Diferència entre revisions de la pàgina «Entitats teòriques»
De Wikisofia
m (bot: - realitat al fet que es + realitat a què es) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En l'epistemologia moderna, els [[referent|referents]] dels termes teòrics de les [[teoria|teories]], | + | En l'epistemologia moderna, els [[referent|referents]] dels termes teòrics de les [[teoria|teories]], és a dir, aquells que no es refereixen a entitats observables (veg. [[teòric-observacional, distinció|distinció teòric/observacional]]). |
Segons sigui l'enfocament epistemològic, es discuteix quin tipus d'[[entitat|entitat]] cal atribuir als referents dels termes teòrics. Per l'[[instrumentalisme|instrumentalisme]], que interpreta les [[teoria|teories]] com a instruments formals de càlcul, sense qüestionar la realitat a què es refereixen, les entitats teòriques no es refereixen a res real. El [[realisme científic|realisme científic]], en canvi, tendeix a sostenir la realitat del referent d'aquestes entitats. | Segons sigui l'enfocament epistemològic, es discuteix quin tipus d'[[entitat|entitat]] cal atribuir als referents dels termes teòrics. Per l'[[instrumentalisme|instrumentalisme]], que interpreta les [[teoria|teories]] com a instruments formals de càlcul, sense qüestionar la realitat a què es refereixen, les entitats teòriques no es refereixen a res real. El [[realisme científic|realisme científic]], en canvi, tendeix a sostenir la realitat del referent d'aquestes entitats. | ||
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
En l'epistemologia moderna, els referents dels termes teòrics de les teories, és a dir, aquells que no es refereixen a entitats observables (veg. distinció teòric/observacional).
Segons sigui l'enfocament epistemològic, es discuteix quin tipus d'entitat cal atribuir als referents dels termes teòrics. Per l'instrumentalisme, que interpreta les teories com a instruments formals de càlcul, sense qüestionar la realitat a què es refereixen, les entitats teòriques no es refereixen a res real. El realisme científic, en canvi, tendeix a sostenir la realitat del referent d'aquestes entitats.
La distinció entre predicats teòrics i observacionals, en les teories científiques (veg. text), ha estat criticada, entre d'altres, per Frederick Suppe, per a qui no pot donar-se una distinció neta entre els termes que usen les teories. D'altra banda, s'ha afegit a aquestes dues classes de predicats, teòrics i observacionals, la dels predicats disposicionals. En les últimes dècades els epistemòlegs s'inclina per a sostenir que tots els termes, inclosos els observacionals, van carregats de teoria (Theory-Laden; veg. exemple).