Resultats de la cerca

• Quantitat
  ...quals corresponen les tres categories d'unitat, pluralitat, totalitat. En el segon cas, Kant afirma que tota sensació ha de posseir una certa [[extensi ...de transformació, entès segons la [[dialèctica|dialèctica]] materialista, el formula [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conv
  6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Recurs:Hegel: el temps
  {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el temps|Idioma=Español}} ...cte a la juxtaposició immòbil. La negativitat, posada d'aquesta manera, és el temps.
  4 Ko (763 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
• Autor:Löwith, Karl
  ...ca la figura de Nietzsche i la tesi de l'etern retorn, que permet rebutjar el relativisme historicista i recuperar l'estudi de la naturalesa en contra de ...'' (1949) i ''Heidegger pensador d'un temps indigent'' (1953); ''L'home en el centre de la història: balanç filosòfic del segle XX'' (pòstuma: 1990).
  5 Ko (769 paraules) - 17:12, 3 set 2018
• Autor:Bataille, Georges
  ...ilosòficament més important la formen ''L'experiència interior'' (1843), ''El culpable'' (1944) i ''Sobre Nietzsche'' (1945), llibres escrits durant l'oc ...el coneixement es perdi en ell. I així «Una vegada aconseguit el no saber, el saber absolut no és més que un coneixement entre uns altres» (Cf. G. Bat
  4 Ko (609 paraules) - 17:39, 22 ago 2018
• Ironia
  <small>(del grec [[Grec::εἰρωνεία]], donar a entendre el contrari del que es vol dir)</small> ...a jactància o exageració de la veritat. L'home veraç és el que es troba en el terme mitjà entre tots dos extrems, però la jactància és considerada pi
  4 Ko (704 paraules) - 12:09, 28 des 2017
• Infinit, infinitud
  ...en oposició als [[pitagorisme|pitagòrics]], que entenien que les coses són el resultat d'una limitació d'alguna cosa ''àpeiron'' per alguna cosa determ ...s sobre l'infinit demostren que aquest concepte s'aplicava al món físic, i el seu tractament va orientat a demostrar que no existeix una substància infi
  6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
• Intuïció
  ...la major [[certesa|certesa]] possible; l'[[evidència|evidència]] no funda el coneixement, sinó que és tan sols la màxima certesa que prové del conei ...ue puguin semblar aquestes idees han constituït el rerefons històric sobre el qual s'ha edificat l'[[existencialisme|existencialisme]] posterior.
  7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Categoria
  ...r, o parlar sobre l'ésser. Amb elles classifica Aristòtil les coses segons el «dir-se de» (lògic) i l'«estar en» (ontològic) un subjecte. N'enumera ...categories accidentals, però sí que ensenya decididament Aristòtil que tot el que existeix o és ''substància'' (la primera categoria) o és [[accident|
  6 Ko (956 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
• Recurs:Hegel: l'esperit del poble
  |Nom=Hegel: l'esperit del poblo ...rit d'un poble i, encara que els individus no siguin conscients d'ella, és el seu supòsit previ. Opera aquesta consciència com una necessitat: l'indivi
  2 Ko (386 paraules) - 00:19, 6 feb 2018
• Ésser / Ser
  ...e hi ha, o existeix», el concepte més genèric dels que és possible tenir i el més fonamental en la història del pensament occidental, de [[Autor:Parmè ...a més entre un conjunt d'idees fonamentals (la d'existència, juntament amb el moviment, la quietud, la igualtat i la diferència; ''Sofista'').
  14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
• Humanisme
  ...ome i de l'humà, prenent-lo com a punt de partida dels seus plantejaments. El terme, no obstant això, s'aplica a tres moments històrics diferents: al f ...colàstica]] i la [[filosofia àrab|filosofia àrab]]-, sinó també per un nou concepte d'«[[home|home]]», més d'acord amb els nous ideals cívic-humans de l'ar
  9 Ko (1.396 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Historicisme
  ...l XIX, l'historicisme és un relativisme històric que considera la veritat, el dret, els costums, l'ètica i, en general, a totes les '' idees '' i a tots ...se la '' tesi '' que nega, la del '' dret natural '', i el seu suposat, el concepte d'una naturalesa humana o raó humana, considerada inalterable, eterna i id
  6 Ko (997 paraules) - 15:17, 5 feb 2020
• Bell
  ...més especialment d'aquella part de la filosofia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o ciència o teoria del bell. ...el bell al llarg de la història: el bell ontològic o bellesa ontològica i el bell estètic o bellesa estètica. La bellesa ontològica és aquella conce
  9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
• Lloc
  ...otar al lloc d'unes característiques pròpies, contraposada a una altra que el considera merament com una relació entre els cossos. ...[Límit|límit]] del cos envolupant. Un cos ''està en'' l'aire perquè aquest el circumda i està en immediat contacte amb ell, de la mateixa manera que una
  6 Ko (983 paraules) - 17:34, 22 set 2018
• Progrés
  ...l'adequació entre mitjans i finalitats, i que aquesta teoria considera en el fons «irracional», neix de la tendència de domini de l'home i no és ade ...de [[Autor:Comte, Auguste|Comte]], [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] i [[Autor:Marx, Karl|Marx]], que conceben la història com [[teleologia|t
  6 Ko (1.053 paraules) - 22:53, 30 set 2018
• Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich
  |Cognom=Hegel Filòsof idealista alemany, el darrer filòsof sistemàtic que crea un sistema filosòfioc, considerat com
  24 Ko (3.969 paraules) - 17:11, 23 juny 2021
• Recurs:Heidegger: la pregunta per l'ésser
  ...«lògica» de Hegel. I el que en altre temps es va arrencar als fenòmens en el suprem esforç del pensament, encara que fragmentàriament i en primeres ar ...ntiguitat, es va convertir en una cosa comprensible de seu i tan clara com el sol, fins al punt que a qui segueix fent encara la pregunta se'l titlla d'e
  7 Ko (1.190 paraules) - 12:29, 19 maig 2020
• Alienació
  ...Autor:Marx, Karl|Marx]], ja en la filosofia del segle XVIII apareix aquest concepte per a referir-se a la situació d'un ésser humà que depèn d'un altre o d
  15 Ko (2.489 paraules) - 17:02, 21 ago 2018
• Recurs:Hegel:voluntat lliure i llibertat
  {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: voluntat lliure i llibertat|Idioma=Español}} [La voluntat lliure crea un món en el qual es realitzen les diverses formes de la llibertat.]
  10 Ko (1.766 paraules) - 16:27, 21 set 2020
• Recurs:Hegel: el lloc i el moviment
  ...}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el lloc i el moviment|Idioma=Español}} ...vitat total, la qual és el temps. El punt fet concret d'aquesta manera, és el lloc (§§ 255, 256).
  5 Ko (946 paraules) - 09:22, 25 nov 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)