Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Catarsi»

De Wikisofia

m (bot: - l'espectador ja + l'espectador, ja)
m (bot: - tragèdia -que és imitació (Grec::μίμησις, (veure ''mimesi'')) de fets greus i dramàtics- es + tragèdia –que és imitació (Grec::μίμησις, (vegeu ''mimesi'')) de fets greus i dramàtics– es)
Línia 3: Línia 3:
  
 
[[Image:Hippocrates_pushkin02.jpg|thumb]]
 
[[Image:Hippocrates_pushkin02.jpg|thumb]]
En sentit mèdic, aquest terme va ser usat per [[Autor:Hipòcrates de Cos|Hipòcrates]], que partint de la seva teoria dels [[Autor:Hipòcrates de Cos|humors]], la definia com «l'eliminació dels humors nocius del cos» i s'efectuava mitjançant medicaments o purgues. En la tradició [[orfisme|òrfica]] i [[pitagorisme|pitagòrica]] significava una purificació ritual, obtinguda mitjançant sacrificis, destinada a separar l'[[ànima|ànima]] de la presó corporal. [[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], sota la influència òrfica, va tractar la catarsi en el seu poema titulat ''Les purificacions''. També sota la influència del pitagorisme [[Autor:Plató|Plató]] dóna a la catarsi connotacions morals i la concep igualment com el procés d'alliberament de l'ànima (''Fedó,'' [[Recurs:Plató: la contemplació|veg. text]] ; ''Cràtil,'' 405 a-b; ''Sofista,'' 227c-230d). [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en canvi, li dóna un sentit fonamentalment [[estètica|estètic]]: és l'alliberament provocat per la música, la poesia i, especialment, per la tragèdia, que «suscita la purificació de les passions» i provoca l'entusiasme que produeix l'apaciguamiento que porta a la purificació. Mitjançant la contemplació de la tragèdia -que és imitació ([[Grec::μίμησις]], (veure [[mimesi|''mimesi'']])) de fets greus i dramàtics- es produeix la catarsi en l'espectador, ja que, a diferència dels fets reals, els mals esdevinguts en el teatre solament l'afecten per semblança amb els actes de la seva pròpia vida. La contemplació de la tragèdia converteix així el dolor a plaer.  
+
En sentit mèdic, aquest terme va ser usat per [[Autor:Hipòcrates de Cos|Hipòcrates]], que partint de la seva teoria dels [[Autor:Hipòcrates de Cos|humors]], la definia com «l'eliminació dels humors nocius del cos» i s'efectuava mitjançant medicaments o purgues. En la tradició [[orfisme|òrfica]] i [[pitagorisme|pitagòrica]] significava una purificació ritual, obtinguda mitjançant sacrificis, destinada a separar l'[[ànima|ànima]] de la presó corporal. [[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], sota la influència òrfica, va tractar la catarsi en el seu poema titulat ''Les purificacions''. També sota la influència del pitagorisme [[Autor:Plató|Plató]] dóna a la catarsi connotacions morals i la concep igualment com el procés d'alliberament de l'ànima (''Fedó,'' [[Recurs:Plató: la contemplació|veg. text]] ; ''Cràtil,'' 405 a-b; ''Sofista,'' 227c-230d). [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en canvi, li dóna un sentit fonamentalment [[estètica|estètic]]: és l'alliberament provocat per la música, la poesia i, especialment, per la tragèdia, que «suscita la purificació de les passions» i provoca l'entusiasme que produeix l'apaciguamiento que porta a la purificació. Mitjançant la contemplació de la tragèdia –que és imitació ([[Grec::μίμησις]], (vegeu [[mimesi|''mimesi'']])) de fets greus i dramàtics– es produeix la catarsi en l'espectador, ja que, a diferència dels fets reals, els mals esdevinguts en el teatre solament l'afecten per semblança amb els actes de la seva pròpia vida. La contemplació de la tragèdia converteix així el dolor a plaer.  
  
 
En la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud,]] de vegades s'usa aquest terme per referir-se a l'acció provocada per la [[sublimació|sublimació]].
 
En la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud,]] de vegades s'usa aquest terme per referir-se a l'acció provocada per la [[sublimació|sublimació]].

Revisió del 19:46, 16 set 2017

(del grec κάθαρσις, purificació, purga, en el sentit mèdic d'alliberament del cas estrany o nociu)

Hippocrates pushkin02.jpg

En sentit mèdic, aquest terme va ser usat per Hipòcrates, que partint de la seva teoria dels humors, la definia com «l'eliminació dels humors nocius del cos» i s'efectuava mitjançant medicaments o purgues. En la tradició òrfica i pitagòrica significava una purificació ritual, obtinguda mitjançant sacrificis, destinada a separar l'ànima de la presó corporal. Empèdocles, sota la influència òrfica, va tractar la catarsi en el seu poema titulat Les purificacions. També sota la influència del pitagorisme Plató dóna a la catarsi connotacions morals i la concep igualment com el procés d'alliberament de l'ànima (Fedó, veg. text ; Cràtil, 405 a-b; Sofista, 227c-230d). Aristòtil, en canvi, li dóna un sentit fonamentalment estètic: és l'alliberament provocat per la música, la poesia i, especialment, per la tragèdia, que «suscita la purificació de les passions» i provoca l'entusiasme que produeix l'apaciguamiento que porta a la purificació. Mitjançant la contemplació de la tragèdia –que és imitació (μίμησις, (vegeu mimesi)) de fets greus i dramàtics– es produeix la catarsi en l'espectador, ja que, a diferència dels fets reals, els mals esdevinguts en el teatre solament l'afecten per semblança amb els actes de la seva pròpia vida. La contemplació de la tragèdia converteix així el dolor a plaer.

En la psicoanàlisi de Freud, de vegades s'usa aquest terme per referir-se a l'acció provocada per la sublimació.

Veure sublim.