Noam Chomsky
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Noam Chomsky» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Chomsky, Noam».
Lingüista nord-americà nascut a Filadèlfia en 1928. Va estudiar a la universitat de Pennsylvania, on va ser deixeble d'Harris, el gran mestre de la lingüística estructural. En 1955 es va doctorar en aquesta mateixa universitat i des d'aquesta data és professor del Massachusetts Institute of Technology. Se sol parlar de «revolució chomskyana» a l'hora d'analitzar l'obra d'aquest lingüista. Chomsky es va oposar des d'un principi als criteris que imperaven en la lingüística nord-americana de l'època, especialment als criteris taxonòmics de Bloomfield, afirmant que la lingüística ja havia acumulat coneixements suficients per a començar a elaborar models hipotètics explícits de les llengües i del llenguatge.
Les seves teories les formula per primera vegada en Estructures sintàctiques (1957), on defensa que una teoria lingüística ha de poder donar compte de l'aptitud que tot parlant té per a produir, o per a comprendre, oracions que no coneix; es tracta d'un estudi de la competència de l'emissor, que requereix la construcció d'una gramàtica que sigui com un mecanisme generador de les frases d'una llengua. Les gramàtiques sintagmàtiques (de constituents immediats) són insuficients i Chomsky afegeix un component transformacional, raó per la qual tota gramàtica tindrà tres parts: regles sintagmàtiques, regles transformacionals i un component morfofonològic. Les regles sintagmàtiques produeixen seqüències d'elements sobre les quals operen les transformacions. Les oracions així obtingudes, gràcies al component morfofonològic es converteixen en seqüències de fonemes. En Aspectes de la teoria de la sintaxi (1965), Chomsky introdueix un component semàntic que, des de l'estructura profunda, decideix sobre la interpretació de les oracions.
Gary Marcus i els seus col·legues del departament de Psicologia de la Universitat de Nova York han assenyalat, com una possible confirmació de la tesi de Chomsky (segons la qual el llenguatge humà és en gran mesurada un sistema de regles innates, no apreses), que els bebès de set mesos utilitzen ja regles abstractes de tipus algebraic per a tractar d'interpretar les frases que senten. Els resultats no poden explicar-se amb hipòtesis alternatives basades en l'aprenentatge per imitació o per deducció, ni amb els models informàtics coneguts com a xarxes neuronals, i les seves experiències mostren que el bebè empra regles sintàctiques abstractes per a intentar extreure algun sentit de les frases que sent, fins i tot quan aquestes són completament absurdes.
No obstant això, en l'actualitat Chomsky ha escomès la revisió més radical de la seva teoria lingüística. Segueix estudiant la capacitat intel·lectual que tenim les persones per a adquirir, entendre i utilitzar el llenguatge, i segueix sustentant que els nens neixen «sabent» parlar. Malgrat això, el seu nou mètode, que ha batejat com a Programa Minimalista, prescindeix dels conceptes d'«estructura superficial» i «estructura profunda» per a explicar per què parlem. El punt d'arrencada d'aquest nou programa d'investigació parteix de l'afirmació que el llenguatge és un sistema de comunicació que connecta el so amb un significat i que aquesta connexió és la més simple possible.
Chomsky ha investigat també la història de la lingüística, especialment la del s. XVIII. En Lingüística cartesiana estudia els treballs dels gramàticos de Port-Royal, o de lingüistes com Humboldt, que van destacar l'aspecte creador del llenguatge i l'existència d'universals lingüístics. Rebutja així mateix la concepció «mecanicista» de l'adquisició del llenguatge, defensada per Skinner, i afirma que tots els éssers humans posseeixen una «facultat de llenguatge», un coneixement dels principis de la gramàtica universal.
A més de les obres de caràcter científic, Chomsky ha escrit articles i llibres sobre qüestions polítiques i culturals. Observador lúcid de la realitat, en ells analitza i critica els aspectes més polèmics de la vida política nord-americana dels últims anys.