Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Justícia»

De Wikisofia

m (bot: - amb que s'ha + amb què s'ha)
 
(13 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''iustitia'', justícia, conformitat amb el dret, ''ius'')</small>
 
<small>(del llatí ''iustitia'', justícia, conformitat amb el dret, ''ius'')</small>
  
Terme de difícil definició concreta per la multiplicitat de significats, que s'estenen des de l'àmbit religiós (justícia com a «justificació» per la [[fe|fe]]) al social (justícia legal, distributiva, social), al privat (justícia com [[virtut|virtut]]), al públic i institucional (justícia com a poder judicial); el terme abasta els diversos enfocaments amb què s'ha tractat al llarg d'el temps, encara que modernament tendeix a entendre's com referida a l'ordenament social just: una teoria de la justícia ve a ser una teoria de la [[societat|societat]] justa.
+
Terme de difícil definició concreta per la multiplicitat de significats, que s'estenen des de l'àmbit religiós (justícia com a «justificació» per la [[fe|fe]]) al social (justícia legal, distributiva, social), al privat (justícia com [[virtut|virtut]]), al públic i institucional (justícia com a poder judicial); el terme abasta els diversos enfocaments amb què s'ha tractat al llarg del temps, encara que modernament tendeix a entendre's com referida a l'ordenament social just: una teoria de la justícia ve a ser una teoria de la [[societat|societat]] justa.
  
 
Es distingeix entre una significació «objectiva», per la qual és primàriament un ordenament i es refereix al públic i social, i especialment al dret i a les institucions públiques, i una significació «subjectiva», per la qual és primàriament una virtut personal, que regeix les relacions entre persones.
 
Es distingeix entre una significació «objectiva», per la qual és primàriament un ordenament i es refereix al públic i social, i especialment al dret i a les institucions públiques, i una significació «subjectiva», per la qual és primàriament una virtut personal, que regeix les relacions entre persones.
  
En un sentit general, s'associa a l'actitud de l'home de vida moral recta, a l'home que anomenem «bo»; [[Autor:Plató|Plató]] recorre a aquest sentit quan relaciona la justícia amb el Bé: és just l'home que, sota la idea del Bé, ordena la seva vida, igual com és justa la ciutat que, sota la guia del governant que coneix el Bé, ordena a les classes que la componen al compliment de la seva fi. Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], la justícia ([[Grec::δικαιοσύνη]], ''dikaiosýne'') és [[virtut|virtut]]: virtut total, que engloba totes les altres virtuts ètiques, i consisteix en l'observança de la llei (justícia ''legal'') i virtut parcial, que divideix en justícia ''distributiva ''i correctiva o ''commutativa''; la primera regula la distribució de càrregues i premis en la societat, i la segona les relacions personals (''Ètica a Nicòmac'', 1129 a-1131 a). La justícia legal aristotèlica s'allunya de la idea platònica del Bé i s'orienta, sense ressonàncies religioses, al [[bé comú|bé comú]] de la societat. Ulpiano (cap a 223 d. de C.), en definir el dret com l'art del i del just, enumera les característiques d'aquest tipus de vida: «viure de forma honrosa i acreditada, no perjudicar als altres i donar a cadascun el seu» (''Digesto'', I,1,10,§ 1). [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], principal exponent de l' [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] medieval reitera les distincions d'Aristòtil, fonamenta la justícia legal (social) en la [[llei eterna|llei eterna]] i, a la justícia particular que Aristòtil anomenava correctiva, l'anomena ''commutativa''.
+
En un sentit general, s'associa a l'actitud de l'home de vida moral recta, a l'home que anomenem «bo»; [[Autor:Plató|Plató]] recorre a aquest sentit quan relaciona la justícia amb el Bé: és just l'home que, sota la idea del Bé, ordena la seva vida, igual com és justa la ciutat que, sota la guia del governant que coneix el Bé, ordena a les classes que la componen al compliment de la seva fi. Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], la justícia ([[Grec::δικαιοσύνη]], ''dikaiosýne'') és [[virtut|virtut]]: virtut total, que engloba totes les altres virtuts ètiques, i consisteix en l'observança de la llei (justícia ''legal'') i virtut parcial, que divideix en justícia ''distributiva ''i correctiva o ''commutativa''; la primera regula la distribució de càrregues i premis en la societat, i la segona les relacions personals (''Ètica a Nicòmac'', 1129 a-1131 a). La justícia legal aristotèlica s'allunya de la idea platònica del Bé i s'orienta, sense ressonàncies religioses, al [[bé comú|bé comú]] de la societat. Ulpiano (cap a 223 dC), en definir el dret com l'art del bo i del just, enumera les característiques d'aquest tipus de vida: «viure de forma honrosa i acreditada, no perjudicar els altres i donar a cadascun el seu» (''Digesto'', I,1,10,§ 1). [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], principal exponent de la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] medieval reitera les distincions d'Aristòtil, fonamenta la justícia legal (social) en la [[llei eterna|llei eterna]] i, a la justícia particular que Aristòtil anomenava correctiva, l'anomena ''commutativa''.
  
