Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Preexistència»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "anámnesis" a "anàmnesi")
m (Text de reemplaçament - "Fedro" a "Fedre")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Si s'entén literalment significa existència abans de l'existència, la qual cosa és, òbviament, un contrasentit. Però ha d'entendre's com una existència anterior a l'existència present. En aquest cas es relaciona amb les nocions de [[palingenesia|palingenesia]], [[metempsicosi |metempsicosi]], transmigració o reencarnació. Com en el cas d'aquestes nocions, la defensa d'una preexistència (és a dir, d'una existència anterior a l'existència actual), es troba sobretot entre els [[orfisme|órficos]] i els [[pitagorisme|pitagòrics]] (els qui la vinculen també a la noció d'[[anàmnesi |''anàmnesi'']] (ἀνάμνησιν) que en aquest cas designa el record de les vides anteriors). També va ser acceptada per [[Autor:Empèdocles|Empèdocles]] i per alguns [[gnosticisme|gnòstics]]. Evidentment aquesta creença implica un marcat [[dualisme|dualisme]] psico-físic, ja que l' [[ànima|ànima]] és la que va animant diversos i successius [[cos|cossos]]. Aquesta noció apareix en forma de mite en alguns diàlegs de [[Autor:Plató|Plató]] (''Fedò'', ''Fedro, ''249; ''República, ''597; ''Timeu'', 49, ''Menón'' ([[Recurs:Plató: la reminiscència en el Menón|veure text]] )). No obstant això, el recurs platònic a la noció de preexistència pot entendre's en el context metafòric en el qual es desenvolupa l'exposició del pensament de Plató, de manera que, com assenyala [[Autor:Lledó, Emilio.|Emilio Lledó]], la noció de preexistència designi el que aquest autor bateja com «la memòria del logos» ([[Recurs:Lledó: la memòria del logos|veure text]] ).
+
Si s'entén literalment significa existència abans de l'existència, la qual cosa és, òbviament, un contrasentit. Però ha d'entendre's com una existència anterior a l'existència present. En aquest cas es relaciona amb les nocions de [[palingenesia|palingenesia]], [[metempsicosi |metempsicosi]], transmigració o reencarnació. Com en el cas d'aquestes nocions, la defensa d'una preexistència (és a dir, d'una existència anterior a l'existència actual), es troba sobretot entre els [[orfisme|órficos]] i els [[pitagorisme|pitagòrics]] (els qui la vinculen també a la noció d'[[anàmnesi |''anàmnesi'']] (ἀνάμνησιν) que en aquest cas designa el record de les vides anteriors). També va ser acceptada per [[Autor:Empèdocles|Empèdocles]] i per alguns [[gnosticisme|gnòstics]]. Evidentment aquesta creença implica un marcat [[dualisme|dualisme]] psico-físic, ja que l' [[ànima|ànima]] és la que va animant diversos i successius [[cos|cossos]]. Aquesta noció apareix en forma de mite en alguns diàlegs de [[Autor:Plató|Plató]] (''Fedò'', ''Fedre, ''249; ''República, ''597; ''Timeu'', 49, ''Menón'' ([[Recurs:Plató: la reminiscència en el Menón|veure text]] )). No obstant això, el recurs platònic a la noció de preexistència pot entendre's en el context metafòric en el qual es desenvolupa l'exposició del pensament de Plató, de manera que, com assenyala [[Autor:Lledó, Emilio.|Emilio Lledó]], la noció de preexistència designi el que aquest autor bateja com «la memòria del logos» ([[Recurs:Lledó: la memòria del logos|veure text]] ).
  
 
En algunes versions, les característiques de les reencarnacions successives depenen del comportament que hagi tingut l'ànima en les seves vides anteriors. Per a [[Autor:Lessing, Gotthold I.|Lessing]] la metempsicosi obre la possibilitat que cada ésser humà pugui aconseguir el camí de perfecció ètica i racional ([[Recurs:cita de Lessing: la metepsícosis|veure cita]]). En l'època moderna ha estat defensada per Rudolph Steiner (1861-1925), el creador de  l'[[antroposofía i teosofia|antroposofía]].
 
En algunes versions, les característiques de les reencarnacions successives depenen del comportament que hagi tingut l'ànima en les seves vides anteriors. Per a [[Autor:Lessing, Gotthold I.|Lessing]] la metempsicosi obre la possibilitat que cada ésser humà pugui aconseguir el camí de perfecció ètica i racional ([[Recurs:cita de Lessing: la metepsícosis|veure cita]]). En l'època moderna ha estat defensada per Rudolph Steiner (1861-1925), el creador de  l'[[antroposofía i teosofia|antroposofía]].
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}

Revisió del 14:00, 9 març 2015

Si s'entén literalment significa existència abans de l'existència, la qual cosa és, òbviament, un contrasentit. Però ha d'entendre's com una existència anterior a l'existència present. En aquest cas es relaciona amb les nocions de palingenesia, metempsicosi, transmigració o reencarnació. Com en el cas d'aquestes nocions, la defensa d'una preexistència (és a dir, d'una existència anterior a l'existència actual), es troba sobretot entre els órficos i els pitagòrics (els qui la vinculen també a la noció d'anàmnesi (ἀνάμνησιν) que en aquest cas designa el record de les vides anteriors). També va ser acceptada per Empèdocles i per alguns gnòstics. Evidentment aquesta creença implica un marcat dualisme psico-físic, ja que l' ànima és la que va animant diversos i successius cossos. Aquesta noció apareix en forma de mite en alguns diàlegs de Plató (Fedò, Fedre, 249; República, 597; Timeu, 49, Menón (veure text )). No obstant això, el recurs platònic a la noció de preexistència pot entendre's en el context metafòric en el qual es desenvolupa l'exposició del pensament de Plató, de manera que, com assenyala Emilio Lledó, la noció de preexistència designi el que aquest autor bateja com «la memòria del logos» (veure text ).

En algunes versions, les característiques de les reencarnacions successives depenen del comportament que hagi tingut l'ànima en les seves vides anteriors. Per a Lessing la metempsicosi obre la possibilitat que cada ésser humà pugui aconseguir el camí de perfecció ètica i racional (veure cita). En l'època moderna ha estat defensada per Rudolph Steiner (1861-1925), el creador de l'antroposofía.