Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Logicisme»

De Wikisofia

m (bot: - Mathematica'',3 vols., Cambridge 1910-1913, 2ª ed. + Mathematica'',3 vol., Cambridge 1910-1913, 2a ed.)
m (bot: - lògiques. El segon i el tercer volums intenten + lògiques. Els volums segon i tercer intenten)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 6: Línia 6:
 
<center>'''veure referència ↓'''</center>
 
<center>'''veure referència ↓'''</center>
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
<div class="mw-collapsible-content">
''Principia Mathematica'',3 vol., Cambridge 1910-1913, 2a ed. 1925-1927. El primer volum de l'obra tracta, en la seva primera part, de la lògica d'enunciats i de la lògica de predicats; en la seva segona part, explica els principis requerits per aplicar a l'aritmètica les nocions lògiques. El segon i tercer volums intenten fonamentar l'aritmètica en la lògica.
+
''Principia Mathematica'',3 vol., Cambridge 1910-1913, 2a ed. 1925-1927. El primer volum de l'obra tracta, en la seva primera part, de la lògica d'enunciats i de la lògica de predicats; en la seva segona part, explica els principis requerits per a aplicar a l'aritmètica les nocions lògiques. Els volums segon i tercer intenten fonamentar l'aritmètica en la lògica.
 
</div></div>
 
</div></div>
  

Revisió de 09:01, 19 oct 2017

B. Russell

Una de les tres teories, juntament amb el formalisme i l'intuïcionisme, que estudien des del punt de vista filosòfic els fonaments de les matemàtiques, deguda sobretot als treballs de A.N. Whithead i Bertrand Russell, que exposen en la seva obra conjunta Principia Mathematica (1910-1913;

veure referència ↓

Principia Mathematica,3 vol., Cambridge 1910-1913, 2a ed. 1925-1927. El primer volum de l'obra tracta, en la seva primera part, de la lògica d'enunciats i de la lògica de predicats; en la seva segona part, explica els principis requerits per a aplicar a l'aritmètica les nocions lògiques. Els volums segon i tercer intenten fonamentar l'aritmètica en la lògica.

Segons aquests autors, que segueixen plantejaments iniciats per Peano i Frege, tots els conceptes fonamentals de l'aritmètica, l'àlgebra, l'anàlisi matemàtica, etc., es fonamenten en nocions lògiques, de manera que el sistema d'axiomes matemàtics pot fundar-se igualment en uns quants axiomes lògics.