Diferència entre revisions de la pàgina «Intel·lectualisme moral»
De Wikisofia
m (bot: - (veure [[Recurs:Cita + (veg. [[Recurs:Cita) |
m (bot: - per obrar malament, + per a obrar malament,) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:socrates.gif|thumb|Sòcrates]] | [[File:socrates.gif|thumb|Sòcrates]] | ||
− | En general, tendència a donar una importància excessiva a la [[raó|raó]] en matèria d'[[ètica|ètica]]. En particular, la teoria ètica atribuïble a [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], i segons alguns autors també encara que en menor mesura a [[Autor:Plató|Plató]], segons la qual la [[virtut|virtut]] s'identifica amb el [[saber|saber]], o bé que ciència i moralitat són el mateix. Aquesta identificació porta a la [[paradoxa|paradoxa]] socràtica que «ningú fa el mal a gratcient», «ningú obra malament voluntàriament», o que només l'ignorant obra mal (veg. [[Recurs:Cita Aristòtil sobre Sòcrates|cita 1]] i [[Recurs:Cita de Protàgores|cita 2]]). [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] critica aquests supòsits de Sòcrates, apel·lant a l'experiència i àdhuc a la pròpia [[consciència|consciència]], i introdueix el concepte de la debilitat de la voluntat, o [[acrasia|''acrasia'']]: es fa el mal també sabent que s'obra malament, de manera que el coneixement del just i l'injust és [[condició necessària|condició necessària]] per obrar malament, però no suficient, i molt menys [[condició necessària i suficient|condició suficient i necessària]]. | + | En general, tendència a donar una importància excessiva a la [[raó|raó]] en matèria d'[[ètica|ètica]]. En particular, la teoria ètica atribuïble a [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], i segons alguns autors també encara que en menor mesura a [[Autor:Plató|Plató]], segons la qual la [[virtut|virtut]] s'identifica amb el [[saber|saber]], o bé que ciència i moralitat són el mateix. Aquesta identificació porta a la [[paradoxa|paradoxa]] socràtica que «ningú fa el mal a gratcient», «ningú obra malament voluntàriament», o que només l'ignorant obra mal (veg. [[Recurs:Cita Aristòtil sobre Sòcrates|cita 1]] i [[Recurs:Cita de Protàgores|cita 2]]). [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] critica aquests supòsits de Sòcrates, apel·lant a l'experiència i àdhuc a la pròpia [[consciència|consciència]], i introdueix el concepte de la debilitat de la voluntat, o [[acrasia|''acrasia'']]: es fa el mal també sabent que s'obra malament, de manera que el coneixement del just i l'injust és [[condició necessària|condició necessària]] per a obrar malament, però no suficient, i molt menys [[condició necessària i suficient|condició suficient i necessària]]. |
L'objecció d'Aristòtil a Sòcrates és de la mateixa naturalesa que les que es fan al [[prescriptivisme|prescriptivisme]] de [[Autor:Hare, Richard Mervyn|R. Hare]], per a qui és pròpiament impossible assentir sincerament a un [[imperatiu|imperatiu]] moral i actuar de manera contrària, perquè la realitat prova precisament el contrari (''video meliora proboque deteriora sequor''; Ovidio, ''Metamorfosi'', VII, 30 [veig què és millor i ho aprovo, però segueixo fent el pitjor]). | L'objecció d'Aristòtil a Sòcrates és de la mateixa naturalesa que les que es fan al [[prescriptivisme|prescriptivisme]] de [[Autor:Hare, Richard Mervyn|R. Hare]], per a qui és pròpiament impossible assentir sincerament a un [[imperatiu|imperatiu]] moral i actuar de manera contrària, perquè la realitat prova precisament el contrari (''video meliora proboque deteriora sequor''; Ovidio, ''Metamorfosi'', VII, 30 [veig què és millor i ho aprovo, però segueixo fent el pitjor]). |
Revisió de 10:13, 13 oct 2017
En general, tendència a donar una importància excessiva a la raó en matèria d'ètica. En particular, la teoria ètica atribuïble a Sòcrates, i segons alguns autors també encara que en menor mesura a Plató, segons la qual la virtut s'identifica amb el saber, o bé que ciència i moralitat són el mateix. Aquesta identificació porta a la paradoxa socràtica que «ningú fa el mal a gratcient», «ningú obra malament voluntàriament», o que només l'ignorant obra mal (veg. cita 1 i cita 2). Aristòtil critica aquests supòsits de Sòcrates, apel·lant a l'experiència i àdhuc a la pròpia consciència, i introdueix el concepte de la debilitat de la voluntat, o acrasia: es fa el mal també sabent que s'obra malament, de manera que el coneixement del just i l'injust és condició necessària per a obrar malament, però no suficient, i molt menys condició suficient i necessària.
L'objecció d'Aristòtil a Sòcrates és de la mateixa naturalesa que les que es fan al prescriptivisme de R. Hare, per a qui és pròpiament impossible assentir sincerament a un imperatiu moral i actuar de manera contrària, perquè la realitat prova precisament el contrari (video meliora proboque deteriora sequor; Ovidio, Metamorfosi, VII, 30 [veig què és millor i ho aprovo, però segueixo fent el pitjor]).
El sentit de l'intel·lectualisme moral de Sòcrates ha de veure's, probablement, en la identificació prèvia del coneixement amb la forma de viure, o la forma de vida, on el coneixement no és un mer saber o contemplació intel·lectual a distància, sinó el motor mateix de tota l'activitat vital de l'home.
Se solen considerar versions històriques posteriors de l'intel·lectualisme moral algunes tendències d'ètica social que sostenen, de diverses maneres, que «tot delinqüent és un ignorant», on la ignorància, més que una situació individual i subjectiva, remet a la falta de condicions socials, assistencials i culturals que solen produir moltes formes de delinqüència.