Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Hipòtesi»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])")
m (bot: -veure text +vegeu el text)
Línia 4: Línia 4:
 
És una suposició, o un supòsit, amb la intenció d'explicar alguna cosa. Referida a la ciència, és una [[generalització|generalització]] o enunciat general que, en principi, suposa una interpretació de determinats fets, i que adoptem transitòriament com a veritable mentre la sotmetem a [[hipòtesi, confirmació d'|confirmació]] o [[refutació|refutació]]. En expressió de [[Autor:Hempel, Carl Gustav|Carl G. Hempel]], són «conjectures felices» sobre les connexions que s'estableixen entre els fenòmens que estudiem.
 
És una suposició, o un supòsit, amb la intenció d'explicar alguna cosa. Referida a la ciència, és una [[generalització|generalització]] o enunciat general que, en principi, suposa una interpretació de determinats fets, i que adoptem transitòriament com a veritable mentre la sotmetem a [[hipòtesi, confirmació d'|confirmació]] o [[refutació|refutació]]. En expressió de [[Autor:Hempel, Carl Gustav|Carl G. Hempel]], són «conjectures felices» sobre les connexions que s'estableixen entre els fenòmens que estudiem.
  
No tota hipòtesi científica és una generalització: hi ha hipòtesis particulars, com ho va ser en el seu moment «la Terra gira entorn del Sol», o la del descobriment del planeta Neptú per les irregularitats en l'òrbita d'Urà. No sempre queda clara la distinció entre una hipòtesi i una [[teoria|teoria]] o una [[llei|llei]] i, atès que la finalitat d'una hipòtesi és patrocinar una investigació, la millor manera d'entendre-la és situant-la en el context global de les teories científiques. Una teoria és una recapitulació de diverses lleis en forma de conjunt d'enunciats que mantenen unes determinades relacions lògiques de [[deduïble|deduïbilitat]]; una llei és una hipòtesi que, sotmesa a [[contrastació|contrastació]], ha estat confirmada; una hipòtesi és una explicació transitòria amb la qual es treballa tot esperant sotmetre-la a contrastació; un [[enunciat observacional|enunciat d'observació]] -o [[enunciats protocol·laris|enunciat protocol·lari]]- és l'enunciat que descriu una experiència, del qual pot provar-se que és veritable o fals ([[Recurs:Seiffert: hipòtesi, lleis i teoria|veure text]]). Es verifica una hipòtesi, derivant d'ella conseqüències lògiques -això és, enunciats d'observació o protocol·laris- que, posades a prova, confirmen inductivament la hipòtesi, en cas de resultar veritables, o refuten la hipòtesi, en cas de resultar falsos.
+
No tota hipòtesi científica és una generalització: hi ha hipòtesis particulars, com ho va ser en el seu moment «la Terra gira entorn del Sol», o la del descobriment del planeta Neptú per les irregularitats en l'òrbita d'Urà. No sempre queda clara la distinció entre una hipòtesi i una [[teoria|teoria]] o una [[llei|llei]] i, atès que la finalitat d'una hipòtesi és patrocinar una investigació, la millor manera d'entendre-la és situant-la en el context global de les teories científiques. Una teoria és una recapitulació de diverses lleis en forma de conjunt d'enunciats que mantenen unes determinades relacions lògiques de [[deduïble|deduïbilitat]]; una llei és una hipòtesi que, sotmesa a [[contrastació|contrastació]], ha estat confirmada; una hipòtesi és una explicació transitòria amb la qual es treballa tot esperant sotmetre-la a contrastació; un [[enunciat observacional|enunciat d'observació]] -o [[enunciats protocol·laris|enunciat protocol·lari]]- és l'enunciat que descriu una experiència, del qual pot provar-se que és veritable o fals ([[Recurs:Seiffert: hipòtesi, lleis i teoria|vegeu el text]]). Es verifica una hipòtesi, derivant d'ella conseqüències lògiques -això és, enunciats d'observació o protocol·laris- que, posades a prova, confirmen inductivament la hipòtesi, en cas de resultar veritables, o refuten la hipòtesi, en cas de resultar falsos.
  
 
El [[falsacionisme|falsacionisme]] de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] planteja la seva pròpia manera d'entendre la formulació i la [[contrastació|contrastació d'hipòtesis]].
 
El [[falsacionisme|falsacionisme]] de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] planteja la seva pròpia manera d'entendre la formulació i la [[contrastació|contrastació d'hipòtesis]].

Revisió del 19:55, 9 ago 2017

(del grec ὑπὁθεσις, hypóthesis, del verb hypotíthemi, posar sota: proposta, suposició)

És una suposició, o un supòsit, amb la intenció d'explicar alguna cosa. Referida a la ciència, és una generalització o enunciat general que, en principi, suposa una interpretació de determinats fets, i que adoptem transitòriament com a veritable mentre la sotmetem a confirmació o refutació. En expressió de Carl G. Hempel, són «conjectures felices» sobre les connexions que s'estableixen entre els fenòmens que estudiem.

No tota hipòtesi científica és una generalització: hi ha hipòtesis particulars, com ho va ser en el seu moment «la Terra gira entorn del Sol», o la del descobriment del planeta Neptú per les irregularitats en l'òrbita d'Urà. No sempre queda clara la distinció entre una hipòtesi i una teoria o una llei i, atès que la finalitat d'una hipòtesi és patrocinar una investigació, la millor manera d'entendre-la és situant-la en el context global de les teories científiques. Una teoria és una recapitulació de diverses lleis en forma de conjunt d'enunciats que mantenen unes determinades relacions lògiques de deduïbilitat; una llei és una hipòtesi que, sotmesa a contrastació, ha estat confirmada; una hipòtesi és una explicació transitòria amb la qual es treballa tot esperant sotmetre-la a contrastació; un enunciat d'observació -o enunciat protocol·lari- és l'enunciat que descriu una experiència, del qual pot provar-se que és veritable o fals (vegeu el text). Es verifica una hipòtesi, derivant d'ella conseqüències lògiques -això és, enunciats d'observació o protocol·laris- que, posades a prova, confirmen inductivament la hipòtesi, en cas de resultar veritables, o refuten la hipòtesi, en cas de resultar falsos.

El falsacionisme de Popper planteja la seva pròpia manera d'entendre la formulació i la contrastació d'hipòtesis.

Veure formulació d'hipòtesi.