Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Rickert, Heinrich»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "nomotético" a "nomotètic")
m (Text de reemplaçament - "idiográficas" a "idiogràfiques")
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof alemany, nascut a Danzig (Gdansk), alumne de [[Autor:Windelband, Wilhelm|W. Windelband]], amb qui forma el nucli de la [[Baden, escola de|escola de Baden]] que, juntament amb la [[Marburg, escola de|escola de Marburg]], protagonitza el moviment [[neokantisme|neokantià]] de la «volta a Kant». Hereta del seu mestre, a qui succeeix en la càtedra d'Heidelberg, l'anomenada filosofia dels valors, que té com a objecte propi d'estudi el conjunt d'[[essència|essències]], independents de la consciència humana i de les coses, considerades [[valors, teoria dels|valors]] que pertanyen no al món dels fets, sinó del «haver de ser» i la [[norma|norma]]: el món del coneixement, de la [[moral|moral]] i de l'[[art, arts|art]]. En el seu ''Sistema de filosofia ''(1921), distingeix sis àmbits propis del ''valor'': lògica (veritat), estètica (bellesa), mística (religiositat impersonal), ètica (moralitat), eròtica (felicitat) i [[religió, filosofia de la|filosofia de la religió]] (religiositat personal). A cada àmbit li correspon un bé (ciència, art, etc.), una relació amb el subjecte (judici, intuïció, etc.) i una [[concepció del món|concepció del món]] (intel·lectualisme, esteticisme,  misticisme, moralisme, [[eudemonisme|eudemonisme]], [[teisme|teisme]] o [[politeisme|politeisme]]).
 
Filòsof alemany, nascut a Danzig (Gdansk), alumne de [[Autor:Windelband, Wilhelm|W. Windelband]], amb qui forma el nucli de la [[Baden, escola de|escola de Baden]] que, juntament amb la [[Marburg, escola de|escola de Marburg]], protagonitza el moviment [[neokantisme|neokantià]] de la «volta a Kant». Hereta del seu mestre, a qui succeeix en la càtedra d'Heidelberg, l'anomenada filosofia dels valors, que té com a objecte propi d'estudi el conjunt d'[[essència|essències]], independents de la consciència humana i de les coses, considerades [[valors, teoria dels|valors]] que pertanyen no al món dels fets, sinó del «haver de ser» i la [[norma|norma]]: el món del coneixement, de la [[moral|moral]] i de l'[[art, arts|art]]. En el seu ''Sistema de filosofia ''(1921), distingeix sis àmbits propis del ''valor'': lògica (veritat), estètica (bellesa), mística (religiositat impersonal), ètica (moralitat), eròtica (felicitat) i [[religió, filosofia de la|filosofia de la religió]] (religiositat personal). A cada àmbit li correspon un bé (ciència, art, etc.), una relació amb el subjecte (judici, intuïció, etc.) i una [[concepció del món|concepció del món]] (intel·lectualisme, esteticisme,  misticisme, moralisme, [[eudemonisme|eudemonisme]], [[teisme|teisme]] o [[politeisme|politeisme]]).
  
Igual que [[Autor:Windelband, Wilhelm|Windelband]], accepta la distinció -el caràcter metodològic de la qual accentua- entre ciències [[nomotètic|nomotéticas]] i ciències [[idiogràfic|idiográficas]], això és, les que contemplen el general en la naturalesa i les que, com la història, s'ocupen del particular i individual, insistint que la naturalesa i la realitat és una i la mateixa, però la perspectiva amb que s'observa és doble.
+
Igual que [[Autor:Windelband, Wilhelm|Windelband]], accepta la distinció -el caràcter metodològic de la qual accentua- entre ciències [[nomotètic|nomotéticas]] i ciències [[idiogràfic|idiogràfiques]], això és, les que contemplen el general en la naturalesa i les que, com la història, s'ocupen del particular i individual, insistint que la naturalesa i la realitat és una i la mateixa, però la perspectiva amb que s'observa és doble.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=RICKERT1.jpg
 
|Imatge=RICKERT1.jpg

Revisió del 23:10, 13 març 2015

RICKERT1.jpg

Avís: El títol a mostrar «Heinrich Rickert» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Rickert, Heinrich».

Filòsof alemany, nascut a Danzig (Gdansk), alumne de W. Windelband, amb qui forma el nucli de la escola de Baden que, juntament amb la escola de Marburg, protagonitza el moviment neokantià de la «volta a Kant». Hereta del seu mestre, a qui succeeix en la càtedra d'Heidelberg, l'anomenada filosofia dels valors, que té com a objecte propi d'estudi el conjunt d'essències, independents de la consciència humana i de les coses, considerades valors que pertanyen no al món dels fets, sinó del «haver de ser» i la norma: el món del coneixement, de la moral i de l'art. En el seu Sistema de filosofia (1921), distingeix sis àmbits propis del valor: lògica (veritat), estètica (bellesa), mística (religiositat impersonal), ètica (moralitat), eròtica (felicitat) i filosofia de la religió (religiositat personal). A cada àmbit li correspon un bé (ciència, art, etc.), una relació amb el subjecte (judici, intuïció, etc.) i una concepció del món (intel·lectualisme, esteticisme, misticisme, moralisme, eudemonisme, teisme o politeisme).

Igual que Windelband, accepta la distinció -el caràcter metodològic de la qual accentua- entre ciències nomotéticas i ciències idiogràfiques, això és, les que contemplen el general en la naturalesa i les que, com la història, s'ocupen del particular i individual, insistint que la naturalesa i la realitat és una i la mateixa, però la perspectiva amb que s'observa és doble.