Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Pressupòsit»

De Wikisofia

m (bot: - sí fan les + sí que fan les)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
  
 
[[File:husserl5.gif|thumb|Husserl]]
 
[[File:husserl5.gif|thumb|Husserl]]
Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al [[criteri|criteri]] mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió [[crítica|crítica]] en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot [[discurs|discurs]], part d'un context previ que la fa comprensible; [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] parlen del sentiment d'[[admiració|admiració]] com a pressupost del preguntar per les coses. El [[dubte metòdic|dubte metòdic]], però radical i hiperbòlica, de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit [[Autor:Collingwood, Robin Georg|Collingwood]] definia la [[metafísica|metafísica]] com la indagació dels ''pressupostos'' absoluts. [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], per la seva banda, va concebre la [[fenomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.
+
Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al [[criteri|criteri]] mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió [[crítica|crítica]] en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot [[discurs|discurs]], part d'un context previ que la fa comprensible; [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] parlen del sentiment d'[[admiració|admiració]] com a pressupost del preguntar per les coses. El [[dubte metòdic|dubte metòdic]], però radical i hiperbòlica, de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit [[Autor:Collingwood, Robin Georg|Collingwood]] definia la [[metafísica|metafísica]] com la indagació dels ''pressupostos'' absoluts. [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], per part seva, va concebre la [[fenomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.
  
[[Pressuposició|Veure pressuposició]]
+
[[Pressuposició|Vegeu pressuposició]]
  
  

Revisió de 22:48, 17 maig 2018

En general, suposat o suposició d'un discurs o d'una argumentació. Pot entendre's en sentit positiu o negatiu. En el primer sentit, és una existència semàntica i pragmàtica de tot acte de llenguatge, o parla, que ha de fer-se dins d'un context i també amb un context previ. En el segon sentit, equival a prejudici i contra ell es dirigeix tota activitat critica i reflexiva.

Husserl

Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al criteri mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió crítica en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot discurs, part d'un context previ que la fa comprensible; Plató i Aristòtil parlen del sentiment d'admiració com a pressupost del preguntar per les coses. El dubte metòdic, però radical i hiperbòlica, de Descartes part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit Collingwood definia la metafísica com la indagació dels pressupostos absoluts. Husserl, per part seva, va concebre la fenomenologia com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.

Vegeu pressuposició