Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Hípies d'Elis»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Hìpies d'Élide }} Filòsof sofista grec del segle V a.C d'origen dorio (d'Élide o Elis). Va ser un dels sofistes de...».)
 
m (Text de reemplaçament - "Isócrates" a "Isòcrates")
Línia 3: Línia 3:
 
|Nom=Hìpies d'Élide
 
|Nom=Hìpies d'Élide
 
}}
 
}}
Filòsof [[sofistes, els|sofista]] grec del segle V a.C d'origen dorio (d'Élide o Elis). Va ser un dels sofistes de la primera generació, més jove que [[Autor:Protàgores|Protàgores]] i contemporani de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], i que va gaudir de fama per la seva saber enciclopèdic i les seves habilitats oratòries. La seva filla es va casar en segones nupcias amb [[Autor:Isócrates|Isócrates]]. Va viatjar per moltes ciutats però, especialment, per Esparta, Olimpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hìpies (o Hippias) procedeix de [[Autor:Plató|Plató]] que, a més d'incloure-ho en el ''Protàgores,'' usa el nom d'Hìpies per titular dos diàlegs seus (''Hìpies major,'' i ''Hìpies menor''). Solament es conserven uns pocs fragments de les seves obres: ''El troyano,'' ''Els noms dels pobles,'' ''Registre dels venedors en Olimpia'' i l'anomenada ''Col·lecció.''
+
Filòsof [[sofistes, els|sofista]] grec del segle V a.C d'origen dorio (d'Élide o Elis). Va ser un dels sofistes de la primera generació, més jove que [[Autor:Protàgores|Protàgores]] i contemporani de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], i que va gaudir de fama per la seva saber enciclopèdic i les seves habilitats oratòries. La seva filla es va casar en segones nupcias amb [[Autor:Isòcrates|Isòcrates]]. Va viatjar per moltes ciutats però, especialment, per Esparta, Olimpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hìpies (o Hippias) procedeix de [[Autor:Plató|Plató]] que, a més d'incloure-ho en el ''Protàgores,'' usa el nom d'Hìpies per titular dos diàlegs seus (''Hìpies major,'' i ''Hìpies menor''). Solament es conserven uns pocs fragments de les seves obres: ''El troyano,'' ''Els noms dels pobles,'' ''Registre dels venedors en Olimpia'' i l'anomenada ''Col·lecció.''
  
 
Segons Hìpies hi ha una oposició entre la justícia, que és per [[Grec::φύσις]] (naturalesa o ''[[physis|physis]]''), i la que imposa la legalitat [[nomos|''nómos'']] ([[Grec::νόμος]]): la primera és llei de la naturalesa, divina, i manté sempre la seva validesa a tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató, Hìpies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. [[Autor:Procle|Procle]] li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada ''cuadradora'' o ''cuadratriz'' que s'usava per a la trisecció dels angles i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment li diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar en el terreny científic.
 
Segons Hìpies hi ha una oposició entre la justícia, que és per [[Grec::φύσις]] (naturalesa o ''[[physis|physis]]''), i la que imposa la legalitat [[nomos|''nómos'']] ([[Grec::νόμος]]): la primera és llei de la naturalesa, divina, i manté sempre la seva validesa a tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató, Hìpies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. [[Autor:Procle|Procle]] li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada ''cuadradora'' o ''cuadratriz'' que s'usava per a la trisecció dels angles i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment li diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar en el terreny científic.

Revisió del 23:40, 6 abr 2015

Hippias.gif

Avís: El títol a mostrar «Hìpies d'Élide» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hípies d'Elis». Filòsof sofista grec del segle V a.C d'origen dorio (d'Élide o Elis). Va ser un dels sofistes de la primera generació, més jove que Protàgores i contemporani de Sòcrates, i que va gaudir de fama per la seva saber enciclopèdic i les seves habilitats oratòries. La seva filla es va casar en segones nupcias amb Isòcrates. Va viatjar per moltes ciutats però, especialment, per Esparta, Olimpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hìpies (o Hippias) procedeix de Plató que, a més d'incloure-ho en el Protàgores, usa el nom d'Hìpies per titular dos diàlegs seus (Hìpies major, i Hìpies menor). Solament es conserven uns pocs fragments de les seves obres: El troyano, Els noms dels pobles, Registre dels venedors en Olimpia i l'anomenada Col·lecció.

Segons Hìpies hi ha una oposició entre la justícia, que és per φύσις (naturalesa o physis), i la que imposa la legalitat nómos (νόμος): la primera és llei de la naturalesa, divina, i manté sempre la seva validesa a tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató, Hìpies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. Procle li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada cuadradora o cuadratriz que s'usava per a la trisecció dels angles i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment li diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar en el terreny científic.