Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Cosa»

De Wikisofia

m (bot: -vegeu text +vegeu el text)
(una mica)
 
(Hi ha 8 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí jurídic ''causa'', causa, motiu, assumpte, qüestió, va passar en llatí vulgar a significar «cosa», mentre que ''res'' donava origen a «realitat»)</small>  
 
<small>(del llatí jurídic ''causa'', causa, motiu, assumpte, qüestió, va passar en llatí vulgar a significar «cosa», mentre que ''res'' donava origen a «realitat»)</small>  
  
El [[referent|referent]] del [[signe|signe]] lingüístic, el denotat per ell; el ''significatum'' del triangle lingüístic d'Ogden i Richards ([[triangle lingüístic|veure imatge]]).
+
El [[referent|referent]] del [[signe|signe]] lingüístic, el denotat per ell; el ''significatum'' del triangle lingüístic d'Ogden i Richards ([[triangle lingüístic|vegeu imatge]]).
  
Paraula d'ús alguna cosa indefinit, també en els contextos filosòfics, on en general es refereix a l'objecte [[intencional|intencional]] de la consciència, raó per la qual la cosa pensada, volguda o imaginada pot ser tant [[real|real]] com simplement [[mental|mental]]. En un sentit més estricte, s'aplica a l'objecte físic que existeix de forma individual; equival, així, a «objecte material». No obstant això, els diferents usos filosòfics donen a la paraula significats diferents, segons els diversos autors. Així, [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] utilitza «cosa» (si escau, ''res'') com a equivalent de «[[substància|substància]]» i és cosa tant el pensament (''res cogitans'') com l'extensió (''res extensa''), però també es refereix a «coses materials» i «coses corporals»([[Recurs:cita Descartes 3|veure cita]]). Per a [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], «cosa» tal com la coneixem és l'objecte del coneixement sensible o [[intuïció|intuïció]], al qual anomena preferentment [[fenomen|''fenomen'']], que distingeix de la «[[noümen|cosa en si]]», o ''noümen'', l'objecte tal com és en si mateix més enllà de l'experiència humana, en realitat desconegut, encara que pensable. En  l'[[ètica|ètica]] distingeix a l'home de qualsevol «cosa», perquè l'home no és mai mitjà o instrument per res, sinó fi en si mateix ([[Recurs:cita Kant 12|veure cita]]). [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] observa que preguntar què és una cosa? -pregunta que només la filosofia, a diferència de les ciències, s'atreveix a plantejar- porta a preguntar-se per qui és l' [[home|home]]?, atès que no pot respondre's a ella a menys de plantejar-se què és l'[[espai|espai]] i el [[temps|temps]], què és la [[veritat|veritat]], com coneix l'home i com ha respost a això al llarg de la [[història|història]] ([[Recurs:Heidegger: la pregunta per la cosa|vegeu el text]]).
+
Paraula d'ús una mica indefinit, també en contextos filosòfics, en què en general es refereix a l'objecte [[intencional|intencional]] de la consciència, raó per la qual la cosa pensada, volguda o imaginada pot ser tant [[real|real]] com simplement [[mental|mental]]. En un sentit més estricte, s'aplica a l'objecte físic que existeix de forma individual; equival, així, a «objecte material». No obstant això, els diferents usos filosòfics donen a la paraula significats diferents, segons els diversos autors. Així, [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] utilitza «cosa» (si escau, ''res'') com a equivalent de «[[substància|substància]]» i és cosa tant el pensament (''res cogitans'') com l'extensió (''res extensa''), però també es refereix a «coses materials» i «coses corporals» ([[Recurs:cita Descartes 3|veg. citació]]). Per a [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], «cosa» tal com la coneixem és l'objecte del coneixement sensible o [[intuïció|intuïció]], al qual anomena preferentment [[fenomen|''fenomen'']], que distingeix de la «[[noümen|cosa en si]]», o ''noümen'', l'objecte tal com és en si mateix més enllà de l'experiència humana, en realitat desconegut, encara que pensable. En  l'[[ètica|ètica]] distingeix a l'home de qualsevol «cosa», perquè l'home no és mai mitjà o instrument per res, sinó fi en si mateix ([[Recurs:cita Kant 12|veg. citació]]). [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] observa que preguntar què és una cosa? –pregunta que només la filosofia, a diferència de les ciències, s'atreveix a plantejar– porta a preguntar-se per qui és l'[[home|home]]?, atès que no pot respondre's a ella a menys de plantejar-se què és l'[[espai|espai]] i el [[temps|temps]], què és la [[veritat|veritat]], com coneix l'home i com ha respost a això al llarg de la [[història|història]] ([[Recurs:Heidegger: la pregunta per la cosa|veg. text]]).
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 16:16, 21 ago 2018

 (del llatí jurídic causa, causa, motiu, assumpte, qüestió, va passar en llatí vulgar a significar «cosa», mentre que res donava origen a «realitat»)

El referent del signe lingüístic, el denotat per ell; el significatum del triangle lingüístic d'Ogden i Richards (vegeu imatge).

Paraula d'ús una mica indefinit, també en contextos filosòfics, en què en general es refereix a l'objecte intencional de la consciència, raó per la qual la cosa pensada, volguda o imaginada pot ser tant real com simplement mental. En un sentit més estricte, s'aplica a l'objecte físic que existeix de forma individual; equival, així, a «objecte material». No obstant això, els diferents usos filosòfics donen a la paraula significats diferents, segons els diversos autors. Així, Descartes utilitza «cosa» (si escau, res) com a equivalent de «substància» i és cosa tant el pensament (res cogitans) com l'extensió (res extensa), però també es refereix a «coses materials» i «coses corporals» (veg. citació). Per a Kant, «cosa» tal com la coneixem és l'objecte del coneixement sensible o intuïció, al qual anomena preferentment fenomen, que distingeix de la «cosa en si», o noümen, l'objecte tal com és en si mateix més enllà de l'experiència humana, en realitat desconegut, encara que pensable. En l'ètica distingeix a l'home de qualsevol «cosa», perquè l'home no és mai mitjà o instrument per res, sinó fi en si mateix (veg. citació). Heidegger observa que preguntar què és una cosa? –pregunta que només la filosofia, a diferència de les ciències, s'atreveix a plantejar– porta a preguntar-se per qui és l'home?, atès que no pot respondre's a ella a menys de plantejar-se què és l'espai i el temps, què és la veritat, com coneix l'home i com ha respost a això al llarg de la història (veg. text).