Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Egoisme»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''ego'', jo)</small> En psicologia, tendència de l'individu a considerar-se centre principal de...».)
 
m (bot: - subjectives del mateix. + subjectives d'aquest.)
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''ego'', jo)</small>
 
<small>(del llatí ''ego'', jo)</small>
  
En [[psicologia|psicologia]], tendència de l'[[individu|individu]] a considerar-se centre principal de tot interès, que redunda en la interpretació tàcita o explícita que res té sentit si no és des de la perspectiva del benefici propi. En un sentit filosòfic més general, equival al [[solipsisme|solipsisme]] i al [[subjectivisme|subjectivisme]], que sostenen que només existeix el «jo» i les modificacions subjectives del mateix. En [[ètica|ètica]], egoisme s'oposa a [[altruisme|altruisme]] i s'expressa adoptant aquella decisió que més ens beneficia i més protegeix nostre [[interès propi|interès propi]], ignorant per complet les conseqüències que nostres accions poden tenir en els altres, el dany dels quals o benefici es considera merament accidental, en el cas que els altres i els seus interessos són un simple instrument nostre. La conducta purament egoista no és en cap manera ètica: només es pot actuar moralment tenint en compte d'alguna forma l'interès dels altres, o interès general, a més del propi.
+
En [[psicologia|psicologia]], tendència de l'[[individu|individu]] a considerar-se centre principal de tot interès, que redunda en la interpretació tàcita o explícita que res té sentit si no és des de la perspectiva del benefici propi. En un sentit filosòfic més general, equival al [[solipsisme|solipsisme]] i al [[subjectivisme|subjectivisme]], que sostenen que només existeix el «jo» i les modificacions subjectives d'aquest. En [[ètica|ètica]], egoisme s'oposa a [[altruisme|altruisme]] i s'expressa adoptant aquella decisió que més ens beneficia i més protegeix el nostre [[interès propi|interès propi]], ignorant per complet les conseqüències que les nostres accions poden tenir en els altres, el dany dels quals o benefici es considera merament accidental, en el cas que els altres i els seus interessos són un simple instrument nostre. La conducta purament egoista no és en cap manera ètica: només es pot actuar moralment tenint en compte d'alguna forma l'interès dels altres, o interès general, a més del propi.
  
[[Autor:Hume, David|Hume]], que d'una banda sosté que la moralitat i la [[justícia|justícia]] no provenen sinó de l'egoisme (''self-love''; [[Recurs:Cita de D. Hume 5|veure cita]]), sosté també una espècie d'harmonia natural entre els sentiments ''egoistes'' i els sentiments ''socials ''([[Recurs:Cita de D. Hume 6|veure cita]]), o entre l'[[amor propi|amor propi]] i el sentiment d'humanitat o simpatia ([[Recurs:cita Hume 7|veure cita]]).
+
[[Autor:Hume, David|Hume]], que d'una banda sosté que la moralitat i la [[justícia|justícia]] no provenen sinó de l'egoisme (''self-love''; [[Recurs:Cita de D. Hume 5|veg. citació]]), sosté també una espècie d'harmonia natural entre els sentiments ''egoistes'' i els sentiments ''socials ''([[Recurs:Cita de D. Hume 6|veg. citació]]), o entre l'[[amor propi|amor propi]] i el sentiment d'humanitat o simpatia ([[Recurs:cita Hume 7|veg. citació]]).
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 20:34, 29 ago 2017

 (del llatí ego, jo)

En psicologia, tendència de l'individu a considerar-se centre principal de tot interès, que redunda en la interpretació tàcita o explícita que res té sentit si no és des de la perspectiva del benefici propi. En un sentit filosòfic més general, equival al solipsisme i al subjectivisme, que sostenen que només existeix el «jo» i les modificacions subjectives d'aquest. En ètica, egoisme s'oposa a altruisme i s'expressa adoptant aquella decisió que més ens beneficia i més protegeix el nostre interès propi, ignorant per complet les conseqüències que les nostres accions poden tenir en els altres, el dany dels quals o benefici es considera merament accidental, en el cas que els altres i els seus interessos són un simple instrument nostre. La conducta purament egoista no és en cap manera ètica: només es pot actuar moralment tenint en compte d'alguna forma l'interès dels altres, o interès general, a més del propi.

Hume, que d'una banda sosté que la moralitat i la justícia no provenen sinó de l'egoisme (self-love; veg. citació), sosté també una espècie d'harmonia natural entre els sentiments egoistes i els sentiments socials (veg. citació), o entre l'amor propi i el sentiment d'humanitat o simpatia (veg. citació).