Diferència entre revisions de la pàgina «Reduccionisme»
De Wikisofia
m (bot: - l' [[experiència|experi + l'[[experiència|experi) |
m (bot: - allò al fet que alguna cosa + allò a què una cosa) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | És la substitució d'una [[teoria|teoria]], d'un conjunt de [[fenomen|fenòmens]] o d'una [[idea|idea]] en general per una altra teoria, conjunt de fenòmens o noció més simple o bàsica, respectivament, que, a l'ésser o més coneguts i menys problemàtics, no només substitueixen amb avantatge als primers, sinó que fins i tot suposen la seva eliminació: conèixer allò | + | És la substitució d'una [[teoria|teoria]], d'un conjunt de [[fenomen|fenòmens]] o d'una [[idea|idea]] en general per una altra teoria, conjunt de fenòmens o noció més simple o bàsica, respectivament, que, a l'ésser o més coneguts i menys problemàtics, no només substitueixen amb avantatge als primers, sinó que fins i tot suposen la seva eliminació: conèixer allò a què una cosa es redueix fa inútil conèixer allò que hem reduït a una altra cosa. S'interpreta com una aplicació del principi de la [[navalla d'Occam o principi d'economia|navalla d'Occam]], segons el qual «no cal augmentar els ens sense necessitat»; la reducció és, per tant, una simplificació. En l'àmbit filosòfic, interessen sobretot determinades reduccions: fenòmens vitals a fenòmens fisicoquímics; fenòmens [[psique|psíquics]] o [[mental|mentals]] a estats del cervell; psiquisme humà a conducta observable; termes teòrics a [[enunciat observacional|observacionals]]. Els reduccionismes són també una forma de [[positivisme|positivisme]]. |
Noció i postura oposada a reduccionisme és [[holisme|holisme]]. | Noció i postura oposada a reduccionisme és [[holisme|holisme]]. | ||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
[[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]] esmenta un reduccionisme important en [[filosofia de la ciència|teoria de la ciència]]: el que anomena «dogma del reduccionisme», que afirma que tot [[enunciat|enunciat]] amb sentit ha de referir-se a l'[[experiència|experiència]] immediata ([[Recurs:quine reduccionisme|vegeu la citació]]). | [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]] esmenta un reduccionisme important en [[filosofia de la ciència|teoria de la ciència]]: el que anomena «dogma del reduccionisme», que afirma que tot [[enunciat|enunciat]] amb sentit ha de referir-se a l'[[experiència|experiència]] immediata ([[Recurs:quine reduccionisme|vegeu la citació]]). | ||
| − | La «reducció eidètica» de la [[fenomenologia|fenomenologia]] és un mètode propugnat per [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] per arribar al coneixement de les coses mateixes. | + | La «reducció eidètica» de la [[fenomenologia|fenomenologia]] és un mètode propugnat per [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] per a arribar al coneixement de les coses mateixes. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:54, 5 gen 2018
És la substitució d'una teoria, d'un conjunt de fenòmens o d'una idea en general per una altra teoria, conjunt de fenòmens o noció més simple o bàsica, respectivament, que, a l'ésser o més coneguts i menys problemàtics, no només substitueixen amb avantatge als primers, sinó que fins i tot suposen la seva eliminació: conèixer allò a què una cosa es redueix fa inútil conèixer allò que hem reduït a una altra cosa. S'interpreta com una aplicació del principi de la navalla d'Occam, segons el qual «no cal augmentar els ens sense necessitat»; la reducció és, per tant, una simplificació. En l'àmbit filosòfic, interessen sobretot determinades reduccions: fenòmens vitals a fenòmens fisicoquímics; fenòmens psíquics o mentals a estats del cervell; psiquisme humà a conducta observable; termes teòrics a observacionals. Els reduccionismes són també una forma de positivisme.
Noció i postura oposada a reduccionisme és holisme.
Quine esmenta un reduccionisme important en teoria de la ciència: el que anomena «dogma del reduccionisme», que afirma que tot enunciat amb sentit ha de referir-se a l'experiència immediata (vegeu la citació).
La «reducció eidètica» de la fenomenologia és un mètode propugnat per Husserl per a arribar al coneixement de les coses mateixes.