Diferència entre revisions de la pàgina «Matematització»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "nómico" a "nòmic") |
m (Text de reemplaçament - "[[historia" a "[[història") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Ultima fase d'una [[ciència|ciència]] que es considera plenament desenvolupada. Suposa que la ciència en qüestió recorre a la ''quantificació'' o a l'ús del mesurament i de [[concepte|conceptes]] quantitatius, la [[formalització|''formalització'']], o expressió en un [[llenguatge formal|llenguatge formal]], lliure de vaguetat i ambigüitat, i l'[[axiomatització|''axiomatització'']] de la teoria. Cadascuna d'aquestes exigències és, al seu torn, expressió del grau de matematització d'una ciència. | Ultima fase d'una [[ciència|ciència]] que es considera plenament desenvolupada. Suposa que la ciència en qüestió recorre a la ''quantificació'' o a l'ús del mesurament i de [[concepte|conceptes]] quantitatius, la [[formalització|''formalització'']], o expressió en un [[llenguatge formal|llenguatge formal]], lliure de vaguetat i ambigüitat, i l'[[axiomatització|''axiomatització'']] de la teoria. Cadascuna d'aquestes exigències és, al seu torn, expressió del grau de matematització d'una ciència. | ||
| − | Històricament, l'ideal d'expressió i elaboració matemàtica sorgeix amb els mateixos pressupostos de la [[revolució científica|revolució científica]], iniciada en el s. XVII, i la constitució de la ciència moderna, tal com apareix en [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]], com a estudi matemàtic dels fenòmens físics. Encara que no és probable que tota ciència pugui aconseguir aquest nivell de matematització, existeix en les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] més evolucionades, com algunes parts de la física, i existeix també com a tendència generalitzada i gradual en moltes altres que ja superen etapes elementals de desenvolupament: un estadi merament descriptiu, de simple iniciació a les [[observació|observacions]], com la [[ | + | Històricament, l'ideal d'expressió i elaboració matemàtica sorgeix amb els mateixos pressupostos de la [[revolució científica|revolució científica]], iniciada en el s. XVII, i la constitució de la ciència moderna, tal com apareix en [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]], com a estudi matemàtic dels fenòmens físics. Encara que no és probable que tota ciència pugui aconseguir aquest nivell de matematització, existeix en les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] més evolucionades, com algunes parts de la física, i existeix també com a tendència generalitzada i gradual en moltes altres que ja superen etapes elementals de desenvolupament: un estadi merament descriptiu, de simple iniciació a les [[observació|observacions]], com la [[història|història]] en la seva etapa inicial; un estadi taxonòmic o de [[classificació|classificació]] de fets o objectes, com la botànica, i un estadi d'[[explicació|explicació]] i interpretació dels fets mitjançant [[llei|lleis]], com la [[psicologia|psicologia]]; [[classificació de les ciències|veure imatge]]). |
[[Recurs:termes relacionats amb matemàtiques|Termes relacionats]] | [[Recurs:termes relacionats amb matemàtiques|Termes relacionats]] | ||
Revisió del 23:00, 5 març 2015
Ultima fase d'una ciència que es considera plenament desenvolupada. Suposa que la ciència en qüestió recorre a la quantificació o a l'ús del mesurament i de conceptes quantitatius, la formalització, o expressió en un llenguatge formal, lliure de vaguetat i ambigüitat, i l'axiomatització de la teoria. Cadascuna d'aquestes exigències és, al seu torn, expressió del grau de matematització d'una ciència.
Històricament, l'ideal d'expressió i elaboració matemàtica sorgeix amb els mateixos pressupostos de la revolució científica, iniciada en el s. XVII, i la constitució de la ciència moderna, tal com apareix en Galileu, com a estudi matemàtic dels fenòmens físics. Encara que no és probable que tota ciència pugui aconseguir aquest nivell de matematització, existeix en les ciències de la naturalesa més evolucionades, com algunes parts de la física, i existeix també com a tendència generalitzada i gradual en moltes altres que ja superen etapes elementals de desenvolupament: un estadi merament descriptiu, de simple iniciació a les observacions, com la història en la seva etapa inicial; un estadi taxonòmic o de classificació de fets o objectes, com la botànica, i un estadi d'explicació i interpretació dels fets mitjançant lleis, com la psicologia; veure imatge).