Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Meinong, Alexius von»

De Wikisofia

m (bot: - noció de [[intencionalitat|in + noció d'[[intencionalitat|in)
m (Text de reemplaçament - "al ser" a "a l'ésser")
 
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof austríac, nascut a Lemberg. Va ser alumne de [[Autor:Brentano, Franz|Franz Brentano]], a Viena, de 1875 a 1878 i va ensenyar després a la universitat de Graz de 1882 fins a la seva mort; en aquesta ciutat va fundar en 1894 el primer laboratori de psicologia experimental d'Àustria. La seva contribució filosòfica més peculiar és una concepció [[realisme|realista]] dels objectes mentals, l'estudi dels quals emprèn a partir de la noció d'[[intencionalitat|intencionalitat]], amb l'objectiu –que també persegueix, per la mateixa època, [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], deixeble igualment de Brentano– d'evitar el [[psicologisme|psicologisme]] i orientar la filosofia cap a una metodologia rigorosa; a aquesta teoria anomena ell «objectivisme».
 
Filòsof austríac, nascut a Lemberg. Va ser alumne de [[Autor:Brentano, Franz|Franz Brentano]], a Viena, de 1875 a 1878 i va ensenyar després a la universitat de Graz de 1882 fins a la seva mort; en aquesta ciutat va fundar en 1894 el primer laboratori de psicologia experimental d'Àustria. La seva contribució filosòfica més peculiar és una concepció [[realisme|realista]] dels objectes mentals, l'estudi dels quals emprèn a partir de la noció d'[[intencionalitat|intencionalitat]], amb l'objectiu –que també persegueix, per la mateixa època, [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], deixeble igualment de Brentano– d'evitar el [[psicologisme|psicologisme]] i orientar la filosofia cap a una metodologia rigorosa; a aquesta teoria anomena ell «objectivisme».
  
La idea bàsica d'aquesta teoria és que cal diferenciar dues classes fonamentals d'objectes [[ment|mentals]]: aquells que tenen remeten a l'existència ([[referent|referent]]), que per tant s'expressen amb, o formen part de, enunciats que remeten al [[ser|ser]] (enunciats de ''[[Alemany::Sein]]'') i aquells que, independents de tota existència, només remeten a una ''manera de ser ''(enunciats de ''[[Alemany::Sosein]]''), però tots ells, inclosos els que intenten pensar l'impensable, constitueixen un objecte mental, i les seves característiques no depenen que siguin o no pensats, sinó de la seva pròpia objectivitat ([[Recurs:cita Sein - Sosein - Impossible|veg. exemple]]). D'aquesta teoria deriva la coneguda distinció entre «ser» (''[[Alemany::sein]]'') i «subsistir» (''[[Alemany::bestehen]]''); la [[qualitat|qualitat]] o [[propietat|propietat]] d'una cosa existeix, menteixis que una [[relació|relació]], per exemple, subsisteix.
+
La idea bàsica d'aquesta teoria és que cal diferenciar dues classes fonamentals d'objectes [[ment|mentals]]: aquells que tenen remeten a l'existència ([[referent|referent]]), que per tant s'expressen amb, o formen part de, enunciats que remeten a l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] (enunciats de ''[[Alemany::Sein]]'') i aquells que, independents de tota existència, només remeten a una ''manera de ser ''(enunciats de ''[[Alemany::Sosein]]''), però tots ells, inclosos els que intenten pensar l'impensable, constitueixen un objecte mental, i les seves característiques no depenen que siguin o no pensats, sinó de la seva pròpia objectivitat ([[Recurs:cita Sein - Sosein - Impossible|veg. exemple]]). D'aquesta teoria deriva la coneguda distinció entre «ser» (''[[Alemany::sein]]'') i «subsistir» (''[[Alemany::bestehen]]''); la [[qualitat|qualitat]] o [[propietat|propietat]] d'una cosa existeix, menteixis que una [[relació|relació]], per exemple, subsisteix.
  
 
Va exposar aquestes teories en ''Sobre la teoria dels objectes ''(1904), i després en ''Sobre el lloc de la teoria dels objectes en el sistema de les ciències'' (1907). La seva obra més coneguda és, no obstant això, ''Sobre les suposicions'' (1902).
 
Va exposar aquestes teories en ''Sobre la teoria dels objectes ''(1904), i després en ''Sobre el lloc de la teoria dels objectes en el sistema de les ciències'' (1907). La seva obra més coneguda és, no obstant això, ''Sobre les suposicions'' (1902).

Revisió de 14:34, 9 maig 2020

Meinong.gif

Avís: El títol a mostrar «Alexius von Meinong» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Meinong, Alexius von».

Filòsof austríac, nascut a Lemberg. Va ser alumne de Franz Brentano, a Viena, de 1875 a 1878 i va ensenyar després a la universitat de Graz de 1882 fins a la seva mort; en aquesta ciutat va fundar en 1894 el primer laboratori de psicologia experimental d'Àustria. La seva contribució filosòfica més peculiar és una concepció realista dels objectes mentals, l'estudi dels quals emprèn a partir de la noció d'intencionalitat, amb l'objectiu –que també persegueix, per la mateixa època, Husserl, deixeble igualment de Brentano– d'evitar el psicologisme i orientar la filosofia cap a una metodologia rigorosa; a aquesta teoria anomena ell «objectivisme».

La idea bàsica d'aquesta teoria és que cal diferenciar dues classes fonamentals d'objectes mentals: aquells que tenen remeten a l'existència (referent), que per tant s'expressen amb, o formen part de, enunciats que remeten a l'ésser (enunciats de Sein) i aquells que, independents de tota existència, només remeten a una manera de ser (enunciats de Sosein), però tots ells, inclosos els que intenten pensar l'impensable, constitueixen un objecte mental, i les seves característiques no depenen que siguin o no pensats, sinó de la seva pròpia objectivitat (veg. exemple). D'aquesta teoria deriva la coneguda distinció entre «ser» (sein) i «subsistir» (bestehen); la qualitat o propietat d'una cosa existeix, menteixis que una relació, per exemple, subsisteix.

Va exposar aquestes teories en Sobre la teoria dels objectes (1904), i després en Sobre el lloc de la teoria dels objectes en el sistema de les ciències (1907). La seva obra més coneguda és, no obstant això, Sobre les suposicions (1902).