Diferència entre revisions de la pàgina «Compromís ontològic»
De Wikisofia
m (bot: - per decidir què tipus + per a decidir quin tipus) |
|||
| (4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:Quinex.jpg|thumb|W.V. O. Quine]] | [[File:Quinex.jpg|thumb|W.V. O. Quine]] | ||
| − | Expressió que es deu al lògic [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Willard van Orman Quine]], | + | Expressió que es deu al lògic [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Willard van Orman Quine]], el qual amb ella dóna a entendre que tot [[llenguatge|llenguatge]], o tota [[teoria|teoria]], ha de descriure el tipus d'entitats o coses que constitueixen els seus [[referent|referents]]. Els parlants d'un mateix llenguatge i els defensors d'una mateixa teoria han de compartir un idèntic compromís ontològic en relació amb els objectes dels quals parlen. En concret, com que hi ha llenguatges i teories que admeten l'existència d'[[universals|universals]] i uns altres que no, o bé com que hi ha diferents maneres de parlar sobre els universals, es fa necessari decidir quan al [[terme|terme]] que empra un llenguatge li correspon en realitat un referent. La decisió compromet a acceptar l'[[existència|existència]] de determinades coses. Per això, segons exposa Quine en ''Des d'un punt de vista lògic'' (1953), és necessari disposar d'un [[criteri|criteri]] per a decidir quin tipus d'objectes hem d'admetre com a referents dels termes usats. Una entitat, un objecte, és allò que pot ocupar el lloc d'una [[variable|variable]] lligada; per tant, existeix aquell objecte que considerem representat per una variable lligada. |
| − | Aquestes depenen dels quantificadors «tots» <math>\forall{x}</math> i «alguns» <math> \exists{x}</math>, que es llegeixen, respectivament, «per a tot x, hi ha un x tal que» i «hi ha algun x tal que», on «x» és la variable lligada, que es pot interpretar com un pronom. Si un enunciat diu que «alguns gossos són negres» diu també que «"hi ha algun x tal que" que és alhora gos i animal negre», però de cap manera fa suposar que existeixin [[entitat|entitats]] universals o abstractes com la | + | Aquestes depenen dels quantificadors «tots» <math>\forall{x}</math> i «alguns» <math> \exists{x}</math>, que es llegeixen, respectivament, «per a tot x, hi ha un x tal que» i «hi ha algun x tal que», on «x» és la variable lligada, que es pot interpretar com un pronom. Si un enunciat diu que «alguns gossos són negres» diu també que «"hi ha algun x tal que" que és alhora gos i animal negre», però de cap manera fa suposar que existeixin [[entitat|entitats]] universals o abstractes com la «gossitat» i la «negror». Com [[nominalisme|nominalista]] que és, Quine només admet l'existència dels individus, mentre que les úniques entitats no individuals –universals– l'existència de les quals admet són les [[classe (lògica)|classes]], en la mesura en què són l'extensió d'un [[predicat|predicat]], o la classe de totes les coses de les quals és veritable el predicat; és a dir, en tant que representen també el valor d'una variable. El compromís ontològic de Quine l'obliga només a admetre l'existència dels objectes físics i de les [[classe (lògica)|classes]] ([[Recurs:cita Quine 5|vegeu la citació]]). |
| − | + | Vegeu [[quantificador|quantificadors]] | |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió de 16:37, 25 maig 2018
Expressió que es deu al lògic Willard van Orman Quine, el qual amb ella dóna a entendre que tot llenguatge, o tota teoria, ha de descriure el tipus d'entitats o coses que constitueixen els seus referents. Els parlants d'un mateix llenguatge i els defensors d'una mateixa teoria han de compartir un idèntic compromís ontològic en relació amb els objectes dels quals parlen. En concret, com que hi ha llenguatges i teories que admeten l'existència d'universals i uns altres que no, o bé com que hi ha diferents maneres de parlar sobre els universals, es fa necessari decidir quan al terme que empra un llenguatge li correspon en realitat un referent. La decisió compromet a acceptar l'existència de determinades coses. Per això, segons exposa Quine en Des d'un punt de vista lògic (1953), és necessari disposar d'un criteri per a decidir quin tipus d'objectes hem d'admetre com a referents dels termes usats. Una entitat, un objecte, és allò que pot ocupar el lloc d'una variable lligada; per tant, existeix aquell objecte que considerem representat per una variable lligada.
Aquestes depenen dels quantificadors «tots» [math]\displaystyle{ \forall{x} }[/math] i «alguns» [math]\displaystyle{ \exists{x} }[/math], que es llegeixen, respectivament, «per a tot x, hi ha un x tal que» i «hi ha algun x tal que», on «x» és la variable lligada, que es pot interpretar com un pronom. Si un enunciat diu que «alguns gossos són negres» diu també que «"hi ha algun x tal que" que és alhora gos i animal negre», però de cap manera fa suposar que existeixin entitats universals o abstractes com la «gossitat» i la «negror». Com nominalista que és, Quine només admet l'existència dels individus, mentre que les úniques entitats no individuals –universals– l'existència de les quals admet són les classes, en la mesura en què són l'extensió d'un predicat, o la classe de totes les coses de les quals és veritable el predicat; és a dir, en tant que representen també el valor d'una variable. El compromís ontològic de Quine l'obliga només a admetre l'existència dels objectes físics i de les classes (vegeu la citació).
Vegeu quantificadors