Hìpies d'Élide

Filòsof sofista grec del segle V a.C d'origen dorio (d'Élide o Elis). Va ser un dels sofistes de la primera generació, més jove que Protàgores i contemporani de Sòcrates, i que va gaudir de fama per la seva saber enciclopèdic i les seves habilitats oratòries. La seva filla es va casar en segones nupcias amb Isócrates. Va viatjar per moltes ciutats però, especialment, per Esparta, Olimpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hìpies (o Hippias) procedeix de Plató que, a més d'incloure-ho en el Protàgores, usa el nom d'Hìpies per titular dos diàlegs seus (Hìpies major, i Hìpies menor). Solament es conserven uns pocs fragments de les seves obres: El troyano, Els noms dels pobles, Registre dels venedors en Olimpia i l'anomenada Col·lecció.

Segons Hìpies hi ha una oposició entre la justícia, que és per φύσις (naturalesa o physis), i la que imposa la legalitat nómos (νόμος): la primera és llei de la naturalesa, divina, i manté sempre la seva validesa a tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató, Hìpies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. Procle li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada cuadradora o cuadratriz que s'usava per a la trisecció dels angles i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment li diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar en el terreny científic.