Diferència entre revisions de la pàgina «Reichenbach, Hans»
De Wikisofia
m (bot: - per corregir el + per a corregir el) |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Filòsof alemany, nascut a Hamburg. Va estudiar a Berlín, Munic, Gotinga i Erlangen i va ser deixeble de M. Planck, [[Autor:Hilbert, David|D. Hilbert]], [[Autor:Einstein, Albert|A. Einstein]], M. Born i [[Autor:Cassirer, Ernst|I. Cassirer]]. Va ensenyar a la universitat de Berlín fins a 1933, a Constantinoble i, des de 1938, a la universitat de Los Angeles, Califòrnia. Tot i que no va formar part del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]] –era membre del Cercle de Berlín, que seguia també les idees neopositivistes de [[Autor:Mach, Ernst|Mach]]–, és un dels principals filòsofs del [[neopositivisme|neopositivisme]], i va dirigir amb [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]] la revista «Erkenntnis». | Filòsof alemany, nascut a Hamburg. Va estudiar a Berlín, Munic, Gotinga i Erlangen i va ser deixeble de M. Planck, [[Autor:Hilbert, David|D. Hilbert]], [[Autor:Einstein, Albert|A. Einstein]], M. Born i [[Autor:Cassirer, Ernst|I. Cassirer]]. Va ensenyar a la universitat de Berlín fins a 1933, a Constantinoble i, des de 1938, a la universitat de Los Angeles, Califòrnia. Tot i que no va formar part del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]] –era membre del Cercle de Berlín, que seguia també les idees neopositivistes de [[Autor:Mach, Ernst|Mach]]–, és un dels principals filòsofs del [[neopositivisme|neopositivisme]], i va dirigir amb [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]] la revista «Erkenntnis». | ||
| − | Les seves principals aportacions se centren en la [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] i en la teoria de la [[probabilitat|probabilitat]]. Recorre a aquesta teoria per corregir el [[verificabilitat|principi de verificabilitat]] del [[positivisme lògic|positivisme lògic]]: un [[enunciat|enunciat]] empíric [[inducció|inductiu]] té [[sentit|sentit]] en la mesura en què és [[probabilitat|probable]]. Aquesta teoria epistemològica l'aplica igualment al terreny de l'[[ètica|ètica]]. En ''Experiència i predicció ''(1938) va promoure la distinció, clàssica dins de la [[concepció heretada|''concepció heretada'']] de la ciència, entre [[context de descobriment|context de descobriment]] i [[context de justificació|context de justificació]]. | + | Les seves principals aportacions se centren en la [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] i en la teoria de la [[probabilitat|probabilitat]]. Recorre a aquesta teoria per a corregir el [[verificabilitat|principi de verificabilitat]] del [[positivisme lògic|positivisme lògic]]: un [[enunciat|enunciat]] empíric [[inducció|inductiu]] té [[sentit|sentit]] en la mesura en què és [[probabilitat|probable]]. Aquesta teoria epistemològica l'aplica igualment al terreny de l'[[ètica|ètica]]. En ''Experiència i predicció ''(1938) va promoure la distinció, clàssica dins de la [[concepció heretada|''concepció heretada'']] de la ciència, entre [[context de descobriment|context de descobriment]] i [[context de justificació|context de justificació]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=HansReichenbachX.jpg | |Imatge=HansReichenbachX.jpg | ||
Revisió de 10:05, 13 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Hans Reichenbach» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Reichenbach, Hans».
Filòsof alemany, nascut a Hamburg. Va estudiar a Berlín, Munic, Gotinga i Erlangen i va ser deixeble de M. Planck, D. Hilbert, A. Einstein, M. Born i I. Cassirer. Va ensenyar a la universitat de Berlín fins a 1933, a Constantinoble i, des de 1938, a la universitat de Los Angeles, Califòrnia. Tot i que no va formar part del Cercle de Viena –era membre del Cercle de Berlín, que seguia també les idees neopositivistes de Mach–, és un dels principals filòsofs del neopositivisme, i va dirigir amb Carnap la revista «Erkenntnis».
Les seves principals aportacions se centren en la filosofia de la ciència i en la teoria de la probabilitat. Recorre a aquesta teoria per a corregir el principi de verificabilitat del positivisme lògic: un enunciat empíric inductiu té sentit en la mesura en què és probable. Aquesta teoria epistemològica l'aplica igualment al terreny de l'ètica. En Experiència i predicció (1938) va promoure la distinció, clàssica dins de la concepció heretada de la ciència, entre context de descobriment i context de justificació.