 
Amb l'aparició de les noves teories sobre el [[dret natural|dret natural]] es mantenen d'una banda els dos aspectes bàsics de la justícia, com a virtut social i com a virtut personal, però la justícia legal es basa, no ja en la llei eterna, sinó en la [[raó|raó]] humana, o en un ordre natural que la raó humana accepta i entén. En tots dos casos, es manté l'antic principi formal, formulat per Ulpiano i els Escolàstics, que «justícia és donar a cadascun el que li és hagut de».
 
Amb l'aparició de les noves teories sobre el [[dret natural|dret natural]] es mantenen d'una banda els dos aspectes bàsics de la justícia, com a virtut social i com a virtut personal, però la justícia legal es basa, no ja en la llei eterna, sinó en la [[raó|raó]] humana, o en un ordre natural que la raó humana accepta i entén. En tots dos casos, es manté l'antic principi formal, formulat per Ulpiano i els Escolàstics, que «justícia és donar a cadascun el que li és hagut de».
  
Les modernes teories de la justícia es formulen en el camp social, on significa primàriament «equitat» en la distribució de càrregues i beneficis socials. Es distingeix entre una justícia ''formal'', que remet a la igualtat de tots els ciutadans davant la llei en l'aplicació de la justícia entesa com a procediment judicial, i una justícia ''material'', que es refereix als [[criteri|criteris]] reals amb que ha de procedir-se a la distribució dels béns socials; en aquesta cap tot tipus de discussions teòriques i pràctiques: si es distribueix segons la necessitat, el mèrit, l'esforç o la col·laboració, i com s'aconsegueix fer-ho.
+
Les modernes teories de la justícia es formulen en el camp social, on significa primàriament «equitat» en la distribució de càrregues i beneficis socials. Es distingeix entre una justícia ''formal'', que remet a la igualtat de tots els ciutadans davant la llei en l'aplicació de la justícia entesa com a procediment judicial, i una justícia ''material'', que es refereix als [[criteri|criteris]] reals amb què ha de procedir-se a la distribució dels béns socials; en aquesta cap tot tipus de discussions teòriques i pràctiques: si es distribueix segons la necessitat, el mèrit, l'esforç o la col·laboració, i com s'aconsegueix fer-ho.
  
En l'actualitat són importants la teoria de la justícia de [[Autor:Rawls, John|John Rawls]] i la de Norbert Nozick. La noció de justícia distributiva que sosté Nozick <ref> R. Nozick, ''Anarchy, state and utopia'', Basic Blackwell, Oxford 1974. </ref>  ([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de R. Nozick|veure referència]]) rebutja atenir-se a criteris de distribució: just és el que s'obté mitjançant una conducta legítima, i aquest autor fa de la [[llibertat|llibertat]] d'elecció un dels fonaments de la justícia. Segons Rawls, autor que ha dut a terme un dels més influents estudis actuals sobre el tema amb la seva obra ''Teoria de la justícia ''(1971), que relaciona la idea de justícia amb la de [[contracte social |contracte social]] com a fonament de la societat, «just» seria el que els ciutadans, en una situació que denomina «la posició original», decideixen mantenir com a principis fonamentals de la societat al fet que lliurement accedeixen: el primer d'aquests principis es refereix a la igualtat bàsica de tots i el segon, a les diferències que han d'admetre's per bé de tots ([[Recurs:Rawls, John: els principis de la justícia|veure text]] ).
+
En l'actualitat són importants la teoria de la justícia de [[Autor:Rawls, John|John Rawls]] i la de Norbert Nozick. La noció de justícia distributiva que sosté Nozick <ref> R. Nozick, ''Anarchy, state and utopia'', Basic Blackwell, Oxford 1974. </ref>  rebutja atenir-se a criteris de distribució: just és el que s'obté mitjançant una conducta legítima, i aquest autor fa de la [[llibertat|llibertat]] d'elecció un dels fonaments de la justícia. Segons Rawls, autor que ha dut a terme un dels més influents estudis actuals sobre el tema amb la seva obra ''Teoria de la justícia ''(1971), (veg. [[Recurs:Rawls:_principis_de_la_justícia| text de Rawls: Els principis de la justícia]] que relaciona la idea de justícia amb la de [[contracte social |contracte social]] com a fonament de la societat, «just» seria el que els ciutadans, en una situació que denomina «la posició original», decideixen mantenir com a principis fonamentals de la societat a què lliurement accedeixen: el primer d'aquests principis es refereix a la igualtat bàsica de tots i el segon, a les diferències que han d'admetre's pel bé de tots ([[Recurs:Rawls, John: els principis de la justícia|veg. text]]).
  
