Diferència entre revisions de la pàgina «Inferència immediata»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Operació lògica que permet saber la veritat (la falsedat o la indeterminació) d'un enunciat, deduint-la directament de la...».) |
m (bot: - lògiques de [[implicació|implica + lògiques d'[[implicació|implica) |
||
| (7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Operació lògica que permet saber la [[veritat|veritat]] (la falsedat o la indeterminació) d'un [[enunciat|enunciat]], deduint-la directament de la veritat o de la falsedat d'un altre. L'anomenat [[quadre d'oposicions|quadro d'oposicions]] tradicional mostra les relacions lògiques que són inferències immediates entre [[enunciat categòric|enunciats categòrics]], això és: les relacions de contradicció, contrarietat, | + | Operació lògica que permet saber la [[veritat|veritat]] (la falsedat o la indeterminació) d'un [[enunciat|enunciat]], deduint-la directament de la veritat o de la falsedat d'un altre. L'anomenat [[quadre d'oposicions|quadro d'oposicions]] tradicional mostra les relacions lògiques que són inferències immediates entre [[enunciat categòric|enunciats categòrics]], això és: les relacions de contradicció, contrarietat, subcontrarietat i subalternancia (subimplicació i superimplicació). Aquestes inferències es basen en relacions lògiques d'[[implicació|implicació]] entre enunciats ([[#ejemploovnis|veg. exemple]]) |
| − | Entre enunciats categòrics existeix també la relació lògica de l' [[equivalència (lògica)|equivalència]], raó per la qual es donen així mateix les següents inferències immediates: [[complementarietat|complementarietat]], [[ | + | Entre enunciats categòrics existeix també la relació lògica de l'[[equivalència (lògica)|equivalència]], raó per la qual es donen així mateix les següents inferències immediates: [[complementarietat|complementarietat]], [[obversió|obversió]], [[conversió|conversió]] i contraposició ([[inferències immediates d'enunciats categòrics|veg. text]]). |
-------------- | -------------- | ||
<center>Exemple d'implicació entre enunciats</center> | <center>Exemple d'implicació entre enunciats</center> | ||
| − | <div | + | <div id="ejemploovnis" class='mw-collapsible'> |
Si és veritat que | Si és veritat que | ||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
però no podem determinar, en canvi, la veritat o falsedat d'aquest segon enunciat si suposem que el primer és fals. | però no podem determinar, en canvi, la veritat o falsedat d'aquest segon enunciat si suposem que el primer és fals. | ||
| − | ([[Recurs:exemple lògica (OVNIS)| | + | ([[Recurs:exemple lògica (OVNIS)|veg. exemple]]). |
</div> | </div> | ||
Revisió de 16:18, 16 set 2017
Operació lògica que permet saber la veritat (la falsedat o la indeterminació) d'un enunciat, deduint-la directament de la veritat o de la falsedat d'un altre. L'anomenat quadro d'oposicions tradicional mostra les relacions lògiques que són inferències immediates entre enunciats categòrics, això és: les relacions de contradicció, contrarietat, subcontrarietat i subalternancia (subimplicació i superimplicació). Aquestes inferències es basen en relacions lògiques d'implicació entre enunciats (veg. exemple)
Entre enunciats categòrics existeix també la relació lògica de l'equivalència, raó per la qual es donen així mateix les següents inferències immediates: complementarietat, obversió, conversió i contraposició (veg. text).
Si és veritat que
- «cap OVNI és una nau procedent de l'espai exterior»,
- llavors és simplement fals que
- «els OVNI són naus procedents de l'espai exterior»,
però no podem determinar, en canvi, la veritat o falsedat d'aquest segon enunciat si suposem que el primer és fals.
(veg. exemple).