Resultats de la cerca

• Autor:Procle
  ...nsió de veritat absoluta com una concepció dogmàtica oposada a l'autèntica filosofia. ...ònic els diversos desenvolupaments de les religions, de la ciència i de la filosofia de l'antiguitat.
  4 Ko (602 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
• Ousía
  ...es confon ''ser'' amb ''existir,'' entès com a presència. D'aquesta manera la [[Grec::οὺσία]] seria el ser present. En el grec arcaic el terme ''ou ...és aviat amb el grec hipòstasi ([[Grec::ὑπόστασις]]). En la història de la filosofia, a partir del poema de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i, especial
  3 Ko (412 paraules) - 21:10, 6 nov 2017
• Eleàtica, escola
  ...ons molts historiadors, els plantejaments de l'escola eleàtica van iniciar la [[metafísica|metafísica]] occidental. ...r pensat, doncs tot el que pot ser pensat és ja l'ésser, d'aquí s'infereix la conclusió indicada ([[Recurs:Fragments de Parmènides|veg. text]]).
  3 Ko (519 paraules) - 18:08, 14 maig 2020
• Navalla d'Occam o principi d'economia
  ...ar-se els ens sense necessitat ([[formulacions de la navalla d'Occam|vegeu la citació]]). Es coneix també com a principi d'[[economia del pensament|eco ...licitat ontològica, per contraposició a l'ontologia platònica que «omplia» la seva ontologia d'entitats (a més dels ens físics, [[Autor:Plató|Plató]]
  3 Ko (453 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Esdevenir
  ...què l'esdevenir està governat pel [[logos|''logos,'']] la llei, la mesura, la [[racionalitat|racionalitat]] ([[Recurs:Plató: tot flueix, segons Heràcli ...la de la lògica, s'expressa també com a sistema filosòfic –sosté Hegel– en la història del pensament.
  3 Ko (466 paraules) - 14:19, 9 maig 2020
• Mimesi
  ...ó) En general, aquest terme s'utilitzava en l'antiga Grècia per a designar la representació teatral per les ''manyagues'' (en grec μῖμος o actors) Però aquesta noció va adquirir un caràcter central en la reflexió filosòfica, especialment a partir de [[Autor:Plató|Plató]], i
  5 Ko (736 paraules) - 17:39, 22 set 2018
• Eros
  ...gica grega, Eros apareix entès segons dues maneres diferents: l'olímpica i la mística. ...ofia, que ocupa també un lloc intermedi entre el saber, propi dels déus, i la ignorància, atès que és ''desig ''intens de [[saber|saber]], com l'[[amo
  3 Ko (521 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
• Imaginació
  ...imatges relacionades amb la [[sensibilitat|sensibilitat]], si es tracta de la ''imaginació creadora.'' A aquesta última l'anomena també «fantasia». ..., ''diànoia''), la constitueix en acompanyant obligat de tot coneixement i la considera capaç d'error. ([[Recurs:exemple de tautologia 2|veg. citació]]
  4 Ko (538 paraules) - 09:49, 7 jul 2018
• Causa formal
  ...ia de cada cosa, perquè el que fa que una cosa sigui, està tota sencera en la noció d'allò que ella és». ...on a la precedent, és la causa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
  3 Ko (541 paraules) - 14:24, 27 set 2018
• Chartres, escola de
  ...gustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], i per tant una postura realista en la disputa dels [[universals|universals]]. ...eació|creació]] del ''Gènesi'' amb la física del seu temps; al·ludeix ja a la noció del [[ímpetu, teoria de l'|''impetus'']].
  3 Ko (432 paraules) - 19:23, 5 gen 2018
• Autor:Hípies d'Elis
  ...Olímpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hípies (o Hippias) procedeix de [[Autor:Pla ...i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment li diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar en el terreny científic.
  3 Ko (436 paraules) - 12:31, 23 oct 2018
• Diàleg
  ...es poden mantenir inicialment punts de vista diferents. Mentre que suposa la participació de diversos, el diàleg serà concebut en l'antiguitat com el ...i tenia l'avantatge de la persuasió racional, en contra del llenguatge de la imposició propi dels [[sofistes, els|sofistes]].
  7 Ko (1.133 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
• Paideia
  ...cació es realitzaran en funció de l'ideal intel·lectual del coneixement de la veritat. {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
  2 Ko (328 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
• Autor:Heràclides Pòntic
  ..., a més d'escriure relats literaris plens de fantasia. Uns anys després de la mort de Plató se'n va anar a Heraclea on va fundar una escola. ...i, que giraven entorn del Sol, i d'aquest mateix, que girava al voltant de la Terra.
  2 Ko (413 paraules) - 11:28, 23 oct 2018
• Recurs:Aristòtil: Plató i els ens matemàtics
  ...erò ni aquells ni aquest es van ocupar d'indagar què era la participació o la imitació de les Espècies. ...xien la Dialèctica); i el convertir en Díada l'altra naturalesa (és a dir, la causa material), en el fet que els Nombres, fora dels primers, es generen c
  4 Ko (800 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
• No ser
  ...El camí de la veritat és l'afirmació que l'ésser és, i el no ser no és; i la seva contrària (el ser no és i el no ser, és) és el camí de l'error ([ ...t existencial i el sentit atributiu del verb [[Ésser_/_Ser|ser]]. Així, de la mateixa manera que afirmar que «els pegasos ''són'' éssers que tenen ale
  3 Ko (559 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
• Maièutica
  ...ironia]] socràtica, Sòcrates, que és qui ''res sap'', pot, no obstant això la seva ignorància, ajudar a donar a llum pensaments que ell no ha engendrat ...ca]], mai va renunciar a la dimensió irònica, interrogativa i aporètica de la maièutica socràtica.
  3 Ko (533 paraules) - 17:34, 22 set 2018
• Autor:Trendelenburg, Adolf
  ...òleg alemany. Va néixer a Eutin i va estudiar a Kiel, Leipzig i Berlín, en la universitat del qual va ser professor a partir de 1837. També va ser secre ...e [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]], interpretades des de la noció aristotèlica de finalització.
  3 Ko (508 paraules) - 23:53, 13 juny 2018
• Nomos
  ...les normes. De manera que l'oposició entre ''nómos'' i ''physis'' ja no és la mera oposició general entre l'artificial i el natural, com en Demòcrit o ...nllaçava amb la del [[contracte social |contracte social]] com a origen de la societat).
  4 Ko (662 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Cos i ànima
  ...tiva moralitzadora, com la rémora natural (en forma de passions) oposada a la voluntat. ...e|escolàstica]] va seguir l'opinió d'Aristòtil, afirmant amb major decisió la unitat substancial (forma substancial del cos).
  6 Ko (884 paraules) - 14:20, 9 oct 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)