Autonomia

(del grec αὐτονομία format per αὐτοacte, si mateix, νόμος, nómos,llei:que viu segons la seva pròpia llei o es governa per la seva pròpia llei) Capacitat de bastar-se a si mateix per a preservar la pròpia individualitat enfront dels altres o enfront de la col·lectivitat, als quals, no obstant això, necessita en bona mesura.

En contextos epistemològics es refereix, sobretot, a l'heterogeneïtat i independència de l'objecte d'estudi i de mètodes d'adquisició de coneixement, com quan es parla, per exemple, de l'autonomia de la política i l'ètica enfront de la religió, o de l'autonomia de la raó enfront de la fe. El concepte s'empra sobretot en sociologia (política) i en ètica. L'autonomia (política) d'una societat suposa l'existència d'un Estat, i en els estats supranacionals, composts per diverses nacions, l'autonomia suposa certa entitat política indefinida dins de l'organització més àmplia de l'Estat. També en sociologia es parla de l'autonomia personal enfront de l'Estat o una organització social de tipus col·lectiu. Durkheim descriu l'evolució de la societat com una gradual substitució, pel procés històric de la divisió del treball, d'un tipus de societat primitiva, de forta consciència col·lectiva i de predomini social, per un tipus de societat avançada, industrial i moderna, que tendeix a promoure i a augmentar l'autonomia de l'individu, que, en tot cas, ha d'ajustar-se a l'ordenament social.

Però és en l'àmbit de l'ètic i moral on, referida a la voluntat lliure, el concepte d'autonomia rep, amb major propietat, el sentit més d'acord amb la seva pròpia etimologia: l'home es dóna a si mateix la llei moral i en això consisteix la llibertat.

Kant

Per a Kant aquest és el concepte fonamental de la seva teoria ètica; l'imperatiu categòric és expressió tant d'autonomia com de llibertat i moralitat (veg. text). Quan la voluntat no posseeix en si mateixa la raó d'obrar i ha de buscar-la fora d'ella, es produeix heteronomia (veg. text). Quan s'oposa a aquesta última, que és la condició de tenir lleis imposades per un altre, el concepte d'autonomia és definit per Kant (veg. text) com a condició intrínseca de la llibertat i, per tant, de la moralitat: és la facultat que té la voluntat d'autodeterminarse només per respecte al deure (veg. text), tal com ho exposa Kant en la seva Crítica de la raó pràctica. Quan coincideixen llibertat i responsabilitat, l'autonomia és l'arrel de la moralitat i la seva condició necessària, de manera que les accions morals no són imputables a un subjecte que no sigui autònom, és a dir, lliure o responsable (veg. text).

Veg. eleuteronomia.