Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Actitud(s) proposicional(s)»

De Wikisofia

m (bot: -tals com +com ara)
m (bot: - esperances, això és, + esperances, és a dir,)
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Enunciats que expressen [[creença|creences]], [[desig|desitjos]], [[dubte|dubtes]], esperances, això és, ''actituds'' de la persona. Vegeu els exemples següents:
+
Enunciats que expressen [[creença|creences]], [[desig|desitjos]], [[dubte|dubtes]], esperances, és a dir, ''actituds'' de la persona. Vegeu els exemples següents:
  
 
'''Exemple 1'''
 
'''Exemple 1'''
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
  
L'enunciat (1) «els meus amics em són fidels» dit per Anna, és diferent de l'enunciat (2) «Ana ''creu'' que els seus amics li són fidels». No tenen les mateixes condicions de veritat. El primer es compleix en -ho fa veritable o no- una situació de fet; el segon, en una actitud interna d'Anna. El que es planteja és si, en conseqüència, el significat d'«els amics són fidels» és idèntic en tots dos casos.
+
L'enunciat (1) «els meus amics em són fidels» dit per Anna, és diferent de l'enunciat (2) «Ana ''creu'' que els seus amics li són fidels». No tenen les mateixes condicions de veritat. El primer es compleix en –ho fa veritable o no– una situació de fet; el segon, en una actitud interna d'Anna. El que es planteja és si, en conseqüència, el significat d'«els amics són fidels» és idèntic en tots dos casos.
  
 
[[Recurs:Exemple de condicions de veritat]]
 
[[Recurs:Exemple de condicions de veritat]]
Línia 17: Línia 17:
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
  
Si diem «Tots els ilerdencs saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergetas», podem substituir, ''salva veritate,'' «ilerdencs» per «habitants de la ciutat de Lleida», perquè són termes o classes coextensives i, d'altra banda, la resta de paraules de l'enunciat, és a dir, el context, no és opac. En canvi, en: «Ana ''sosté'' que tots els habitants de Lleida saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergetas», hi ha opacitat de context, ja que, en tractar-se d'un verb d'«opinió» -''sosté''- sorgeix una actitud proposicional, i pot succeir que Anna no sàpiga que «ilerdenques» i «habitants de Lleida» són termes amb la mateixa referència o extensió.
+
Si diem «Tots els ilerdencs saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergets», podem substituir, ''salva veritate,'' «ilerdencs» per «habitants de la ciutat de Lleida», perquè són termes o classes coextensives i, d'altra banda, la resta de paraules de l'enunciat, és a dir, el context, no és opac. En canvi, en: «Ana ''sosté'' que tots els habitants de Lleida saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergets», hi ha opacitat de context, ja que, en tractar-se d'un verb d'«opinió» —sosté— sorgeix una actitud proposicional, i pot succeir que Anna no sàpiga que «ilerdencs» i «habitants de Lleida» són termes amb la mateixa referència o extensió.
  
 
[[Recurs:Exemple lògic de salva veritate]]
 
[[Recurs:Exemple lògic de salva veritate]]
Línia 24: Línia 24:
  
  
Tals [[enunciat|enunciats]] posen una determinada [[relació|relació]] entre les persones i el [[significat|significat]] dels enunciats que profereixen, perquè es construeixen amb verbs com ara'' saber, creure, opinar, entendre, afirmar'', etc. Aquests verbs constitueixen el que es denomina un [[context opac |context opac]] que impedeix substituir -[[salva veritate|salva veritate]]- un enunciat per un altre amb igual [[veritat, valors de|valor de veritat]]. El nom de «proposicional» procedeix del fet que la persona adopta una determinada postura o actitud mental davant el [[significat|significat]] de l'enunciat, que és com es defineix pròpiament «proposició».
+
Tals [[enunciat|enunciats]] posen una determinada [[relació|relació]] entre les persones i el [[significat|significat]] dels enunciats que profereixen, perquè es construeixen amb verbs com ara'' saber, creure, opinar, entendre, afirmar'', etc. Aquests verbs constitueixen el que es denomina un [[context opac |context opac]] que impedeix substituir [[salva veritate|salva veritate]]un enunciat per un altre amb igual [[veritat, valors de|valor de veritat]]. El nom de «proposicional» procedeix del fet que la persona adopta una determinada postura o actitud mental davant el [[significat|significat]] de l'enunciat, que és com es defineix pròpiament «proposició».
  
 
La «lògica epistémica» de [[Autor:Hintikka, Jaakko|Jaakko Hintikka]] formalitza aquestes expressions.
 
La «lògica epistémica» de [[Autor:Hintikka, Jaakko|Jaakko Hintikka]] formalitza aquestes expressions.

Revisió de 13:21, 4 juny 2018

Enunciats que expressen creences, desitjos, dubtes, esperances, és a dir, actituds de la persona. Vegeu els exemples següents:

Exemple 1

L'enunciat (1) «els meus amics em són fidels» dit per Anna, és diferent de l'enunciat (2) «Ana creu que els seus amics li són fidels». No tenen les mateixes condicions de veritat. El primer es compleix en –ho fa veritable o no– una situació de fet; el segon, en una actitud interna d'Anna. El que es planteja és si, en conseqüència, el significat d'«els amics són fidels» és idèntic en tots dos casos.

Recurs:Exemple de condicions de veritat


i 


Exemple 2

Si diem «Tots els ilerdencs saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergets», podem substituir, salva veritate, «ilerdencs» per «habitants de la ciutat de Lleida», perquè són termes o classes coextensives i, d'altra banda, la resta de paraules de l'enunciat, és a dir, el context, no és opac. En canvi, en: «Ana sosté que tots els habitants de Lleida saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergets», hi ha opacitat de context, ja que, en tractar-se d'un verb d'«opinió» —sosté— sorgeix una actitud proposicional, i pot succeir que Anna no sàpiga que «ilerdencs» i «habitants de Lleida» són termes amb la mateixa referència o extensió.

Recurs:Exemple lògic de salva veritate


Tals enunciats posen una determinada relació entre les persones i el significat dels enunciats que profereixen, perquè es construeixen amb verbs com ara saber, creure, opinar, entendre, afirmar, etc. Aquests verbs constitueixen el que es denomina un context opac que impedeix substituir –salva veritate– un enunciat per un altre amb igual valor de veritat. El nom de «proposicional» procedeix del fet que la persona adopta una determinada postura o actitud mental davant el significat de l'enunciat, que és com es defineix pròpiament «proposició».

La «lògica epistémica» de Jaakko Hintikka formalitza aquestes expressions.

Vegeu de dicto, de re.