Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Funcions del llenguatge»

De Wikisofia

Línia 19: Línia 19:
 
1a) Funció '''poètica''', orientada cap al missatge mateix, al missatge pel missatge. El parlant selecciona les paraules sobre la base de l'equivalència, la semblança o dissemblança, la [[sinonímia|sinonímia]] i l'antonimia, i després les combina per a construir una seqüència, basada en la contigüitat. «La funció poètica projecta el principi de l'equivalència de l'eix de selecció a l'eix de combinació» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 360. ).
 
1a) Funció '''poètica''', orientada cap al missatge mateix, al missatge pel missatge. El parlant selecciona les paraules sobre la base de l'equivalència, la semblança o dissemblança, la [[sinonímia|sinonímia]] i l'antonimia, i després les combina per a construir una seqüència, basada en la contigüitat. «La funció poètica projecta el principi de l'equivalència de l'eix de selecció a l'eix de combinació» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 360. ).
  
2a) Funció '''fàtica''' o de contacte. «Serveix per a establir, perllongar o interrompre la comunicació, per a cerciorar-se que el canal de comunicació funciona (“Sent, m'escoltes?”), per a cridar l'atenció de l'interlocutor o confirmar si la seva atenció es manté» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 356.). Està vinculada al canal de [[comunicació|comunicació]].
+
2a) Funció '''fàtica''' o de contacte. «Serveix per a establir, perllongar o interrompre la comunicació, per a cerciorar-se que el canal de comunicació funciona (“Em sents?, m'escoltes?”), per a cridar l'atenció de l'interlocutor o confirmar si la seva atenció es manté» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 356.). Està vinculada al canal de [[comunicació|comunicació]].
  
 
3a) Funció '''metalingüística'''. Pren el llenguatge com a objecte. S'utilitza quan el parlant i l'oïdor volen confirmar que estan utilitzant el mateix [[codi|codi]], i llavors el discurs se centra en el codi. Segons Jakobson, tots els processos d'aprenentatge d'una llengua, i especialment el procés d'adquisició de la llengua materna per part del nen, recorren a aquestes operacions metalingüístiques. Fins i tot  l'[[afàsia|afàsia]] pot considerar-se com una pèrdua d'aquesta capacitat d'efectuar operacions metalingüístiques.
 
3a) Funció '''metalingüística'''. Pren el llenguatge com a objecte. S'utilitza quan el parlant i l'oïdor volen confirmar que estan utilitzant el mateix [[codi|codi]], i llavors el discurs se centra en el codi. Segons Jakobson, tots els processos d'aprenentatge d'una llengua, i especialment el procés d'adquisició de la llengua materna per part del nen, recorren a aquestes operacions metalingüístiques. Fins i tot  l'[[afàsia|afàsia]] pot considerar-se com una pèrdua d'aquesta capacitat d'efectuar operacions metalingüístiques.

Revisió del 13:29, 1 des 2017

El sentit biològic de la paraula funció, com a activitat d'un òrgan determinat amb una idea de causalitat final, s'aplica a l'activitat psíquica de l'home i a la seva facultat de parlar. Així es distingeixen diferents funcions en el llenguatge humà. El filòsof alemany Karl Bühler va ser el primer a formular les tres funcions bàsiques del llenguatge:


1a) Funció apel·lativa o de trucada; actua sobre el destinatari per a atreure la seva atenció i apareix també en els animals i en les primeres etapes del llenguatge infantil. En el llenguatge ja desenvolupat de l'home, es caracteritza per l'ús freqüent del vocatiu i de l'imperatiu.

2a) Funció emotiva o expressiva. Caracteritza l'actitud de l'emissor, que mitjançant ella manifesta el seu estat psíquic. Pot trobar-se així mateix en els animals i, com la funció anterior, apareix amb especial claredat en el llenguatge dels nens. Es caracteritza per l'abundant utilització d'exclamacions.

3a) Funció referencial o representativa. És exclusiva de l'home, que mitjançant el llenguatge pot transmetre un contingut, i és predominant en ell. Per a això es requereix un sistema de signes representatius de coses o idees.

Bühler afirma que el punt de partida d'aquestes funcions és social, ja que la semàntica pressuposa sociabilitat, i afegeix que aquestes funcions no es donen independentment, sinó que són les tres dimensions de tot acte verbal: la funció apel·lativa en tant quesenyal, l'emotiva en tant que símptoma o indici i la referencial en tant quesímbol.


El triangle lingüístic de Bühler


Roman Jakobson, per part seva, proposa altres tres funcions que completen les de Bühler. Aquestes tres funcions són:

1a) Funció poètica, orientada cap al missatge mateix, al missatge pel missatge. El parlant selecciona les paraules sobre la base de l'equivalència, la semblança o dissemblança, la sinonímia i l'antonimia, i després les combina per a construir una seqüència, basada en la contigüitat. «La funció poètica projecta el principi de l'equivalència de l'eix de selecció a l'eix de combinació» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 360. ).

2a) Funció fàtica o de contacte. «Serveix per a establir, perllongar o interrompre la comunicació, per a cerciorar-se que el canal de comunicació funciona (“Em sents?, m'escoltes?”), per a cridar l'atenció de l'interlocutor o confirmar si la seva atenció es manté» (Cf. R. Jakobson, Lingüística i poètica, en Assaigs de lingüística general, Seix Barral, Barcelona 1975, p. 356.). Està vinculada al canal de comunicació.

3a) Funció metalingüística. Pren el llenguatge com a objecte. S'utilitza quan el parlant i l'oïdor volen confirmar que estan utilitzant el mateix codi, i llavors el discurs se centra en el codi. Segons Jakobson, tots els processos d'aprenentatge d'una llengua, i especialment el procés d'adquisició de la llengua materna per part del nen, recorren a aquestes operacions metalingüístiques. Fins i tot l'afàsia pot considerar-se com una pèrdua d'aquesta capacitat d'efectuar operacions metalingüístiques.

El següent esquema reprodueix la relació entre les sis funcions del llenguatge i els elements d'un sistema de comunicació:

2254.PNG