Metodologia

(del grec μετἀ, metá, cap a, i ὀδός, odós, camí, amb el sentit de «camí que se segueix», o manera de fer alguna cosa)

En general, la ciència del mètode, o l'estudi teòric dels mètodes que s'usen en les diverses ciències. Més pròpiament, reflexió de segon grau (això és, no sobre l'objecte que tractem, sinó sobre la manera com tractem a aquest objecte) sobre els procediments de la investigació científica. La hi ha considerat part de la lògica o de l' epistemologia; en realitat s'aproxima molt a aquesta última, així com a la filosofia de la ciència o a la teoria de la ciència, però pot distingir-se d'elles per un enfocament més centrat sobre les tècniques i els procediments d'investigació que sobre els problemes lògics i epistemològics.

Es discuteix sobre la metodologia pròpia de les ciències socials, ciències històriques, o ciències de l'esperit en general: segons alguns, els incumbeix un mètode que les distingeixi de les ciències empíriques tradicionals, i segons uns altres el mètode ha de ser per tota ciència el mateix. Això forma part d'una disputa més àmplia, la denominada Methodenstreit (controvèrsia sobre els mètodes), sorgida primerament a la fi del segle XIX, a Alemanya, entre ciències de la naturalesa i ciències de l'esperit; Dilthey va sostenir el caràcter propi i diferencial d'aquestes últimes, que havien de recórrer a mètodes històrics, sobretot la comprensió i la hermenèutica. La polèmica es va reprendre en els anys seixanta, també a Alemanya, entre Popper i Adorno, i uns altres. Popper sostenia la idea positivista de la «unitat del mètode» entre les ciències socials i naturals o de la «teoria unificada del mètode» (tota ciència ha de fonamentar-se en la crítica de teories o en la refutació de conjectures), mentre que l'escola de Frankfurt, o els autors de la teoria crítica sostenien la peculiaritat del mètode de les ciències socials: el mètode depèn també de la «cosa» a la qual s'aplica i, si aquesta és la societat, ha de comprendre, entre altres peculiaritats, l'experiència de les seves contradiccions i el seu caràcter de totalitat; per tant, el mètode no pot ser el mateix que el de les ciències de la naturalesa.