Diferència entre revisions de la pàgina «Logicisme»
De Wikisofia
m (bot: - i tercer volums + i el tercer volums) |
m (bot: - per aplicar a + per a aplicar a) |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
<center>'''veure referència ↓'''</center> | <center>'''veure referència ↓'''</center> | ||
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
− | ''Principia Mathematica'',3 vol., Cambridge 1910-1913, 2a ed. 1925-1927. El primer volum de l'obra tracta, en la seva primera part, de la lògica d'enunciats i de la lògica de predicats; en la seva segona part, explica els principis requerits per aplicar a l'aritmètica les nocions lògiques. El segon i el tercer volums intenten fonamentar l'aritmètica en la lògica. | + | ''Principia Mathematica'',3 vol., Cambridge 1910-1913, 2a ed. 1925-1927. El primer volum de l'obra tracta, en la seva primera part, de la lògica d'enunciats i de la lògica de predicats; en la seva segona part, explica els principis requerits per a aplicar a l'aritmètica les nocions lògiques. El segon i el tercer volums intenten fonamentar l'aritmètica en la lògica. |
</div></div> | </div></div> | ||
Revisió del 10:14, 13 oct 2017
Una de les tres teories, juntament amb el formalisme i l'intuïcionisme, que estudien des del punt de vista filosòfic els fonaments de les matemàtiques, deguda sobretot als treballs de A.N. Whithead i Bertrand Russell, que exposen en la seva obra conjunta Principia Mathematica (1910-1913;
Principia Mathematica,3 vol., Cambridge 1910-1913, 2a ed. 1925-1927. El primer volum de l'obra tracta, en la seva primera part, de la lògica d'enunciats i de la lògica de predicats; en la seva segona part, explica els principis requerits per a aplicar a l'aritmètica les nocions lògiques. El segon i el tercer volums intenten fonamentar l'aritmètica en la lògica.
Segons aquests autors, que segueixen plantejaments iniciats per Peano i Frege, tots els conceptes fonamentals de l'aritmètica, l'àlgebra, l'anàlisi matemàtica, etc., es fonamenten en nocions lògiques, de manera que el sistema d'axiomes matemàtics pot fundar-se igualment en uns quants axiomes lògics.