del 19:51, 16 set 2017

(del llatí verifiqués,presentar com a veritable)

És la comprovació de la veritat d'una hipòtesi científica empírica. En un sentit ampli, consisteix en el procés de buscar proves en què recolzar la veritat d'una hipòtesi. En el mètode hipoteticodeductiu, i en sentit més restringit, és el procés de confirmació d'una hipòtesi o d'una conseqüència lògica deduïda d'ella, amb la intenció de determinar la veritat d'aquesta.

Només recorrent a l'experiència és possible verificar hipòtesis empíriques. Ha de diferenciar-se de la contrastació, que és el procés hipoteticodeductiu que acaba en confirmació (verificació) o refutació. La verificació és a la confirmació com la falsació és a la refutació; a verificabilitat s'oposa refutabilitat. En sentit ampli –i molt usualment– es diu que «verifiquem» una hipòtesi quan busquem proves empíriques de la seva veritat o falsedat.

En les ciències formals, la matemàtica i la lògica, no hi ha verificació, sinó demostració, ja que els seus enunciats no són sintètics, sinó analítics (veure text 1 i text 2 ).

Enfront de la verificació d'hipòtesi com a mètode d'investigació científica, Popper proposa la falsació.