Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Brunschwicg, Léon»

De Wikisofia

m (bot: - l' [[idealisme|idealism + l'[[idealisme|idealism)
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Brunschvicg
 
|Cognom=Brunschvicg
 
}}
 
}}
Filòsof representant del corrent de l'[[idealisme|idealisme]] francès, nascut a París en el si d'una família  d'origen jueu. Va estudiar en l'École Normal Supérieure i en la Sorbona i va presidir durant bastant temps els tribunals d'oposicions per a l'exercici de la docència, podent així influir en l'orientació de la filosofia a França; [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], [[Autor:Beauvoir, Simone de|Simone de Beauvoir]], [[Autor:Merleau-Ponty,_Maurice|Merleau-Ponty]] i uns altres van criticar en ell, per això mateix, al representant de la filosofia oficial. Se li relaciona també amb el [[neocriticisme|neocriticisme]] kantià i amb el grup dels epistemòlegs que, en el pas del s. XIX al XX, intenten renovar la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] a França. Així mateix el seu pensament desenvolupa un fort racionalisme que conjunyeix tant la filosofia, les humanitats i les ciències exactes i naturals. Juntament amb [[Autor:Bergson,_Henri|Henri Bergson]] és un dels màxims exponents de la filosofia francesa de la primera meitat del segle XX.
+
Filòsof representant del corrent de l'[[idealisme|idealisme]] francès, nascut a París en el si d'una família  d'origen jueu. Va estudiar a l'École Normal Supérieure i a la Sorbona i va presidir durant bastant temps els tribunals d'oposicions per a l'exercici de la docència, podent així influir en l'orientació de la filosofia a França; [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], [[Autor:Beauvoir, Simone de|Simone de Beauvoir]], [[Autor:Merleau-Ponty,_Maurice|Merleau-Ponty]] i uns altres van criticar en ell, per això mateix, al representant de la filosofia oficial. Se li relaciona també amb el [[neocriticisme|neocriticisme]] kantià i amb el grup dels epistemòlegs que, en el pas del s. XIX al XX, intenten renovar la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] a França. Així mateix el seu pensament desenvolupa un fort racionalisme que conjunyeix tant la filosofia, les humanitats i les ciències exactes i naturals. Juntament amb [[Autor:Bergson,_Henri|Henri Bergson]] és un dels màxims exponents de la filosofia francesa de la primera meitat del segle XX.
  
 
Va intervenir en la polèmica  francesa sobre la filosofia cristiana, en contra de [[Autor:Gilson,_Étienne|Gilson]] i a favor de [[Autor:Brehier,_Émile|Bréhier]], que va defensar la postura que nega, per inconseqüent i contradictòria –[[contradictio in adiecto|''contradictio in adiecto'']]–, l'addició de l'adjectiu «cristià» a un [[saber|saber]] que se suposa merament [[racional|racional]]. També per Brunschvicg manca de sentit la idea d'una filosofia específicament religiosa.
 
Va intervenir en la polèmica  francesa sobre la filosofia cristiana, en contra de [[Autor:Gilson,_Étienne|Gilson]] i a favor de [[Autor:Brehier,_Émile|Bréhier]], que va defensar la postura que nega, per inconseqüent i contradictòria –[[contradictio in adiecto|''contradictio in adiecto'']]–, l'addició de l'adjectiu «cristià» a un [[saber|saber]] que se suposa merament [[racional|racional]]. També per Brunschvicg manca de sentit la idea d'una filosofia específicament religiosa.
Línia 10: Línia 10:
 
Va estar casat amb la destacada feminista francesa Cécile Kahn (Cécile Brunschvicg), amb la qual va tenir quatre fills. Va escriure l'obra ''Héritage de Mots, Héritage d'Idées'' dedicat a la seva néta. En 1893 va ser co-fundador de la prestigiosa ''Revue de métaphysique et de morale.''
 
Va estar casat amb la destacada feminista francesa Cécile Kahn (Cécile Brunschvicg), amb la qual va tenir quatre fills. Va escriure l'obra ''Héritage de Mots, Héritage d'Idées'' dedicat a la seva néta. En 1893 va ser co-fundador de la prestigiosa ''Revue de métaphysique et de morale.''
  
Després de l'ocupació nazi de París, en 1940, i a causa dels seus orígens jueus, va haver d'abandonar la Sorbona i es va refugiar en Aix-en-Provence i després en Aix-els-Bains, on va haver de romandre amagat.
+
Després de l'ocupació nazi de París, en 1940, i a causa dels seus orígens jueus, va haver d'abandonar la Sorbona i es va refugiar en Aix-en-Provence i després en Aix-les-Bains, on va haver de romandre amagat.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Brunschvicg2.jpg
 
|Imatge=Brunschvicg2.jpg

Revisió de 23:18, 13 juny 2018

Brunschvicg2.jpg

Avís: El títol a mostrar «Léon Brunschvicg» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Brunschwicg, Léon».

Filòsof representant del corrent de l'idealisme francès, nascut a París en el si d'una família d'origen jueu. Va estudiar a l'École Normal Supérieure i a la Sorbona i va presidir durant bastant temps els tribunals d'oposicions per a l'exercici de la docència, podent així influir en l'orientació de la filosofia a França; Sartre, Simone de Beauvoir, Merleau-Ponty i uns altres van criticar en ell, per això mateix, al representant de la filosofia oficial. Se li relaciona també amb el neocriticisme kantià i amb el grup dels epistemòlegs que, en el pas del s. XIX al XX, intenten renovar la teoria del coneixement a França. Així mateix el seu pensament desenvolupa un fort racionalisme que conjunyeix tant la filosofia, les humanitats i les ciències exactes i naturals. Juntament amb Henri Bergson és un dels màxims exponents de la filosofia francesa de la primera meitat del segle XX.

Va intervenir en la polèmica francesa sobre la filosofia cristiana, en contra de Gilson i a favor de Bréhier, que va defensar la postura que nega, per inconseqüent i contradictòria –contradictio in adiecto–, l'addició de l'adjectiu «cristià» a un saber que se suposa merament racional. També per Brunschvicg manca de sentit la idea d'una filosofia específicament religiosa.

Va estar casat amb la destacada feminista francesa Cécile Kahn (Cécile Brunschvicg), amb la qual va tenir quatre fills. Va escriure l'obra Héritage de Mots, Héritage d'Idées dedicat a la seva néta. En 1893 va ser co-fundador de la prestigiosa Revue de métaphysique et de morale.

Després de l'ocupació nazi de París, en 1940, i a causa dels seus orígens jueus, va haver d'abandonar la Sorbona i es va refugiar en Aix-en-Provence i després en Aix-les-Bains, on va haver de romandre amagat.