Veure [[justícia commutativa |justícia commutativa / distributiva]].
+
Vegeu [[justícia commutativa |justícia commutativa / distributiva]].
  
  

Revisió de 15:25, 7 oct 2018

(del llatí iustitia, justícia, conformitat amb el dret, ius)

Terme de difícil definició concreta per la multiplicitat de significats, que s'estenen des de l'àmbit religiós (justícia com a «justificació» per la fe) al social (justícia legal, distributiva, social), al privat (justícia com virtut), al públic i institucional (justícia com a poder judicial); el terme abasta els diversos enfocaments amb què s'ha tractat al llarg del temps, encara que modernament tendeix a entendre's com referida a l'ordenament social just: una teoria de la justícia ve a ser una teoria de la societat justa.

Es distingeix entre una significació «objectiva», per la qual és primàriament un ordenament i es refereix al públic i social, i especialment al dret i a les institucions públiques, i una significació «subjectiva», per la qual és primàriament una virtut personal, que regeix les relacions entre persones.

En un sentit general, s'associa a l'actitud de l'home de vida moral recta, a l'home que anomenem «bo»; Plató recorre a aquest sentit quan relaciona la justícia amb el Bé: és just l'home que, sota la idea del Bé, ordena la seva vida, igual com és justa la ciutat que, sota la guia del governant que coneix el Bé, ordena a les classes que la componen al compliment de la seva fi. Per a Aristòtil, la justícia (δικαιοσύνη, dikaiosýne) és virtut: virtut total, que engloba totes les altres virtuts ètiques, i consisteix en l'observança de la llei (justícia legal) i virtut parcial, que divideix en justícia distributiva i correctiva o commutativa; la primera regula la distribució de càrregues i premis en la societat, i la segona les relacions personals (Ètica a Nicòmac, 1129 a-1131 a). La justícia legal aristotèlica s'allunya de la idea platònica del Bé i s'orienta, sense ressonàncies religioses, al bé comú de la societat. Ulpiano (cap a 223 dC), en definir el dret com l'art del bo i del just, enumera les característiques d'aquest tipus de vida: «viure de forma honrosa i acreditada, no perjudicar els altres i donar a cadascun el seu» (Digesto, I,1,10,§ 1). Tomàs d'Aquino, principal exponent de la filosofia escolàstica medieval reitera les distincions d'Aristòtil, fonamenta la justícia legal (social) en la llei eterna i, a la justícia particular que Aristòtil anomenava correctiva, l'anomena commutativa.

Amb l'aparició de les noves teories sobre el dret natural es mantenen d'una banda els dos aspectes bàsics de la justícia, com a virtut social i com a virtut personal, però la justícia legal es basa, no ja en la llei eterna, sinó en la raó humana, o en un ordre natural que la raó humana accepta i entén. En tots dos casos, es manté l'antic principi formal, formulat per Ulpiano i els Escolàstics, que «justícia és donar a cadascun el que li és hagut de».

Les modernes teories de la justícia es formulen en el camp social, on significa primàriament «equitat» en la distribució de càrregues i beneficis socials. Es distingeix entre una justícia formal, que remet a la igualtat de tots els ciutadans davant la llei en l'aplicació de la justícia entesa com a procediment judicial, i una justícia material, que es refereix als criteris reals amb què ha de procedir-se a la distribució dels béns socials; en aquesta cap tot tipus de discussions teòriques i pràctiques: si es distribueix segons la necessitat, el mèrit, l'esforç o la col·laboració, i com s'aconsegueix fer-ho.

En l'actualitat són importants la teoria de la justícia de John Rawls i la de Norbert Nozick. La noció de justícia distributiva que sosté Nozick [1] rebutja atenir-se a criteris de distribució: just és el que s'obté mitjançant una conducta legítima, i aquest autor fa de la llibertat d'elecció un dels fonaments de la justícia. Segons Rawls, autor que ha dut a terme un dels més influents estudis actuals sobre el tema amb la seva obra Teoria de la justícia (1971), (veg. text de Rawls: Els principis de la justícia que relaciona la idea de justícia amb la de contracte social com a fonament de la societat, «just» seria el que els ciutadans, en una situació que denomina «la posició original», decideixen mantenir com a principis fonamentals de la societat a què lliurement accedeixen: el primer d'aquests principis es refereix a la igualtat bàsica de tots i el segon, a les diferències que han d'admetre's pel bé de tots (veg. text).

Vegeu justícia commutativa / distributiva.


___________________________________________________

  1. R. Nozick, Anarchy, state and utopia, Basic Blackwell, Oxford 1974.