Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Arnauld, Antoine»

De Wikisofia

m (bot: - a la seva ''Meditacions'' + a les seves ''Meditacions'')
m (bot: - com idea innata, + com a idea innata)
 
Línia 6: Línia 6:
 
Teòleg i filòsof francès, un dels més importants a França després de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]]. Va ser professor de la Sorbona de París i va prendre part activa, flanquejat per [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] i Pierre Nicole, en la discussió amb els jesuïtes sobre el [[jansenisme|jansenisme]]. Va ser expulsat de la universitat, per jansenista, i va morir exiliat a Brussel·les. Bon coneixedor del pensament d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], va ser el primer a cridar l'atenció sobre el paral·lelisme que hi ha entre aquest autor i Descartes, pel que fa a la funció cognoscitiva del [[dubte|dubte]].
 
Teòleg i filòsof francès, un dels més importants a França després de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]]. Va ser professor de la Sorbona de París i va prendre part activa, flanquejat per [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] i Pierre Nicole, en la discussió amb els jesuïtes sobre el [[jansenisme|jansenisme]]. Va ser expulsat de la universitat, per jansenista, i va morir exiliat a Brussel·les. Bon coneixedor del pensament d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], va ser el primer a cridar l'atenció sobre el paral·lelisme que hi ha entre aquest autor i Descartes, pel que fa a la funció cognoscitiva del [[dubte|dubte]].
  
Admirador de Descartes, en la filosofia del qual veia l'instrument adequat per a la nova [[teologia|teologia]] que desitjava alliberar de l'[[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]], s'adhereix de forma crítica al seu sistema: li va enviar objeccions (les quartes) a les seves ''Meditacions'' i li va criticar especialment el [[raonament circular|cercle viciós]] que cometia en recolzar el sistema en Déu, demostrant la seva existència després d'haver-ho descobert com [[idees innates|idea innata,]] (la veritat de la qual ha de garantir Déu). La seva obra més difosa és'' La lògica o art de pensar'' (1662), coneguda també com a ''Lògica de Port-Royal'', que va escriure amb Pierre Nicole. En la seva segona obra important,'' Tractat sobre les veritables i les falses idees'' (1690), critica la ''Recerca de la veritat'', de [[Autor:Malebranche, Nicolas|Malebranche]], i l'[[ontologisme|ontologisme]] d'aquest, especialment l'afirmació que «veiem totes les coses en Déu». Dos anys abans que la ''Lògica'' escriu, amb Lancelot, una ''Gramàtica general i raonada ''(1660), en la qual compara les estructures gramaticals amb les lògiques. Des de la publicació, en 1966, de ''Lingüística cartesiana'' de [[Autor:Chomsky, Noam|Chomsky]], la ''Gramàtica general i raonada'' de Port-Royal ha estat molt revalorada, atreta cap a les coordenades de la [[lingüística|lingüística]] moderna i ha quedat sotmesa, a través de l'estudi chomskià, a forts polèmiques.
+
Admirador de Descartes, en la filosofia del qual veia l'instrument adequat per a la nova [[teologia|teologia]] que desitjava alliberar de l'[[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]], s'adhereix de forma crítica al seu sistema: li va enviar objeccions (les quartes) a les seves ''Meditacions'' i li va criticar especialment el [[raonament circular|cercle viciós]] que cometia en recolzar el sistema en Déu, demostrant la seva existència després d'haver-ho descobert com a [[idees innates|idea innata]] (la veritat de la qual ha de garantir Déu). La seva obra més difosa és'' La lògica o art de pensar'' (1662), coneguda també com a ''Lògica de Port-Royal'', que va escriure amb Pierre Nicole. En la seva segona obra important,'' Tractat sobre les veritables i les falses idees'' (1690), critica la ''Recerca de la veritat'', de [[Autor:Malebranche, Nicolas|Malebranche]], i l'[[ontologisme|ontologisme]] d'aquest, especialment l'afirmació que «veiem totes les coses en Déu». Dos anys abans que la ''Lògica'' escriu, amb Lancelot, una ''Gramàtica general i raonada ''(1660), en la qual compara les estructures gramaticals amb les lògiques. Des de la publicació, en 1966, de ''Lingüística cartesiana'' de [[Autor:Chomsky, Noam|Chomsky]], la ''Gramàtica general i raonada'' de Port-Royal ha estat molt revalorada, atreta cap a les coordenades de la [[lingüística|lingüística]] moderna i ha quedat sotmesa, a través de l'estudi chomskià, a forts polèmiques.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=arnauld.gif
 
|Imatge=arnauld.gif

Revisió de 17:03, 1 nov 2017

Arnauld.gif

Avís: El títol a mostrar «Antoine Arnauld» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Arnauld, Antoine».

Teòleg i filòsof francès, un dels més importants a França després de Descartes. Va ser professor de la Sorbona de París i va prendre part activa, flanquejat per Pascal i Pierre Nicole, en la discussió amb els jesuïtes sobre el jansenisme. Va ser expulsat de la universitat, per jansenista, i va morir exiliat a Brussel·les. Bon coneixedor del pensament d'Agustí d'Hipona, va ser el primer a cridar l'atenció sobre el paral·lelisme que hi ha entre aquest autor i Descartes, pel que fa a la funció cognoscitiva del dubte.

Admirador de Descartes, en la filosofia del qual veia l'instrument adequat per a la nova teologia que desitjava alliberar de l'escolàstica, s'adhereix de forma crítica al seu sistema: li va enviar objeccions (les quartes) a les seves Meditacions i li va criticar especialment el cercle viciós que cometia en recolzar el sistema en Déu, demostrant la seva existència després d'haver-ho descobert com a idea innata (la veritat de la qual ha de garantir Déu). La seva obra més difosa és La lògica o art de pensar (1662), coneguda també com a Lògica de Port-Royal, que va escriure amb Pierre Nicole. En la seva segona obra important, Tractat sobre les veritables i les falses idees (1690), critica la Recerca de la veritat, de Malebranche, i l'ontologisme d'aquest, especialment l'afirmació que «veiem totes les coses en Déu». Dos anys abans que la Lògica escriu, amb Lancelot, una Gramàtica general i raonada (1660), en la qual compara les estructures gramaticals amb les lògiques. Des de la publicació, en 1966, de Lingüística cartesiana de Chomsky, la Gramàtica general i raonada de Port-Royal ha estat molt revalorada, atreta cap a les coordenades de la lingüística moderna i ha quedat sotmesa, a través de l'estudi chomskià, a forts polèmiques.